18 de juny del 2012

Qui pregunta ja respon, qui respon també pregunta

[Escriptors catalans, 18 de juny de 2012]

Companyons, companyones, companyonia tota,

Per què la majoria del jurat dels anomenats Premis de la Crítica Catalana dins de la Crítica Espanyola està format per presumptes crítics que no se'ls veu el pèl en gaires mitjans ja siguin de paper, àudio, visual o digital?

Per què el Premi L'H Confidencial de gènere negre continua parlant de novel·les escrites en llengua catalana o espanyola si tots els seus guanyadors fins ara escriuen en castellà: Rafael Alcalde, Cristina Fallarás, Erlantz Gamboa, Julián Ibáñez, Raúl Argemí i Joaquín Guerrero-Casasola?

Per què els nous membres el CoNCA triats a dit no han preguntat als anteriors per què van dimitir i alguns ni se'n recorden que van renegar d'aquest organisme fantasma quan ells no hi eren?

Per què es continuen mantenint cicles parroquials com el Tritextuals de l'AELC amb quatre personatges a la taula i una desena escassa d'oients a les cadires?

Per què l'AELC fa la sectària obrint una pàgina digital amb els autors premiats, només els associats i aquells que comuniquin els seus premiets?

Per què l'AELC oblida a títol propi el centenari de Tísner, i s'aixopluga discretament en l'institucional, si l'autor va ser fundador, impulsor i finalment president de l'Associació del 1990 al 1994?

Per què hi ha més de 2.500 autors vius en llengua catalana i l'AELC només té 1.200 associats a tot estirar?

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 
Google Analytics Alternative