Rafael Vallbona
M'escriuen en Paco Camarasa i en Jordi Canal. Sense dir-s'ho, tots dos tan antagònics especialistes en novel·la policíaca coincideixen per una vegada en el sospitós silenci al voltant de la mort d'en Xavier Coma. L'ex-llibreter situa Coma com una de les més potents influències en la formació cultural de les primeres generacions de la cultura de masses. El bibliotecari posa el dit a la nafra: "La independència te un preu", apunta, "ni edicions 62, ni el Departament de Cultura ni els afeccionats al còmic, el cine o la novel·la negra no l'han reivindicat". I tenen raó.
Vaig conèixer en Xavier Coma quan es va fer càrrec de La cua de Palla. Va agafar la moribunda col·lecció i, afegint-hi 'Seleccions', la va convertir en la millor que hi ha hagut mai a tot l'estat en qualsevol llengua. El vaig anar a entrevistar una tarda a casa seva. En poques hores vaig aprendre tant com en cinc anys a la facultat; potser per això a la llibreria hi tinc encara en primer pla els seus diccionaris de cinema d'aventures, el del western clàssic, el de novel·la negra americana, la imprescindible història del còmic 'Del gato Fèlix al gato Fritz', i algun més.
Però s'ha mort i d'aquí a dos dies ja ningú no el recordarà. És així d'agraït el país. Al seu funeral tampoc no hi va anar cap representant de la cultura oficial. Només els amics: Sagarra, Marsé, Vila-Matas... El BCNegra d'enguany va recuperar Romà Gubern en una vibrant taula rodona sobre literatura popular i cultura de masses, però ja no hi ha temps per poder escoltar Coma. En tot cas per a reivindicar-lo i homenatjar-lo, si és que l'any vinent algú el recorda, encara, i no li sap greu a cap ningú.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada