Ignasi Franch
Molts escriptors de literatura negra i policial reivindiquen el tarannà popular d'aquestes tradicions, i la possibilitat que generi nous lectors. També solen lloar el potencial divulgador i fidelitzador de les col·leccions. No és estrany, doncs, que es recordi constantment la mítica "La Cua de Palla", creada l'any 1963, cancel·lada i ressuscitada en diverses ocasions. Per al comissari de BCNegra Paco Camarasa, "va ser importantíssima, va permetre que es llegissin coses molt modernes. I la vam deixar perdre entre tots, editors i lectors".
Recentment, Alrevés ha publicat un estudi sobre els llums i les ombres (com uns processos de traducció no sempre ortodoxos) d'aquesta mena de paradís perdut del llibre català. Els autors, Jordi Canal i Àlex Martín, han anat més enllà de la crònica de les seves diferents etapes, per relatar també les primeres aportacions significatives a una vacil·lant tradició nacional del gènere negre, o als alts i baixos de la seva repercussió cultural i comercial. D'alguna manera, La Cua de Palla: retrat en groc i negre és una història de 50 anys de la novel·la negra a Catalunya, però també té quelcom de crítica contundent a les últimes recuperacions de la marca. Martín lamenta com "es va malbaratar el seu prestigi. Amb el catàleg que tenen, podien publicar multitud de títols introbables. Ho van fer malament, quan fer-ho bé costava molt poc".
L'assagista es declara admirador de les col·leccions especialitzades. I ell mateix ha esdevingut director d'una de nova, "Crims.cat", que s'ha estrenat amb la publicació d'un original d'Agustí Vehí i d'una reedició d'Andreu Martín. L'acadèmic explica que l'escriptura de l'assaig i aquesta aventura editorial van ser "com vasos comunicants". Però a l'hora de buscar referents no es remet a aquells memorables volums de tons grocs, sinó a l'etapa de La Negra dirigida per Jaume Fuster. L'aposta és per autors catalans i també per europeus que encara no han publicat a l'Estat. "Crims.cat" es pot convertir, a més, en una eina per combatre la manca de visibilitat dels creadors autòctons que no publiquen en grans segells: "Moltes vegades, ni els especialistes ens assabentem de la publicació d'alguns títols. Aquesta dispersió és un altre motiu per fer col·leccions".
El director de la col·lecció va sentir la temptació d'apostar per textos inèdits de plomes reconegudes, però ha optat per una concepció "més arriscada, que oferirà quelcom de diferent d'allò a què s'ha acostumat el gran públic. Intentaré fugir de la novel·la social costumista, del clàssic assassinat de la sèrie Brunetti o del gran detectiu carvalhià. A mi m'interessen els punts de vista de la víctima o del malfactor, l'obra de Jim Thompson...". La idea és comercialitzar sis títols l'any, tres dels quals d'autors nacionals. La primera traducció serà Crònica dels bons trinxeraires, de Mário Zambujal, "una història d'atracadors de poca volada als quals es proposa un gran negoci". Després arribaran Flavio Soriga i Jaume Benavente, que oferirà una novel·la "molt psicològica, molt Patricia Highsmith".
El web que ha nascut juntament amb la col·lecció, <www.crims.cat>, aspira a ser més que un suport promocional i convertir-se en un portal de referència per als aficionats. Acollirà informacions sobre les notícies i novetats més destacades, les publiqui qui les publiqui: "Volem veure la novel·la negra en català com a conjunt, i sumar tots junts sense mirar-nos el melic", explica.
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada