Avui comencem una nova secció titulada "Cinc minuts amb...". Es tracta d'una sèrie d'entrevistes curtes a tota mena de sospitosos habituals del crim (escriptors, especialistes, bibliotecaris, llibreters, lectors, editors etc...). Poder llegir les seves opinions sobre les seves obres, sobre el gènere negre i policiac i els seus gustos literaris serà un complement més a la feina feta.
Esperem que us agradi!
Avui inaugurem amb en Jordi Canal, lletraferit negrot ben conegut, director de la biblioteca La Bòbila, tot un especialista en la matèria i autor de l'assaig "La cua de palla: retrat en groc i negre" publicat per l'editorial Alrevés.
“A la novel·la negra en català li falta mala llet”
1-Com definiries el gènere negre i el policíac? Parlem de la mateixa cosa?
El definiria com un macrogènere literari que gira entorn el crim, i dins d’aquest ―que està format per molts gèneres, subgèneres, corrents i etiquetes― en sobresurten especialment dos: el negre i el policíac que l’únic que tenen en comú es que tracten sobre el crim, però amb orígens i intencions ben diferents. El gènere negre des d’un vessant més crític i social, i el policíac des d’un vessant d’entreteniment i de joc intel·lectual.
2-Tu ets director d'una biblioteca especialitzada en gènere negre i policíac? Explica'ns una mica el fons que hi podem trobar
El fons de la Bòbila intenta ser molt transversal. Tenim una bona secció de narrativa i de cinema, però també estem molt a l’aguait de l’assaig que es publica aquí i a fora i procurem mantenir una col·lecció que sigui estimulant tant per a l’especialista com per al lector que s’acosta a aquesta temàtica per pur plaer. I tot això complementat amb còmic, premsa especialitzada, música, recursos electrònics… En total tenim més de 12.000 documents.
3- El món de l'assaig sobre novel·la negra a casa nostra està prou infravalorat? Per què no tenim especialistes de renom com a França?
No crec tant que estigui infravalorat com que se’n publica poc. Als anys vuitanta i noranta teníem especialistes com Javier Coma o Salvador Vázquez de Parga, que van fer una molt bona feina… i ara sembla que ningú no se’n recorda. Tant un com l’altre a França haurien estat considerats uns patums de primer ordre. Ara mateix no hi ha cap especialista que s’hi pugui comparar, però es que tampoc tenim les associacions, les revistes, els festivals i els lectors que hi ha a França.
4- Quin futur li veus a la novel·la negra en català?
El futur dependrà de l’acollida dels nous projectes que van sorgint. Crec que, en general, a la novel·la negra catalana li falta mala llet. Vivim temps convulsos i això hauria de reflectir-se a la novel·la i, en canvi, trobo que tenim un excés de novel·les policíaques costumistes. Ens normalitzarem el dia que tinguem una bona novel·la amb Mossos d’Esquadra corruptes i brutals..
5- Quins autors recomanes de novel·la negra?
És difícil dir-ne només un. D’actuals recomanaria James Ellroy, Jean-Claude Izzo, Massimo Carlotto, Dominique Manotti (magnífica la darrera publicada per la col·lecció “crims.cat” Un habitual de la comissaria…). Dels clàssics recomanaria Dashiell Hammett, Raymond Chandler, David Goodis, Jim Thompson, Horace McCoy…
6- Recomana una película i digues el perquè?
Ui, torna a ser difícil. Mira, et diré l’última bona pel·lícula de cinema negre que he vist: Les Lyonnais. Em va agradar tant per la interpretació com per la descripció del món de la delinqüència, i finalment pel codi d’honor dels personatges.
7- Una música pel gènere negre?
Aquí sí que no dubto: Ascenseur pour l’échafaud, de Miles Davis. Fa anys que tinc el disc i no em cansaré mai d’escoltar-lo
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada