Albert Navarro Suñé
Instantània presa durant la Taula Rodona sobre Andrea Camilleri amb motiu de la VIII Trobada de Novel·la Negra de Barcelona. De l’1 al 9 de febrer 2013.
La taula rodona de divendres passat a la Biblioteca Jaume Fuster entorn a Andrea Camilleri va ser el tret de sortida d’una bcnegra que potser enguany té més motius de ser que mai. En primer lloc, per ser Barcelona una de les capitals europees de la literatura del crim i en segon lloc per comptar per a aquesta edició amb un programa farcit de continguts de morbosa actualitat. Només un dels exemples és la taula rodona de sobre la corrupció, que tindrà lloc el dilluns 4 de febrer a la Capella. Més actual, impossible.
Començar la Trobada parlant d’Andrea Camilleri i de la seva criatura més emblemàtica, Salvo Montalbano, és sens dubte entrar per la porta gran del gènere negre (o giallo, tal i com se’l coneix a Itàlia). Els ponents de la taula rodona ofereixen un tast de l’obra d’aquest inesgotable escriptor sicilià. Jordi Canal, director de la Biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet, descriu la novel·la negra mediterrània com a hedonista, crítica, nostàlgica i desencantada. I és que, segons Jordi Canal, la novel·la negra del sud d’Europa parteix de la consciència del fracàs de la societat occidental. Els personatges d’aquest gènere literari es mouen entre les llums d’un passat ja esgotat, els clars-obscurs del present i les ombres d’un futur que no promet gaires certeses.
Andrea Camilleri
Els adjecius que proposa Jordi Canal encaixen a la perfecció amb el tarannà de Salvo Montalbano, però també amb la manera de fer de Pepe Carvalho, fill literari de Manuel Vázquez Montalbán. Tot i que no es va esmentar durant la taula rodona, el protagonista d’algunes novel·les d’Eduardo Mendoza, el comisario Flores, tampoc no s’escaparia de la descripció tan encertada de novel·la negra que fa Jordi Canal.
Arriba el torn de la periodista argentina Lilian Neuman i explica algunes de les adècdotes viscudes en primera persona amb l’escriptor sicilià. I, per acabar, abans de les preguntes d’un públic que omple de gom a gom l’auditori, Pau Vidal ens fa cinc cèntims d’allò que significa per a la seva carrera professional i personal ser el traductor al català dels llibres de Camilleri.
Aquesta taula rodona del gran Camilleri va ser el millor aperitiu imaginable d’aquest menú literari tan suculent que farà les delícies dels fans del gènere fins el 9 de ferber. Exposicions, converses, taules rodones, projeccions, activitats interactives pensades per a tot hom i dona que senti aquella fascinació morbosa tan humana de saber què amaguen les zones més fosques de la ment humana.
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada