El gènere
negrecriminal es va llevar ahir amb una pèssima notícia: tanca la llibreria
Negra y Criminal. Els motius els van deixar molt clars el llibreter i la
llibretera: no hi ha lectors suficients, o el que és el mateix, la gent ja no
compra llibres allà. I resulta curiós, que en un moment on cada cop es
publiquen més novel·les negres i on el gènere guanya popularitat, la llibreria
més coneguda de Barcelona hagi de tancar.
A nosaltres aquest
tancament de la Negra y Criminal ens provoca una profunda tristesa, per la
pèrdua que suposa i perquè recordem que una de les primeres coses que vam fer
mesos abans de publicar el primer títol de Llibres del Delicte va ser anar a
presentar-li el projecte al senyor Paco Camarasa. De fet, aquesta reunió de
presentació de les nostres intencions i del que volíem encetar la vam fer amb
dues persones més: Jordi Canal, director de la biblioteca La Bòbila, i un dels
grans experts en novel·la negra del país, i Anna Maria Villalonga, una de les
principals estudioses del gènere a Catalunya. És a dir, ens vam reunir amb tres
dels pilars del gènere negre a Catalunya.
Doncs ara un se’ns ha
anat. Així, de cop. I ens quedem orfes. Perquè més enllà de tot el que suposa
per al món negrecriminal una llibreria especialitzada –i amb tant de nom– i uns
llibreters que hi entenen i que sempre estan disposats a xerrar de literatura,
l’autèntica importància de la Negra y Criminal com a centre neuràlgic del noir
nacional només la percebrem d’aquí un temps. Quan no trobem cap altre punt de
reunió on tots sabíem que tots aniríem a parar tard o d’hora. Quan el
coneixement i l’amabilitat del Paco i la Montse ja no hi siguin. Quan la
repercussió i la visibilitat, la força i l’energia que aportaven al gènere no
apareguin enlloc.
I llavors ens
sentirem encara més orfes i desemparats del que ja ens sentim avui. Perquè quan
el dia 3 d’octubre tanqui definitivament la porta al carrer de la Sal número 5
i no es torni a obrir mai més, la il·lusió dels escriptors de veure els seus
llibres a Negra y Criminal, l’esperança dels lectors de poder parlar entre
musclos i vi amb aquests autors, i la fortalesa d’un gènere que, en gran part,
és deutor d’un activisme excepcional per part d’uns llibreters únics, només
serà història.
Una història preciosa
que ha durat 13 anys i que ara ens correspon a nosaltres honorar i mantenir
viva. Perquè, tot i les llàgrimes, no deixarem morir el negrecriminal.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada