El director editorial de Crims.cat ens dóna les claus per entendre l'auge de la novel·la negra
Laia F. Marot
El gènere negre torna a estar en primera línia dins el món literari, i el cicle Andorra Negra dedica aquesta setmana a donar-lo a conèixer una mica més al Principat. El passat dilluns, en aquest petit racó de diari, li preguntàvem a Ferran Torrent per aquest renaixement del gènere i per què la novel·la negra enganxa tant a escriptors i lectors; no ho sabia, «jo quan faig una novel·la no penso si és negra, rosa o blanca, jo faig la novel·la que vull fer». Qui si ens va esvair els dubtes és el director editorial de la col·lecció Crims.cat (Editorial Alrevés), Ilya Pérdigo, que ahir la va presentar al Principat: «hi ha una novel·la clàssica més policíaca, més detectivesca, la dels orígens, la dels anys 20 i 30 als Estats Units, la novel·la negra que coneixíem com a tal», però, posteriorment, «la novel·la negra també s'erigeix com el gènere de denúncia social, política, de les injustícies, i això entre d'altres coses, és el que està fent que ara la novel·la negra tingui un lloc en la literatura».
També hi ha un altre punt important, el fenomen Stieg Larsson (Millennium), que va fer que el gènere negre guanyés lectors. «Tots teníem una idea preconcebuda del que era la novel·la negra, més Agatha Christie, i que tenia un públic més reduït. Quan es publica Larsson, molta gent s'enganxa a aquest tipus de trama i s'amplia la definició de novel·la negra i per tant, s'amplia el públic lector».
Així doncs, Pérdigo ens descobreix les tres claus de l'èxit: la denúncia, Larsson i l'ampliació del concepte.
Basat en fets reals
Com en el periodisme literari, el gènere negre «és una forma de portar a la ficció certs casos o situacions polítiques». Per exemple, Crims.cat ha publicat la novel·la de Rafael Vallbona El tant per cent, aquesta tracta sobre un poble que es diu La Pobla de Dalt – nom de ficció que es reconeix amb facilitat – on hi ha un partit polític que pacta amb un altre perquè no li tirin endarrera un projecte, hi ha una requalificació de terrenys, en fi «el pa de cada dia per desgràcia en les nostres situacions polítiques»... el que seria el boom del totxo traslladat a la ficció, «la trama permet al lector conèixer molt més i entendre molt millor certs mecanismes de funcionament de la societat».
I ens torna un altre pregunta que també li vam fer a Torrent: és llavors la novel·la negra una eina per parlar de la realitat sense mullar-se? la resposta és un «sí al 100%»; bé, «sense mullar-se o mullant-te, és a dir, no t'eximeix tampoc».
Com a exemple, una novel·la del periodista Carlos Quílez, Cerdos y gallinas (2012), on parla d'un cas de corrupció real al Port de Barcelona en el qual es van requisar 10.000 quilos de cocaïna, i on estaven compinxats propietat del Port, part de la Policia... un cas basat en escoltes reals que es van aconseguir. Ara l'Editorial Alrevés li ha publicat, Manos sucias, d'un cas al Port de València, «que parla d'un tal Cerdenas – que vindria ser el Bàrcenas – i una sèrie d'elements totalment reconeixibles, suborns, corrupcions... l'autor però es cuida, havent treballat com a l'Agència Antifrau, que se'l llegeixi qui se l'ha de llegir abans de publicar-ho, perquè això és una ficció».
Una col·lecció negra i catalana
L'Editorial Alrevés va publicar un assaig sobre la Cua de Palla, una col·lecció de novel·la negra que va néixer a Catalunya als anys 60, una col·lecció històrica que va desaparèixer als 70. Amb aquest assaig «va néixer la necessitat de crear una col·lecció de literatura del gènere negre, ja que sentíem que faltava un espai per donar veu a tants escriptors de novel·la negra». Pérdigo va explicar que en crear-la, els seus objectius eren bàsicament tres: en primer lloc, perquè el lector pogués ubicar el gènere que li agrada fàcilment, a nivell d'escriptors, perquè sàpiguen on es publica novel·la negra i quines col·leccions hi ha; i, des d'un punt de vista pràctic, per a l'Editorial Alrevés «era important aglutinar els nostres escriptors de novel·la negra per una qüestió de difusió, però sobretot perquè en les col·leccions, els títols i els autors es recolzen uns amb els altres». Per exemple, el primer llibre que va publicar la col·lecció Crims.cat va ser un d'Andreu Martín «que és un clàssic i la gent el reconeix», i l'ha combinat amb la publicació d'un llibre d'un autor nou en el gènere negre, Lluís Bosc (Aire Brut). «Això ajuda a l'autor i a la difusió , perquè si el lector confia en la col·lecció, li donarà un vot de confiança». Així doncs, «com a editor la col·lecció et permet donar lloc a noves veus i que aquesta nova veu se senti recolzada per escriptors amb més recorregut».
«El llibre té una vida útil molt curta per desgràcia, pot estar un mes o dos a la llibreria i el tornen», i les col·leccions aconsegueixen fer perdurar més el llibre. Crims. cat publica autors catalans i mediterranis que mai abans hagin estat traduïts al castellà o al català i la idea és publicar quatre o cinc títols cada any. «Hem publicat autors com Agustí Vehí, de Figueres, que havia guanyat el premi Crims de Tinta, un dels més importants del gènere; la de fet, la seva novel·la Torn de nit és l'únic llibre de la col·lecció on no hi ha cap mort», i al que li han dedicat un premi en memòria que s'entrega al Tiana Negra.
Crims.cat no és només una col·lecció, des dels inicis va intentar formar part d'un col·lectiu, «aglutinar escriptors, traductors, bloguers, mitjans de comunicació,etc. per crear una comunitat». El web Crims.cat no només parla de la col·lecció, «parla de la novel·la negra en català, publicada per nosaltres però també per altres editorials; ens agrada que hi hagi més col·leccions i no ens sentim competència».
Un drama cultural
«Ningú es calla a l'hora de dir que descarrega d'Internet, és motiu d'orgulli tot descarregar-te 500 llibres, 1000 cançons o deu pel·lícules». Pérdigo també ens parla de l'interessant debat sobre el preu de la cultura i sobre el cost de poder realitzar una col·lecció com la que està duent a terme l'Editorial Alrevés. «No es prenen mesures perquè políticament es queda malament», però Pérdigo ho té clar, cal sancionar i cal educar; la cultura no és gratuïta.
Albert Villaró, qui precisament havia publicat un relat amb Editorial Alrevés, va ser l'encarregat de tancar la jornada d'ahir de l'Andorra Negra.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada