El Partit Popular exigirà en el Ple que els diaris ABC i La Razón es puguin consultar a totes les biblioteques públiques
El regidor del PP de L'Hospitalet, Javier Díez, denuncia en un comunicat, que a cap de les vuit biblioteques públiques de la ciutat es poden trobar els diaris ABC, La Razón o La Gaceta. I pel contrari, només hi ha diaris d'esquerres o nacionalistes. El grup municipal ha informat que portarà aquest tema al proper Ple municipal.
El regidor del PP de L'Hospitalet, Javier Díez, denuncia en un comunicat, que a cap de les vuit biblioteques públiques de la ciutat es poden trobar els diaris ABC, La Razón o La Gaceta. I pel contrari, només hi ha diaris d'esquerres o nacionalistes. El grup municipal ha informat que portarà aquest tema al proper Ple municipal.
.
El PP apunta que a totes les biblioteques de L'Hospitalet es troben els diaris El País, El Periódico, La Vanguardia, El Punt i l'Avui. I el diari El Mundo només en quatre de les vuit biblioteques. Per Díez, "aquest fet és un atemptat a la llibertat d'informació dels usuaris de les biblioteques de la ciutat. No pot ser que hi hagi usuaris de primera i de segona".
El grup municipal ha manifestat que portarà al proper Ple municipal aquesta qüestió perquè "són molts els ciutadans de L'Hospitalet que ens han traslladat aquesta problemàtica i perquè no pot ser que hi hagi una mena de veto encobert a aquests diaris".
.jpeg)
1A PART
ResponEliminaResulta especialment irritant que es vulgui des de la política condicionar les polítiques d’adquisició d’una biblioteca pública. Ningú s’imagina a un partit polític suggerint la política de compres de la farmàcia d’un hospital. Els metges prescriuen allò que els seus pacients necessiten en funció del criteri mèdic i només limitats pel factor econòmic. Les biblioteques públiques de Catalunya estan gestionades per professionals que han cursat estudis universitaris durant com a mínim entre 3 i 5 anys . Aquests estudis superiors els permeten determinat perfectament quins són els aspectes que han de guiar la política d’adquisició de la seva biblioteca. Aquests criteris, a més a més, són compartits amb la resta de biblioteques públic del món civilitzat i es basen en el principi de la llibertat intel•lectual propugnada pel Manifest de la Biblioteca Pública IFLA/UNESCO. L’únic criteri vàlid per a satisfer una bona política d’adquisició és la de posar a disposició dels usuaris de la biblioteca allò que ells necessiten, amb els condicionants, és clar, de les limitacions pressupostàries i, en tot cas, legals (protecció dels menors, dels drets humans, etc.).
La responsabilitat de la política d’adquisició de documents recau exclusivament en els professionals bibliotecaris del centre. D’acord amb el Decret 124/1999 sobre els serveis i el personal del Sistema de Lectura Pública de Catalunya article 4.1.b) “és responsabilitat del municipi determinar el model de col•lecció i el tipus de serveis que presta la biblioteca en funció dels seus objectius i d’acord amb els criteris establerts per la Unesco”. Què estableix, doncs, la Unesco?. El Manisfest de la Biblioteca Pública de 1994 explicita que “els fons i els serveis no haurien d'estar sotmesos a cap forma de censura ideològica, política o religiosa, ni tampoc a pressions comercials.”.
Queda clar, doncs, que els criteris de selecció de documents es guiaran exclusivament per criteris tècnics, els quals, en tot cas es veuran limitats, en tot cas, per imperatius econòmics.
Anem ara a la presumpta censura a les biblioteques de l’Hospitalet. La inclusió de diaris o qualsevol altre document s’hauria de fer en funció dels interessos dels usuaris i de la disponibilitat econòmica de la biblioteca. Si el partit que fa aquesta iniciativa hagués dedicat cinc minuts a consultar l’OJD o el Baròmetre de la Comunicació hagués pogut constatar quin són els diaris més venuts a Catalunya (per comarques, províncies, etc.). D’aquesta manera podem llegir a Comunicació21 que “al mes de març [2011], La Vanguardia va continuar essent el diari mes venut a Catalunya, amb 168.399 exemplars de mitjana diària (al febrer van ser 172.324). El van seguir El Periódico, amb 114.392 exemplars (114.282 al febrer); El País, amb 44.347 (50.418); El Punt, amb 18.089 (18.300); l’Avui, amb 16.753, i l’Ara, amb 15.656. A continuació hi ha La Razón, amb 14.825 exemplars (15.551 al febrer); El Mundo, amb 12.792 (13.175); el Diari de Tarragona, amb 11.474 (11.018), que puja un lloc; el Segre, 10.877 (11.120), que en baixa un; Público, amb 8.923 exemplars (9.523 al febrer); Regió 7, amb 6.880 (6.836); i l’ABC, amb 6.425 (5.887).”
Com es pot veure perfectament i, sense conèixer els criteris exactes, és fàcil deduir que a les biblioteques de l’Hospitalet es reben els diaris que més llegeixen els catalans, i per tant, és de suposar també que els ciutadans d’aquesta ciutat. És més, els diaris que es pretenen ara adquirir són els que menys es llegeixen a Catalunya. Encara trobaríem a faltar el diari ARA, que els darrers mesos s’ha posicionat com un dels més venut, però segurament les limitacions pressupostàries no permeten tenir més que una subscripció.
(CONTINUA...)
Elimina2A PART.
Els cost d’una subscripció a un diari pot oscil•lar entre els 400 i 700 euros anuals amb la qual cosa podríem estar parlant d’una despesa d’uns 2.000 € si sumen els títols “nous” que es proposen subscriure. Això és equivalent a la compra d’aproximadament 100 llibres. Què cal fer, doncs, subscriure tots els diaris que es vénen a Catalunya o fer una selecció i destinar els diners a comprar altres documents més necessaris?.
Com a professional em repugna que s’utilitzi la paraula “censura” de manera tan alegre. Encara més quan s’estan definint els diaris que es reben a les biblioteques com diaris d’esquerres o nacionalistes. Fa riure pensar on deuen col•locar La Vanguardia aleshores o on caldria incloure segons aquest criteri la Gaceta, la Razón, El Mundo o l’ABC.
Voldria recordar als promotors d’aquesta esmena que la censura es pot fer tant impedint l’entrada de documents (el cas clàssic) com també incorporant documents que no responen a criteris tècnics i que impedeixen destinar els recursos a d’altres fins més útils.
En definitiva, és la biblioteca qui té els mecanismes per conèixer les preferències periodístiques dels seus usuaris i qui té la responsabilitat i els coneixements tècnics per fer-ho, no els polítics. Els diners del pressupost d’adquisicions d’una biblioteca no són per a satisfer criteris ideològics o empresarials, són per adquirir els documents que interessen majoritàriament als usuaris de les biblioteques. Emprant de nou el paral•lelisme sanitari, amb els diners del pressupost de farmàcia d’un hospital es compren els medicaments que necessiten els pacients d’aquell hospital. La despesa per donar suport a la indústria farmacèutica per criteris geogràfics, d’innovació, etc. es realitza amb les partides d’ajuts industrials o de recerca. En aquest sentit que es busquin els recursos en d’altres partides o d’altres institucions que vulguin promocionar un determinat diari, no és funció, però de la biblioteca fer-ho.
Per acabar, voldria recordar als promotors d’aquesta iniciativa que la protecció de la llibertat intel•lectual és el valor més preuat de la professió bibliotecària, tant com la justícia per a un jutge o la salut per a un metge. Que s’acusi sense fonament una biblioteca pública de practicar la censura és un greu insult a la professionalitat dels bibliotecaris per la qual cosa els demanaria que si volen obtenir titulars que ho facin sense ofendre els professionals que condueixen les biblioteques públiques del nostre país.
Josep Vives
Bibliotecari-Documentalista
La Biblioteca la Bòbila selecciona les suscripcions de premsa amb criteris absolutament professionals, i per tant estem totalment d'acord amb el Sr. Josep Vives.
ResponEliminaPer a qui vulgui saber de qui és cada mitjà de comunicació a Espanya recomanem la lectura de "Los dueños de la información en España 2012 a: http://esmola.wordpress.com/2012/07/09/los-duenos-de-la-informacion-ii/