Un bon dia, en Ricard Rossich es desperta en un hotel de la Rambla i no recorda com hi ha anat a parar ni per què. Al seu costat hi ha una dona ajaguda. No sap qui és. Més tard, sense recordar com ha arribat ni el motiu, Ricard Rossich es troba assegut en un banc del passeig de Gràcia, just al davant de la Ped rera. Una dona amb ulleres fosques s’asseu al seu costat i li demana que l’acompanyi a visitar l’edifici. Creu que la coneix però no n’està segur. Ell accepta l’oferiment i enregistra les seves pròpies paraules. La casset que du lligada al canell l’obliga a escoltar el que hi ha enregistrat cada vint minuts. Però d’això tampoc se’n recorda. Cal que ho llegeixi en una nota escrita al dors de l’aparell: “Porta aquesta casset lligada sempre al canell. Rebobina-la cada 20 minuts.” Un corrent li recorre l’espinada, els dits li tremolen: ¿Què li passa a la seva memòria? ¿Que potser està malalt del cap?
Amb un moviment circular, El soroll del petit rèptil és una novel•la agosarada i inquietant, plena d’incerteses, records que reviscolen i falses memòries. És, al mateix temps, una afirmació de la vida, un cant a viure el present amb intensitat per tal de superar les nostres mancances.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada