Rafael Vallbona
S'acumulen al correu iniciatives a les que mai podré dedicar l'atenció que es mereixen. Per exemple la col·lecció de ciència ficció de Pagès editors, què fa quinze anys amb El vent entre els saguaros, de Montserrat Galicia, i anuncia la recuperació d'un Pedrolo; o el fanzine de novel·la negra L'H Confidencial de la biblioteca la Bòbila, què arriba al número 100 gràcies a l'empenta d'en Jordi Canal i amb el premi homònim pletòric. Si James Ellroy ve a l'Hospitalet, el nostre Brooklyn, s'hi quedarà a escriure, segur. O l'aplicació PaperQ*, publicació cultural de l'inquiet Raffel Plana que explica el que no s'explica dels projectes culturals i que ara promou campanyes fundraising en un exercici de responsabilitat social que farien be d'imitar altres empreses. O el MIRA, festival de la simbiosi entre música i vídeo què, convertit en referent d'avantguarda de l'era post Sónar, fa un decisiu salt endavant entre el 6 i el 15 d'aquest més multiplicant espais i oferta. O fins i tot, posant-nos fantàstics, la reobertura de la mítica sala Las Vegas de Sant Feliu, un prodigi del vintage musical i empresarial que es vol transmutar en un espai contemporani de música i arts escèniques.
Un bon projecte és més resolutiu que un bon finançament. És la convicció del conseller Mascarell, m'ho recordava fa poc. La llista què he sintetitzat conté grans idees i molta feina; en aquest sentit no hem deixat d'anar be. A més, la falta de recursos ens aguditza la creativitat, ens reinventa. Però els bons projectes requereixen de diners per, a més de ser talentosos, ser duradors. Les excel·lències efímeres són bones noticies i fan avançar la cultura, però la inseguretat la fa trontollar severament.
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada