Unes nenes, unes mares i la maleïda justícia que no existeix.
És possible perseguir, sense mirar a terra, un raig que centelleja i sortir-ne indemne? Si creus que sí, si t’agraden les emocions fortes, obre’t pas entre el brancatge, agafa aire i prepara’t per rebolcar-te pel fang.
“Quan la Victòria rep un encàrrec anònim acompanyat d’un xec d’explícit i substancial contingut, comença a imaginar que els inferns barcelonins que ella coneix estan a punt de guanyar quilòmetres en profunditat. Dues germanes desaparegudes, de 6 i 8 anys. Una d’elles, ja assassinada brutalment, l’altra, desapareguda. Això significa que cal trobar-la el més aviat possible, viva i sencera preferentment “
La detectiu i ex-periodista Victòria González es ficarà de cap dins un niu d’escurçons. Arrossegant un embaràs de cinc mesos, seguirà la pista a les nenes, i haurà de veure-se-les amb personatges que exorcitzen els seus prejudicis socials. La mateixa intolerància que desemboca a la claveguera de la maldat. L’embaràs de la Victoria, la negligència de l’Adela, mares biològiques i mares d’acollida. La maternitat, en el seu sentit més ampli és una de les protagonistes d’aquesta novel·la on tot es compra i tot es ven. La vida que creix dins el ventre d’una dona contra el més brut mercadeig a una Barcelona tan real com diferent a la que s’explica des de les institucions.
Les descripcions fotogràfiques de Cristina Fallarás tenen nervi. Aconsegueix que un tomàquet aixafat i ressec tirat entre les escombraries d’un carrer del Raval confereixi autenticitat a la història que s’explica, perquè tots tenim la imatge d’aquest tomàquet gravada a la retina, com també la de la roba immaculada de les rosses de la Bonanova, o la de les botes de pell de serp del macarra de la novel·la que podria ser tots els del món. Traficants de drogues. Traficants d’ànimes. Un mercat on tots tenen el seu paper: els que consumeixen, els que compren, els que venen, els que encarreguen i els que compleixen els encàrrecs.
Les nenes perdudes té tots els ingredients que una novel·la negra necessita. Escrita amb gran intensitat, llenguatge raspós i denúncia social, ens deixa amb ganes de conèixer quines noves indagacions seguirà la Victòria González, una detectiu de tall tan clàssic com genuí.
Aquesta novel·la ha estat guardonada amb el Premi internacional de novel·la negra “L’H Confidencial 2011″ i també amb el “Premio Hammett de novela negra 2012”.
- See more at: http://bibarnabloc.cat/2013/06/13/las-ninas-perdidas-de-cristina-fallaras/#sthash.6URzQyNc.dpuf
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada