Sebastià Bennasar
Fa ja uns anys, Pagès Editors va publicar encertadament una novel·la que havia quedat finalista del premi Ferran Canyameres del 2012. L’autora era la Sílvia Mayans i el seu llibre, Cap llàgrima sobre la tomba s’ha convertit a poc a poc en una petita obra imprescindible de la novel·la negra catalana contemporània. I és clar, després d’una arrencada com aquesta, les expectatives envers la segona eren molt altes. I a Cendra, la Sílvia Mayans no només compleix les expectatives sinó que confirma allò que intuíem: que darrera aquella portada amb un cotxe groc s’hi amagava una escriptora de primeríssim nivell a la qual no li hem de perdre la pista. (A la vegada també es constata que en els darrers temps les portades de Pagès editors han millorat considerablement, cosa que no era gaire difícil però de la qual ens n’alegrem sobradament, una de les empreses editorials més arrelades del país no es podia permetre cobertes com aquelles).
Escriure sempre és prendre decisions. Hi ha les lingüístiques, que són les més importants. I les focalitzacions, tipus de narrador, aspectes cronològics, temps de l’acció i de la narració i tantes i tantes altres coses… I en totes les decisions que pren Mayans hi ha encerts. D’entrada decideix continuar amb els personatges descoberts al primer llibre: Elíades Bel, fotògraf desplaçat de Barcelona a Arnes i investigador ocasional; el seu cosí lo Margalló i la Susi, la seva mig xicota resident a Vallderoures i el tinent Estrada de la Guàrdia Civil, ara jubilat. També decideix continuar en el mateix temps cronològic per a la seva història: la transició espanyola, en aquest cas el 1976 (a la novel·la anterior era el 1975). I per sort continua amb el mateix espai geogràfic: les terres de l’Ebre tocant a l’Aragó, el sensacional paisatge dels Ports.
Evidentment, aquesta ubicació geogràfica condiciona l’elecció lingüística. Mayans fa que en Bel parli en un català més estandaritzat, mentre que tots els personatges que interactuen amb ell fan bo el manteniment dels trets dialectals. El resultat és un llibre que mostra el muscle i la potència de la llengua catalana en tot el seu esplendor quan els creadors surten del corsé tevetresenc. Mayans en el seu llibre tira per terra totes les teories que vaticinen que la llengua catalana no té una potència i una solidesa i ho fa entenent que la llengua és completa, perquè ens entenguem, més Alcover-Moll que no pas Pompeu Fabra.
Si amb tots aquests encerts a més a més la trama negra se sosté amb força, la intenció social hi és més que present, la intenció de passar comptes amb el passat també, i la recerca de l’excel·lència literària és una constant, no podem ser més que davant d’una gran novel·la que mostra la consolidació de la seva autora, que segur que es posarà nous reptes, com demostra, per exemple, el poemari que va treure entre les dues obres de narrativa. La Sílvia Mayans ha vingut a la literatura catalana per quedar-s’hi i, si la cuida a bastament, Pagès haurà trobat un filó: una escriptora amb veu pròpia.
Cendra / Sílvia Mayans / Pagès Editors / 2016 / 320 pàgines
.webp)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada