Emili Bayo: "Lleida s'ha convertit en un escenari natural de la novel.la negra"

[Lleida.com, 29 de març de 2017]

Mònica Mombiela i Griselda Mas

Aquest mes de març fa 20 anys que el professor i escriptor lleidatà Emili Bayo va publicar la seua primera novel.la Traïdors i covards. Doncs per celebrar-ho ha tret al mercat el seu segon llibre de gènere després de Puta pasta, però aquest cop escrit en castellà. Tant tuyo como tu muerte és una novel.la que transcorre en diverses regions boscoses de Lleida i on apareix una assassina convertida en víctima i un polícia tocat per la mort. La novel.la combina amb sabiduria narrativa el to intimista de cadascun dels personatges amb diferents secrets que el lector va descobrint al llarg de la narració. El llibre fou escrit paral.lelament per Bayo mentre també escrivia Puta pasta i en aquests moments l'autor ja té dos volums més a punt d'acabar. En parlem amb ell.

• Per què Tan tuyo como la muerte l'escrius en castellà?

Jo vaig començar a escriure en castellà però la primera novel.la que vaig publicar va ser en català. Però em trobo molt còmode escrivint amb les dues llengües. Ara tinc pendent escriure una novel.la sobre el meu pare i també la faria en castellà perquè era la llengua en la qual parlàvem. Per entrenar-me abans d'escriure-la em vaig decidir a fer Tan tuyo como la muerte en aquest idioma i va sortir amb una fluidesa total. Per tant no era un problema de llengua sinó més aviat que no tenia la novel.la prou madura per fer-la. 

• Puta pasta fou el teu debut en la novel.la negra. 

Jo vaig escriure Puta pasta paral.lelament amb aquesta i la vaig escriure en català per diferenciar-les. El que faig és tancar una novel.la i intento oblidar-la totalment perquè després la deixo reposar per tornar-la a agafar. Tan tuyo como tu muerte s'ha publicat un any després d'haver-la finalitzat. 

• L'acció se situa als voltants de Lleida. Per què has triat aquest escenari?

Té lloc a Lleida i en una zona boscosa propera a Alfarràs. Necessitava un espai una mica perdut i vaig trobar aquest. La història són dos personatges diferents que estan tocats per la mort. Un és una assassina que acaba sent víctima i un polícia que també té una amenaça de mort i que per ell trobar la persona que està buscant és com una mena de redempció a la seua vida. 

• Pel que fa a la trama i personatges que s'entrelliguen, en destaca el to més aviat trist i desesperat en cadascun d'ells...

Hi ha dues trames que es van explicant de manera alternativa i en capítols diferents. També s'expliquen en primera persona i tercera i a la part final conflueixen les dues històries. Volia una història que expliqués la relació amb la mort, com l'afrontem. La primera intenció va ser fer un protagonista molt vell i ja se n'havia escrit molt i llavors vaig triar una persona que s'hagués d'encarar amb la mort. El protagonista, Abel Claramunt, arriba a Lleida bastant rebotat amb el món perquè el traslladen desde Barcelona. I això contrasta amb la il.lusió de la seua companya que acaba descobrint que és familiar seu.

• Tu creus que ja hi ha un gènere negre que ve de Ponent?

Molta gent estem iniciant-nos en la novel.la negra. Actualment és molt difícil aconseguir lectors perquè es publica moltíssim però la gent llegeix menys llibres i la manera d'aconseguir-ho és oferir allò que demanen. Un dels gèneres que millor va és el negre. S'està creant un caliu interessant. A mi m'extranya que a molts lectors els interessin trames ambientades en llocs exòtics i no els interessin trames que passen a Ponent. Estem canviant la moda ja que abans hi havia manca de tradició d'ambientar-les a Ponent. El fet que hi hagi molts escriptors que situin les trames a Lleida crea una naturalitat molt necessària. 

• Parlan's de la teua participació a Contes de Terror.

Bé jo formo part del grup de quatre escriptors que ens vam tancar durant una nit al castell de Torrebesses amb la promesa d'escriure un conte de terror. Es tracta d'un esdeveniment que va promoure l'editorial Apostroph per commemmorar el naixement de Frankenstein, escrita per Mary Shelley. Precisament ella, el seu marit, Lord Byron i Polidori es van tancar en una Villa a escriure i d'allí en va sorgir una de les novel.les més conegudes dels darrers segles. Doncs nosaltres (David Marín, Emili Bayo, Empar Martínez i Jordi deManuel) vam fer el mateix però a Torrebesses. Com a resultat n'ha sortit un relat protagonitzat per un home que es retira a un poble després de la mort de la seua filla i estableix una relació de substitució amb una jove de la població. El que he descobert és que és molt difícil fer por a través d'un relat ja que amb una imatge resulta tot més senzill. Però aquest era el repte.

 Emili Bayo és un autor prolífic que ara no para d'escriure. En aquests moment està acabant dues novel.les més, una d'elles té elements de relat policíac però sense ser-ho al cent per cent i l'altre és la segona part de Tan tuyo como tu muerte.