Apostar per BCNegra?

[La Vanguardia / Culturas, 19 de febrer de 2014]

Sergio Vila-Sanjuán

Em vaig quedar perplex durant l’acte de lliurament del premi Carvalho a Andrea Camilleri en el Saló de Cent, acte central del festival BCNegra, en constatar que el setial d’honor reservat als regidors, i que està situat davant on ens col·locàvem els membres del jurat, es trobava gairebé desert.

La vinguda del pare del comissari Montalbano a Barcelona ha estat pràcticament un miracle. Als seus 88 anys, ja en fa més de deu que l’escriptor i exrealitzador de TV amb prou feines surt de casa. Pràcticament no hi veu i per això té sempre al costat la seva assistenta, l’eficaç i guapa Valentina, que li obre pas.

Camilleri, potser l’autor més conegut d’Itàlia, requerit en tota Europa, va venir a Barcelona per retre homenatge al seu amic Manuel Vázquez Montalbán i ho va fer amb un discurs profund i emotiu on va donar importants claus sobre com la lectura de dues obres d’MVM li van servir per trobar el to de les seves pròpies novel·les negres i per afinar el tempo de la seva narrativa històrica.

Visita de gran simbolisme humà i cultural, doncs, que va tenir la deguda resposta del públic: el Saló de Cent ple, i va caldre habilitar dues sales adjacents. Tot un contrast amb l’escassa presència institucional. De l’equip governant hi havia l’alcalde, presidint, i el regidor de cultura Jaume Ciurana –era el mínim!– però en canvi no vaig veure Antoni Vives, que si no m’equivoco és l’únic regidor-autor en actiu, ni ningú més de CiU. Del PSC, Jordi Martí i Germà Espriu. Ningú del PP –no interessa la novel·la policíaca, senyor Fernandez Díaz? Doncs dóna moltes claus sobre el present–. Ningú d’UpB, i això que Jordi Portabella és gairebé omnipresent. Janet Sanz d’ICV-EUiA. Quatre regidors presents dels 41 que formen el consistori. Bancs oficials buits en un acte irrepetible. No era bonic.

Aquesta dicotomia entre l’atenció del públic i la de l’estament oficial municipal m’agradaria pensar que no s’estén al conjunt de BCNegra. Aquesta iniciativa consagrada a la novel·la policíaca, amb deu convocatòries a sobre, és el festival literari anual amb més afluència de públic –prop de deu mil assistents a una vintena d’activitats- i difusió mediàtica i internacional amb què compta Barcelona. La gestió de Paco Camarasa i l’equip de Rosa Mach l’ha consolidat brillantment.

Però BCNegra va partir en el 2005 d’una consideració: que combinant pressupostos de promoció per portar autors de les editorials, amb l’estructura de l’Icub, podia donar-se el prodigi d’un festival d’alts continguts i baixos costos. I el prodigi es va aconseguir. Però els pressupostos editorials han baixat amb la crisi –i ho poden continuar fent– i les presències internacionals a BCNegra resulten cada vegada més laborioses d’aconseguir. Per a aquest festival, la provincialització i el localisme serien la mort. És moment que l’ajuntament es comprometi a fons, econòmicament i humanament, perquè el certamen literari amb més llum de la ciutat –malgrat el seu nom– no comenci a apagar-se. El simbolisme de les cadires buides no s’ha de repetir.