La bèstia humana, d'Émile Zola

Émile Zola. La bèstia humana. Traducció de Josep M. Muñoz Lloret. Barcelona: L'Avenç, 2014. ISBN: 978-84-88839-83-1

Roubaud, sotscap de l’estació de tren de Le Havre, descobreix que la seva dona, Séverine, va tenir un afer amb Grandmorin, un dels directors de la companyia ferroviària. Després de forçar-la a confessar, Roubaud, que se sent humiliat, assassina Grandmorin en el trajecte de París a Le Havre. L’atzar fa que el crim sigui presenciat pel maquinista Jacques Lantier, el qual és víctima d’un mal hereditari: en ell, el desig físic d’una dona s’acompanya d’una irresistible necessitat de matar-la. Una mania que tracta de canalitzar a través de la relació, gairebé sexual, amb la seva màquina de tren, la Lison. Lantier aviat es veurà atrapat per la seva vinculació amb els Roubaud i, quan esdevindrà l’amant de Séverine, es creurà guarit. Però un dia, la bèstia que hi ha dins seu tornarà a sortir.

La bèstia humana és, com tot el cicle dels Rougon-Macquart, una novel·la sobre el pes de l’herència. És també una novel·la sobre el món del ferrocarril, documentada fins al més petit detall. I és, sobretot, una novel·la negra, amb crims i catàstrofes, sovint inspirats en fets reals, una mena de thriller que va sorprendre els contemporanis de Zola, i que avui és considerada com una de les seves obres més perdurables.Adaptada en diverses ocasions al cinema, en destaquen les versions de Jean Renoir, protagonitzada per Jean Gabin, i de Fritz Lang, amb Glenn Ford en el paper principal.