Rafael Vallbona
Ahir va fer un any de la mort d'en Xavier Coma. Corpresos per l'insultant oblit a què l'ha condemnat la cultura oficial, la biblioteca La Bòbila li dedica un cicle de cinema, anomenat La cacera de bruixes, sic, (La Tapadera, Caza de brujas, Trumbo i Buenas noches y buena suerte), i el número 116 del seu butlletí L'H Confidencial, un referent per als lectors de novel·la negra.
Ara fa un any dèiem en aquesta mateixa columna que ja no érem a temps d'escoltar Coma a BCNegra, on mai va ser convidat, però que era temps de reivindicar-lo i homenatjar-lo en la pròxima edició del festival. Doncs bé, ha passat el susdit esdeveniment, i ni un acte del programa oficial ha recordat Xavier Coma. Lamentable? Sí, però habitual, si no s'és corifeu del mainstream de la cosa. La llista d'oblidats de la cultura catalana és tant llarga.
I de publicar obres completes d'autors traspassats, oblidem-nos-en. Se'm queixava un dia un editor, que sovint se'ls culpa de no publicar obres completes; un negoci ruïnós en la majoria dels cassos. Les editorials no són ONG, ni supleixen la ineficàcia de l'administració. L'edició d'obres completes fetes amb tota la cura que calgui ha de ser competència de Cultura (ajuntaments, Generalitat o qui sigui), i nodrir abastament les biblioteques amb aquests volums en lloc de dedicar-se a distribuir novetats a les biblioteques, sense pagar drets d'autor per deixar-los llegir de franc, i fent competència deslleial a editors i autors.
Això sí, quan un escriptor es mor posen el seu nom a una escola (així serà odiat per generacions) o a una biblioteca. I, amb sort, una placa al lloc on va néixer. Com si això fos política cultural.
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada