L'Hdigital entrevista al guanyador del L'H Confidencial
L’Hdigital ha conversat amb Mariano Sánchez, el periodista i escriptor alacantí que ha guanyat el premi de novel•la negra L’H Confidencial de 2013. Transcrivim una part de l’entrevista. L’entrevista íntegra es pot escoltar pitjant el botó d’àudio.
Què significa per vostè haver guanyat aquest premi?
És un premi molt important per a la gent que escrivim novel•la negra perquè és un premi específic, de gènere. De fet, crec que és el premi de novel·la negra més important de l’Estat.
Estem vivint un bon moment en la novel·la negra?
Sí, però des de fa temps. La novel·la negra és un gènere realista, social. Vam tenir una primera generació de grans autors durant la Transició amb escriptors com Andreu Martín, Juan Madrid o Julian Ibáñez Aquesta generació ha tingut continuïtat. Ara hi ha gent que cultiva la novel·la negra crítica.
La teva novel·la està basada en l’assassinat dels marquesos d’Urquijo...
Jo vaig tractar aquest crim en el seu moment com a periodista. He publicat reportatges sobre el tema a El Periódico de Catalunya, a Interviu, a Tiempo. També he publicat un llibre sobre els crims de la Transició en què tracto aquest tema. És un crim que ha tingut una projecció en el temps i està envoltat de moltes preguntes sense respostes.
Dius coses a ella que ningú es va atrevir a explicar en el seu moment?
A la meva novel·la, agafo el cas real i el novel·lar per explicar com podria haver estat el cas si s’hagués sabut tota la veritat. Com a periodista, sempre havia de parlar de fets provats judicialment, perquè si no tenia problemes legals. I sempre em quedava les ganes de publicar la meva hipòtesi. Ara m’he inventat una historia de ficció, amb personatges de ficció, on he abocat tot el material real. He canviat els noms i algunes circumstàncies reals. Alguns noms els he mantingut com a homenatge, com és el cas d’un forense. Explico el que podria haver estat i no s’ha pogut provar.
Alguns dia se sabrà la veritat?
Es impossible. Si no es fa una investigació en condicions en les primeres 48 hores i després es profunditza, després el temps ho esborra tot. La veritat que queda és la judicial, la demostrada, la del sumaris. Queda la llegenda. Les preguntes sense respostes. Per exemple, el suïcidi de l’única persona jutjada com a culpable, Rafi Escobedo. Ell es va a penjar-se d’un llençol i es va enverinar-se amb cianur.
El problema d’un misteri és que no s’ha fet una bona investigació. La policia de 1980 no era el CSI. Estaven a acostumats a aconseguir la informació amb metodologia “directa”.
Vostè és professor universitari i fa un seminari sobre com fer novel•la negra. Es pot ensenyar o aprendre aquest gènere?
Jo mostro la tècnica, els instruments. S’explica l’evolució de la novel•la negra i després com es creen el personatges, la veu narrativa.
Dos eines bàsiques per escriure novel·la negra?
Abans d’escriure s’ha de crear un personatge que conduirà la història de principi a la fi; que és el punt de vista des del qual el lector va seguint la trama. I també cal fer una construcció de la trama el més clara possible. Un escriptor professional no treballa amb un full en blanc. Ha de tenir una estructura prèvia.
És un premi molt important per a la gent que escrivim novel•la negra perquè és un premi específic, de gènere. De fet, crec que és el premi de novel·la negra més important de l’Estat.
Estem vivint un bon moment en la novel·la negra?
Sí, però des de fa temps. La novel·la negra és un gènere realista, social. Vam tenir una primera generació de grans autors durant la Transició amb escriptors com Andreu Martín, Juan Madrid o Julian Ibáñez Aquesta generació ha tingut continuïtat. Ara hi ha gent que cultiva la novel·la negra crítica.
La teva novel·la està basada en l’assassinat dels marquesos d’Urquijo...
Jo vaig tractar aquest crim en el seu moment com a periodista. He publicat reportatges sobre el tema a El Periódico de Catalunya, a Interviu, a Tiempo. També he publicat un llibre sobre els crims de la Transició en què tracto aquest tema. És un crim que ha tingut una projecció en el temps i està envoltat de moltes preguntes sense respostes.
Dius coses a ella que ningú es va atrevir a explicar en el seu moment?
A la meva novel·la, agafo el cas real i el novel·lar per explicar com podria haver estat el cas si s’hagués sabut tota la veritat. Com a periodista, sempre havia de parlar de fets provats judicialment, perquè si no tenia problemes legals. I sempre em quedava les ganes de publicar la meva hipòtesi. Ara m’he inventat una historia de ficció, amb personatges de ficció, on he abocat tot el material real. He canviat els noms i algunes circumstàncies reals. Alguns noms els he mantingut com a homenatge, com és el cas d’un forense. Explico el que podria haver estat i no s’ha pogut provar.
Alguns dia se sabrà la veritat?
Es impossible. Si no es fa una investigació en condicions en les primeres 48 hores i després es profunditza, després el temps ho esborra tot. La veritat que queda és la judicial, la demostrada, la del sumaris. Queda la llegenda. Les preguntes sense respostes. Per exemple, el suïcidi de l’única persona jutjada com a culpable, Rafi Escobedo. Ell es va a penjar-se d’un llençol i es va enverinar-se amb cianur.
El problema d’un misteri és que no s’ha fet una bona investigació. La policia de 1980 no era el CSI. Estaven a acostumats a aconseguir la informació amb metodologia “directa”.
Vostè és professor universitari i fa un seminari sobre com fer novel•la negra. Es pot ensenyar o aprendre aquest gènere?
Jo mostro la tècnica, els instruments. S’explica l’evolució de la novel•la negra i després com es creen el personatges, la veu narrativa.
Dos eines bàsiques per escriure novel·la negra?
Abans d’escriure s’ha de crear un personatge que conduirà la història de principi a la fi; que és el punt de vista des del qual el lector va seguint la trama. I també cal fer una construcció de la trama el més clara possible. Un escriptor professional no treballa amb un full en blanc. Ha de tenir una estructura prèvia.
.webp)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada