El mosso que tenia por

[El Punt Avui, 13 de febrer de 2015]

El policia Daniel Santiño guanya amb la seva primera novel·la el premi L'H Confidencial

Rosa M. Bravo

Tot comença amb les troballes d'unes restes humanes a l'Hospitalet que no estan posades de qualsevol manera sinó que formen una escenografia. A partir d'aquí s'inicia una investigació que apunta a un assassí en sèrie que actua a diverses ciutats i que és comandada per Víctor Santino, sergent dels Mossos d'Esquadra. Un agent allunyat de la imatge del policia dur i fred i que més aviat ens recorda Kurt Wallander o Dave Gurney. O Daniel Santiño, autor de Los crímenes del opio i ell, també, mosso. Un policia que igual que els seus admirats Wallander i Gurney té por en el seu dia a dia, però no deixa que aquesta por sigui obstacle per exercir la seva feina. Santiño, lector voraç i escriptor novell, ha guanyat l'edició d'enguany del premi internacional de novel·la negra L'H Confidencial, que convoquen l'Ajuntament de l'Hospitalet i Roca Editorial i que promou la biblioteca La Bòbila. Santiño rebrà el premi el dia 21 de març i veurà la seva primera novel·la publicada en la col·lecció Criminal de Roca Editorial.

Santiño fa sis anys que treballa a seguretat ciutadana a l'àrea bàsica policial de l'Hospitalet. “Som els primers a arribar a situacions vinculades amb violència de gènere, homicidis, baralles, lesions, robatoris...”, explica Santiño. Situacions extremes en què uns policies que, recordem, no van amb armadures, no saben què es trobaran. “Quan entres en una nau industrial on ha saltat l'alarma no saps si et trobaràs amb un lladre acorralat. O quan arribes per un avís de violència de gènere i trobes una dona ensangonada que diu que el marit és allà tu penses: és on? Amb un ganivet? A quina distància? La por per a mi és una constant, i volia que es reflectís que el policia no és com la gent s'imagina”, diu Santiño.

La seva novel·la, que va escriure en sis mesos, busca humanitzar el policia. També aconseguir que els seus companys de professió s'hi sentin identificats i que captivi el lector amb una història “fàcil de llegir, amb un ritme constant i on sempre passa alguna cosa”, segons l'autor. El ritme trepidant juga amb una meticulositat a l'hora de desenvolupar el procediment policial, un coneixement donat per la seva professió que suposa un avantatge respecte d'altres novel·listes. “La meva novel·la és una visió interna en el cas hipotètic d'una investigació de violència de gènere. Dono al lector una visió de com treballem, fil per randa”, precisa Santiño. “He agafat la meva feina per donar a la novel·la la realitat que la trama no té. És ficció i molt surrealista, però la investigació seria tal qual”.

El lector, promet Santiño, “sentirà coses. Potser li agradarà més o menys però el farà sentir. I potser serà angoixa, ansietat, fins i tot por. Perquè veus que la maldat existeix”. I això, lamentablement, no és pas ficció. Santiño s'ha trobat amb la maldat cara a cara, quan ha hagut de llegir els drets a un sospitós d'homicidi i s'ha trobat “amb una fredor absoluta. Tu t'angoixes quan li has de llegir els drets i l'altre no s'immuta. No ho ha fet per un rampell, per obcecació..., simplement l'ha matat”.

Santiño treballa ara en una segona novel·la amb el vertigen de no estar a l'altura de la primera. S'ha format com a lector autodidacte, una passió que tant l'ha portat a Henning Mankell i Lorenzo Silva com a La divina comèdia i El comte de Montecristo, que qualifica com els seus llibres favorits –“crec que tot lector, en el fons, té la inquietud de pensar si és capaç d'explicar una història”, assegura–. Ha atret l'atenció del jurat del premi L'H Confidencial per “l'excel·lent estructura de la trama, la fortíssima tensió que desplega la novel·la i l'habilitat de l'autor en el proveïment i la dosificació de detalls i dades de la investigació”. “Es nota que està escrita per un policia pel llenguatge i el procediment, però amb ofici literari, molt ben elaborada. Sorprèn que sigui una primera novel·la”, explica Jordi Canal, director de la biblioteca La Bòbila.

El premi, instaurat fa nou anys, ha rebut enguany 73 originals de procedència ben diversa. Canal creu que “el nivell del premi ha anat augmentant perquè la novel·la negra està de moda, i molts dels que escrivien han passat a aquest gènere perquè té més sortida”. La participació de l'administració pública garanteix que no hi ha interessos editorials en la tria del guanyador, segons Canal.

Negra biblioteca

La biblioteca de La Bòbila té un fons dedicat a la novel·la negra d'uns 15.000 documents, cosa que la fa única a l'àrea metropolitana. La biblioteca, amb fons de novel·la negra des del 1999, no es dedica només al préstec, sinó que organitza tota mena d'activitats al voltant d'aquest gènere.