22 d’abril del 2012

El fons de la biblioteca: perspectives i horitzons

22.4.12    Cap comentari
[BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 27, desembre 2011]
Jordi Llobet Domènech
Responsable de Treball Bibliogràfic
Servei de Biblioteques, Departament de Cultura
Generalitat de Catalunya
Les biblioteques públiques viuen temps d'exaltacions i d'incerteses davant els nous perfils de la informació i la comunicació que veuen passar pel davant. La sacsejada tecnològica està qüestionant formes i funcions, més enllà de la renovació indispensable d'aplicacions i programes implementats per gestionar la informació.
La renovació de l'utillatge bibliotecari ha estat una constant de la nostra professió tant pel que fa a la construcció dels espais físics, com al tractament documental dels continguts que s'hi han hostatjat. Tant la definició dels espais com dels continguts, des de fa ja bastants anys, situen l'usuari com a eix de referència dels serveis, facilitant-li de la manera més útil i operativa la disponibilitat i l'accés als documents.
Justament, els canvis en la forma dels documents, matèria primera del treball bibliotecari tenen avui una transcendència decisiva. El camí que porta de l'ordre imprès a l'ordre digital modificarà el paisatge documental i afectarà decisivament el treball amb el fons, fins ara l'eix vertebrador dels nostres serveis a l'hora d'atendre les necessitats formatives, informatives o de lleure dels usuaris i de la comunitat.
En el marc del procés de reconversió digital, la deslocalització dels documents i la seva accessibilitat a través de nous canals de comunicació aboquen les biblioteques a una renovació tecnològica radical però, sobretot, a un replantejament de les seves funcions com a mediadores culturals en un escenari de competència virtual amb altres plataformes d'informació. Per tal d'avançar amb pas ferm, cal veure o convertir aquest repte professional en una oportunitat per explotar competències i coneixement.
La perspectiva de la biblioteca pública permet descriure l'espai de la lectura i els canvis que es produeixen en la comunitat lectora des d'una posició privilegiada. Des d'aquesta perspectiva, se'ns obre la possibilitat de reforçar un discurs professional propi a partir del paper de mediadors que juguem entre l'oferta i la demanda d'informació, com a ordenadors de lectures i com a analistes de la realitat lectora de la comunitat.
A continuació es descriuen els procediments i les pràctiques que fonamenten la perspectiva bibliotecària sobre les col·leccions (polítiques documentals, serveis de suport bibliogràfic, etc.) i s'apunten tendències que poden marcar el desenvolupament del fons de les biblioteques.

2 Perspectives sobre la col·lecció

2.1 Les polítiques de desenvolupament de la col·lecció

El coneixement de les necessitats de la comunitat i l'avaluació de les respostes dels usuaris a les propostes de lectura de les biblioteques són una tasca essencial del treball bibliotecari i, més específicament, del procés de gestió i desenvolupament de la col·lecció. A través d'aquesta anàlisi i d'un exercici de prospectiva social i cultural sobre la comunitat s'estableixen els eixos d'intervenció destinats a millorar i ampliar el servei ofert.
La política de col·lecció de les biblioteques estableix l'estratègia per materialitzar un model de biblioteca i de col·lecció ideals en un servei bibliotecari real dirigit a una comunitat lectora concreta, d'acord amb uns procediments metodològics i operatius eficaços.1
A través de la política de gestió de la col·lecció, cada biblioteca defineix els continguts i les fórmules d'intervenció bibliogràfica que proposa a la comunitat. D'una banda, assumeix un compromís públic de servei en el marc de les línies estratègiques del govern local o regional; i de l'altra, defineix els principis, els criteris i els procediments d'actuació que es concretaran en una proposta de lectura determinada que caldrà construir a partir d'un treball de selecció i que evolucionarà d'acord amb els temps, a través d'una feina de revisió i d'esporgada del fons; en últim terme, la política de col·lecció assigna les responsabilitats i els àmbits d'actuació de les unitats o dels serveis implicats i detalla les fórmules de participació o cooperació de cada unitat en els diferents processos: gestió del pressupost, tria bibliogràfica, etc.2
Les propostes d'intervenció sobre el fons de cada servei bibliotecari, nacional, regional o local, s'articulen en funció de les competències assignades dins del sistema bibliotecari al qual pertany.
La Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya, en el seu article 37, estableix que els serveis nacionals presten assistència i cooperació a les biblioteques del Sistema amb l'objectiu de garantir el dret de la ciutadania a la lectura i a la informació. L'encàrrec es concreta en el Decret 304/2011 de reestructuració del Departament de Cultura; en l'article 55 del decret s'especifiquen les funcions de suport que corresponen a la Secció de Gestió de la Col·lecció del Servei de Biblioteques:
  • Establir les pautes per al desenvolupament de la política de col·lecció de les biblioteques públiques de Catalunya.
  • Facilitar informació i assessorament a les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya per a l'adquisició de fons.
  • Gestionar el pressupost de l'adquisició i la subscripció dels recursos documentals que es realitza des del Servei de Biblioteques.
  • Elaborar eines bibliogràfiques de suport a la política de col·lecció.
La direcció del sistema bibliotecari català ha desenvolupat el marc normatiu a través del Mapa de Lectura Pública de Catalunya i d'uns estàndards de biblioteca pública (2008) en què s'estableixen, entre d'altres categories, els paràmetres dels fons de les biblioteques públiques catalanes.
A partir de les directrius internacionals i del marc normatiu nacional, els serveis regionals, les xarxes urbanes i les biblioteques municipals poden crear un discurs tècnic específic sobre la gestió i el desenvolupament del fons. Una proposta que, tal com s'ha dit més amunt, ha de descriure les línies estratègiques d'actuació sobre la col·lecció així com els procediments que seguirà cada servei per assolir-les.
Abans de continuar, cal tenir present que correspon a cada servei municipal determinar el model de col·lecció i adequar-lo a la seva població, tal com determina el Decret 124/1999 sobre els serveis i el personal del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Amb la qual cosa, tant les biblioteques com els governs locals han d'assumir uns compromisos tècnics i econòmics propis pel que fa a l'assignació i a la gestió del seu pressupost.
En el nostre entorn professional, la tradició escrita sobre el desenvolupament de les col·leccions és ben minsa. Malgrat que en el camp de les biblioteques públiques s'han definit estratègies de lectura des de fa molts anys, per no dir des de la mateixa creació del sistema, manquen uns documents tècnics que avalin la intervenció realitzada des dels serveis bibliotecaris, tret de comptades i valuoses excepcions.3
La xarxa de biblioteques municipals de la província de Barcelona va ser la primera en dotar-se d'un document de política de la col·lecció. El Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, actualment Gerència de Serveis, va publicar l'any 2003 un text en què donava a conèixer les línies mestres de la seva cooperació en el desenvolupament del fons de les biblioteques; una actuació que es detalla en la pàgina que la direcció tècnica dedica a la gestió de la col·lecció.
Les virtuts del document són clares: pauta els processos de gestió de la col·lecció que se segueixen en aquells moments (característiques del suport bibliogràfic, criteris de selecció, avaluació del fons, etc.), dóna visibilitat a l'estratègia del Servei i facilita el treball de les biblioteques de la xarxa al definir les regles del joc bibliogràfic.
El suport bibliogràfic de la direcció tècnica de la xarxa es concreta en la constitució de les col·leccions inicials de les biblioteques de nova creació i en el compromís de seguir-les dotant amb un fons bàsic de manteniment destinat a actualitzar la col·lecció inicial i a garantir una oferta equilibrada i de qualitat en el conjunt de la xarxa.
Quan les Biblioteques de L'Hospitalet redactaren la seva política de desenvolupament de la col·lecció tingueren molt en compte aquestes regles de joc. A començaments de 2010 es va fer pública l'estratègia documental de les biblioteques de la xarxa urbana que articula una proposta de fons únic de ciutat amb la política de col·lecció de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació.
Les biblioteques de la xarxa urbana de L'Hospitalet coordinen les seves actuacions i treballen conjuntament per desenvolupar els fons de forma cooperativa i equilibrada, amb l'objectiu de rendibilitzar les inversions i oferir un millor servei als ciutadans. En un dels primers paràgrafs del document deixen clar el compromís de servei que les mou: "Les biblioteques de L'Hospitalet tenen la responsabilitat d'adaptar i adequar el seu fons a les necessitats i característiques de la població a la qual donen servei per tal de complir amb la seva missió".
A continuació, el document detalla les línies prioritàries de desenvolupament de la col·lecció, els criteris i procediments de selecció, adquisició i esporgada del fons, així com les responsabilitats i els àmbits d'actuació dels diferents serveis bibliotecaris. Per fonamentar les propostes, es dedica un capítol a descriure la situació actual de les col·leccions. Finalment, s'exposa la política de creixement que ha de donar sentit al fons únic de ciutat i es resumeixen els objectius essencials en un apartat de conclusions finals.
La definició del marc de treball evidencia una voluntat decidida per reforçar la intervenció sobre el fons i ordenar la gestió de les col·leccions per tal de rendibilitzar les actuacions i oferir un millor servei als ciutadans amb una oferta bibliogràfica més rica i diversa.
Les adquisicions realitzades, amb càrrec al pressupost municipal, complementaran els lots rebuts des del servei provincial i prioritzaran les matèries següents: novel·la i narrativa, ficció en format DVD, música en format CD, documents electrònics i els fons específics de cada biblioteca d'acord amb la seva especialització.
El mes de gener de 2011, el Consorci de Biblioteques de Barcelona va fer pública la política de desenvolupament de la col·leccióde la xarxa urbana de la ciutat. El document situa en el centre de la seva estratègia "adequar les col·leccions de les biblioteques a les necessitats dels usuaris", un repte que persegueix "tot complementant les col·leccions inicials i de manteniment que les biblioteques reben" a través dels serveis bibliotecaris de la Diputació de Barcelona.
D'acord amb aquests pressupòsits, el Consorci defineix l'àmbit d'actuació i articula el desenvolupament de les seves col·leccions amb el servei de suport provincial, tant pel que fa a les adquisicions com als criteris de selecció i d'esporgada dels fons documentals.
D'acord amb aquests criteris, el Consorci de Biblioteques de Barcelona es compromet a completar les col·leccions inicials rebudes des del servei provincial amb un fons bàsic de cinema, la col·lecció local i la tria bàsica de títols de l'especialització de cada biblioteca. Pel que fa específicament al fons de manteniment, el Consorci garanteix la compra de fons de novel·la, de cinema, de música, de col·lecció local, d'especialitzacions i de centres d'interès.
El Consorci de Biblioteques de Barcelona treballa l'oferta bibliogràfica amb la perspectiva de construir una col·lecció única al servei dels ciutadans, tot i que amb diferents localitzacions distribuïdes per la ciutat. La complementarietat de les col·leccions s'ha reforçat amb una altra estratègia reeixida que ha consistit en potenciar especialitzacions temàtiques en cada una de les biblioteques en funció de les característiques i de les especificitats del seu territori o de la seva comunitat.
Fins aquí s’han descrit, breument, els documents que pauten la gestió del pressupost que s’inverteix en el desenvolupament del fons de les biblioteques. Les dades globals d’aquesta inversió, sumant les aportacions del Govern Català, de les diputacions provincials i dels ajuntaments, van representar l’any 2010 per al conjunt del Sistema de Lectura Pública de Catalunya (SLPC), la xifra de 13.230.207 €.
Un recorregut virtual per les biblioteques públiques del país permet il·lustrar quines són les línies mestres d'intervenció lectora que es prioritzen en aquests moments: des de l'atenció creixent a la col·lecció local fins al suport als nouvinguts, des dels recursos per buscar feina fins als temes relacionats amb l'equilibri del cos i la ment, l'autoaprenentatge d'idiomes o la recuperació de la memòria històrica.
Les tribunes de les biblioteques indiquen uns compromisos i unes tendències determinades pel que fa al desenvolupament de la col·lecció que, en canvi, costen d'identificar documentalment. Són públiques i notòries les línies estratègiques que orienten la inversió en fons d'aquests serveis? Es poden referenciar les propostes de lectura que prioritzen? Els agents del món del llibre i la lectura o els usuaris dels serveis n'estan prou informats?
El desconeixement generalitzat de les propostes de lectura que s'impulsen des dels serveis bibliotecaris pot tenir dues explicacions: o bé s'actua sense definir unes línies estratègiques de desenvolupament del fons; o bé, els eixos d'intervenció sobre les col·leccions no es difonen adequadament. En bona mesura, les polítiques documentals suara exposades desmenteixen, en part, la primera de les afirmacions; en canvi, cal convenir la manca de sistematització i comunicació de les línies estratègiques que orienten les inversions.4
En la mesura que la gestió del fons es fonamenti en un discurs potent s'atorgarà valor i autoritat a les propostes d'intervenció dels serveis bibliotecaris. En canvi, la manca de testimonis documentals aboca a l'oblit l'esforç fet per serveis i biblioteques a l'hora de prioritzar inversions, de crear centres d'interès o d'atendre les necessitats i les demandes de col·lectius específics.
Per això, és prioritari reforçar els protocols documentals sobre les actuacions adoptades, ja que a més d'atorgar una identitat específica a cada servei bibliotecari potencien la seva intervenció cultural. Tal com s'acaba de veure en els casos de les ciutats de Barcelona i de L'Hospitalet, les propostes de lectura assoleixen un ressò més gran gràcies a un treball cooperatiu que es concreta en una oferta bibliogràfica també més rica i diversa.
Les biblioteques, no cal dir-ho, poden resoldre individualment la gestió del seu fons, ara bé, només el reforç de mecanismes de cooperació del treball bibliogràfic i l'elaboració de propostes de lectura compartides per tots els serveis bibliotecaris permetran impulsar i posar en valor el coneixement adquirit sobre el món del llibre i la lectura.

2.2 Serveis de suport bibliogràfic a les biblioteques

Els serveis bibliotecaris elaboren un ventall divers de recursos destinats a la formació i el desenvolupament de la col·lecció, amb dues característiques essencials que els identifiquen: una selecció pautada d'acord amb la perspectiva bibliotecària i un ordre de la informació propi pel que fa a la descripció bibliogràfica, la classificació, etc.
El treball de selecció dels serveis bibliotecaris s'orienta envers un mateix objectiu: resoldre l'adequació entre l'oferta genèrica del mercat i la demanda específica del camp de la lectura pública. La intervenció bibliotecària es resol en unes propostes bibliogràfiques que tradueixen les polítiques documentals, és a dir, la perspectiva bibliotecària, en una relació sistemàtica i valoritzada de títols.
El paper més visible d'aquesta intervenció se centra, hores d'ara, en tres instàncies: el Servei d'Informació Selectiva i el Sistema d'Adquisició Bibliotecària, del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, i el departament de Gestió de la Col·lecció de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
El Servei d'Informació Selectiva (SIS) és un projecte impulsat des del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de facilitar el treball bibliogràfic de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya (SLPC). L'objectiu del SIS s'orienta en una doble direcció: 1) elaborar i difondre les bibliografies bàsiques per a la formació de les col·leccions inicials de les biblioteques de nova creació que s'incorporen al SLPC; i 2) seleccionar i difondre informació bibliogràfica actualitzada de les novetats disponibles al mercat.
La selecció de les obres es fa d'acord amb els principis disposats a les directrius internacionals per a biblioteques públiques: universalitat (atén tots els públics i tots els camps del saber); imparcialitat (contempla totes les opinions i creences); diversitat (integra tots els gustos i nivells culturals); qualitat (aposta pels llibres bons i les obres mestres de la tradició) i actualitat (facilita l'accés a la cultura del moment).
D'acord amb aquests principis, l'equip de treball bibliogràfic aspira a reunir les obres bàsiques dels diversos camps del coneixement i a oferir una selecció equilibrada que integri la diversitat cultural i respongui a les necessitats reals presents en l'espai bibliotecari, assumint el compromís de difondre la tradició cultural de la comunitat, així com els nous valors emergents, des d'una posició crítica i oberta.
La base de dades del SIS comptava a primers de març de 2011 amb 31.881 referències de diferents tipologies documentals (llibres, diaris i revistes, gravacions musicals i pel·lícules). Qualsevol biblioteca de Catalunya o de la resta de l'Estat té accés a la informació i pot realitzar la consulta i l'exportació en Excel de les dades objecte del seu interès.
La informació del SIS es difon al conjunt de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i a un bon nombre d'institucions del món de la lectura. També es distribueix, a través del Departament d'Ensenyament, a totes les biblioteques escolars i els centres de recursos pedagògics.
La Gerència de Serveis de les biblioteques municipals de la província de Barcelona articula la gestió de la col·lecció en base a una política documental que estableix unes directrius i uns criteris de selecció similars. Ara bé, en el seu cas, el treball de suport bibliogràfic es materialitza en l'adquisició directa i el processament tècnic del fons de manteniment de les biblioteques de la xarxa, a més de la creació dels lots inicials de les biblioteques de nova creació.
La unitat de gestió de la col·lecció de la Gerència de Serveis, amb el suport d'un equip de treball bibliogràfic en el qual participen un bon nombre de bibliotecaris, s'encarrega de seleccionar, adquirir i distribuir periòdicament uns lots documentals a les biblioteques d'acord amb la categoria que tenen assignada. Ben segur que la difusió de la tria efectuada reforçaria la proposta de lectura que s'elabora des de la Gerència de Serveis i el treball bibliogràfic adquiriria més valor a l'estar disponible per al conjunt dels serveis bibliotecaris del país i per a la resta d'agents del món del llibre i la lectura.
Finalment, cal parlar del Sistema d'Adquisició Bibliotecària (SAB), plataforma desenvolupada i gestionada des del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en la qual s'integren les perspectives sobre la col·lecció del conjunt dels serveis bibliotecaris del país: nacionals, regionals i locals.
El SAB és un projecte impulsat en el marc del Programa de suport a l'edició en català, a través del qual les biblioteques públiques i el sector editorial col·laboren en la promoció i la difusió del llibre i de la lectura en català. El SAB es basa en un procediment centralitzat d'adquisicions d'obres en català destinades a les biblioteques públiques.
El model de col·lecció i els criteris de valoració de les propostes presentades s'especifiquen en l'ordre que regula el programa d'ajuts. Els criteris incorporen el coneixement i l'experiència dels equips de treball bibliogràfic dels diferents serveis territorials, els quals prioritzen en la seva tria, fonamentalment, l'adequació de les propostes a les necessitats de les biblioteques públiques i l'aportació que fan al conjunt de la producció bibliogràfica.
El treball amb el fons de la biblioteca ha generat també iniciatives molt interessants en alguns camps temàtics específics, fins al punt de convertir-se en referents dins del món del llibre i la lectura. La presència bibliotecària en el sector del llibre infantil i juvenil té una llarga tradició, que es fa evident amb la participació en projectes com Faristol o Al·lots; més recentment, han aparegut iniciatives en d'altres sectors com és el cas de Comictecla, Gènerenegre.net, el grup Ampli o el lideratge de l'Associació de Lectura Fàcil.
Abans de tancar el cercle dels discursos bibliogràfics en el camp de les biblioteques públiques, cal esmentar el paper de les guies de lectura, tot i tractar-se d'altaveus de foment de la lectura d'abast local. A través d'aquest recurs, amb una llarga tradició, es reforça també el paper orientador de la biblioteca i es dóna visibilitat a les propostes específiques de cada servei.
Les polítiques documentals de les xarxes de biblioteques, les propostes de lectura dels serveis de suport bibliogràfic o dels grups de treball especialitzats són peces fonamentals per reforçar la capacitat d'intervenció de les biblioteques sobre l'escenari lector. Cal tenir present, a més, que el fons evoluciona amb el temps i amb la comunitat a la qual s'adreça; les col·leccions es creen, creixen i es reconverteixen, sobretot, en un període de transformacions radicals com l'actual. Per això, una perspectiva ben fonamentada pot ajudar a preveure un horitzó inquietant.

3 Horitzons de les col·leccions

En el trànsit del vell al nou ordre digital, la perspectiva bibliotecària ofereix una oportunitat excel·lent per explotar competències i coneixement ja que permet descriure l'espai de la lectura i els canvis que es produeixen en la comunitat lectora des d'una posició privilegiada.
L'especialista francès Bertrand Calenge, amb una llarga trajectòria en el camp que ens ocupa, es planteja que avui les competències i coneixements professionals s'han d'aplicar a resoldre una qüestió essencial:
"La question n'est plus seulement de maîtriser ce que nous savons stocker, mais ce que nous pouvons construire avec des flux extérieurs. Des univers de connaissance plus que des collections?" (Calenge, 2009, p. 155).
La reconversió digital del sector de la informació i la comunicació fa imprescindible una renovació tecnològica radical de les biblioteques però, sobretot, aboca a un replantejament de les seves funcions davant els reptes del futur: la deslocalització dels documents, l'accessibilitat a la informació a través de nous canals de comunicació o la fragmentació i la desarticulació dels continguts amb una manca de referents jeràrquics.

3.1 De la col·lecció material a l'accés virtual

Les biblioteques gestionen informació, bé sigui pròpia o bé sigui accessible en altres espais. Les fórmules de "deslocalització" dels continguts i d'accés al saber són diverses: préstec interbibliotecari, subscripció cooperativa a recursos electrònics en línia, recull d'enllaços a documents electrònics i adreces web, etc.
En el món digital, els límits de la col·lecció s'expandeixen. La pertinença exclusiva dels recursos s'esvaeix i la col·lecció s'obre a rebre continguts dipositats en altres biblioteques i a difondre continguts propis més enllà del seu espai.
Cal, doncs, superar el concepte de col·lecció basada exclusivament en la possessió material dels documents i avançar cap a un concepte de col·lecció basada també en l'accés als continguts, independentment de qui en tingui la possessió. Les col·leccions no s'han de veure com un llegat tancat, sinó com un conjunt d'oportunitats d'accés, obert a una varietat d'usos que podem articular i ordenar. Des d'aquesta perspectiva, una de les orientacions prioritàries del treball bibliogràfic passa per construir les millors fórmules d'accés al coneixement, propi o extern.
Cada cop més es treballa amb un ventall més ampli de recursos (cultura impresa, accessos d'Internet, textos digitals, discos, etc.) que s'integren de forma complementària. Tenim, a més, l'oportunitat i els mitjans per avaluar quins materials s'utilitzen i quins usos reben; és a dir, quins canvis es produeixen en les pràctiques de lectura i en l'ús de la informació. Aquesta tasca hauria d'enfortir el paper de mediació entre els textos i els usuaris a través d'un sistema eficaç de tractament i de difusió de la informació.
A l'hora d'integrar documents i accessos, cal tenir sempre present que la utilitat i la importància de la proposta de col·lecció rauen en el fet de donar les respostes més pertinents a les necessitats i a les demandes de la comunitat d'usuaris a les quals se serveix.

3.2 De la uniformitat global a la diversitat local

La biblioteca universal s'està fent realitat i sembla que ben aviat serà accessible per a tothom a través d'Internet; el somni de reunir tot el coneixement en un mateix espai es veu a tocar tot i la seva incommensurabilitat.
La biblioteca pública ha aspirat, des dels seus orígens, a integrar el cànon d'aquesta biblioteca universal, a més de conservar la memòria local. Un dels eixos fonamentals en la construcció de les col·leccions ha estat reunir el conjunt de les expressions de la comunitat, sigui quina sigui la forma en què es presenten: llibres, revistes, cartells, etc.
D'altra banda, les biblioteques atenen a una comunitat específica d'usuaris, un públic que forma part d'un municipi o d'un barri amb unes necessitats culturals i d'informació específiques, amb uns interessos i unes demandes singulars.
Quan l'accés a la informació i a la memòria universal es torna realitat, la biblioteca pública es pot ocupar ara de forma prioritària en conservar i difondre el coneixement de la realitat local i en atendre les demandes específiques de la comunitat amb els recursos que millor s'adeqüin a les seves necessitats d'informació.
El fet de situar la intervenció documental en el seu context, el fet de construir itineraris de lectura al servei específic dels interessos i les necessitats dels públics de la comunitat no té per què limitar les possibilitats del treball bibliogràfic. La biblioteca pública intervé sobre l'oferta bibliogràfica; observa i pot descriure des d'una posició privilegiada la resposta i els canvis que es produeixen en la comunitat lectora.
Les biblioteques poden orientar també les seves estratègies documentals a aconseguir també uns pols d'excel·lència, un domini de certs àmbits informatius que les identifiquin de forma singular i que reforcin la seva presència en el marc cultural on intervenen. Evidentment, les oportunitats cal buscar-les i acostumen a ser fruit d'un treball bibliogràfic de llarg recorregut, que ha assolit coherència pròpia a partir d'una especialització determinada o d'uns llegats patrimonials.
Aquestes apostes documentals es poden convertir en eixos estratègics del desenvolupament del servei bibliotecari i poden atorgar una identitat i una singularitat pròpia a cada proposta bibliogràfica.

3.3 Horitzons oberts

La gestió de la col·lecció tradueix el model ideal en una sèrie de propostes de lectura arrelades en l'entorn social i cultural. Els documents individuals, amb els seus sentits i arguments, s'integren en una col·lecció generant un discurs bibliogràfic i cultural que evoluciona al costat de la comunitat a la qual s'adreça. La col·lecció s'orienta envers un horitzó que es pot explicar i interpretar, en funció d'una sèrie de factors socials i culturals: tradicions intel·lectuals, públics, tipologies documentals, històries locals, competències professionals, etc.
Al mateix temps, el fons seleccionat per a la proposta de lectura incorpora els valors simbòlics de la biblioteca. A través del seu pes institucional, la biblioteca atorga un valor a les lectures que incorpora a la col·lecció: en legitima els continguts en funció d'uns criteris professionals i afirma la seva adequació a les necessitats de la comunitat. Els textos reben així el reforç de la intervenció bibliotecària.
A través de propostes bibliogràfiques i tècniques, els professionals tenen l'oportunitat de reforçar el paper que juguen com a mediadors entre l'oferta i la demanda d'informació, com a ordenadors de lectures i com a analistes de la realitat lectora.
Des de la seva perspectiva, cada biblioteca respon a les demandes de la comunitat amb una oferta específica i, alhora, pot cooperar en el treball bibliogràfic i en l'elaboració de propostes de lectura compartides amb altres serveis. Evidentment, no és tasca senzilla trobar l'encaix institucional adequat; ara bé, avui més que mai és imprescindible apostar pel treball cooperatiu i adoptar fórmules compartides per a la diversitat de serveis bibliotecaris si es vol enfortir el discurs cultural que ofereixen les biblioteques a través de la seves col·leccions.
L'horitzó per descobrir ofereix una oportunitat excel·lent per donar més força i amplificar el coneixement adquirit entre tots sobre el món del llibre i la lectura. Un coneixement que ha de servir per construir espais oberts i acollidors de trobada entre els textos que busquen lectors i els lectors que van a la recerca de textos nous o vells.

Bibliografia

Abadal, Ernest; Anglada, Lluís (2010). "Tecnologia i biblioteques: una mirada al passat per veure els reptes del futur". Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 52 (gen.– juny), p. 23–36.
Bayard, Pierre (2008). Com parlar dels llibres que no hem llegit. Barcelona: Empúries.
Biblioteques de Barcelona (2010). Política de desenvolupament de la col·lecció de les Biblioteques de Barcelona (2011). Document elaborat pel grup de treball de Política de desenvolupament de la col·lecció de Biblioteques de Barcelona. Barcelona: Biblioteques de Barcelona. <http://issuu.com/bibliotequesbcn/docs/pdc_maquetat_5_def>. [Consulta: 09/12/2011].
Biblioteques de l'Hospitalet (2010). Política de desenvolupament de la col·lecció : Biblioteques de l'Hospitalet (2010). Direcció: Pedro Bravo i Anna Riera. L'Hospitalet de Llobregat: Biblioteques de l'Hospitalet. <http://www.l-h.cat/gdocs/docsng/biblioteques/politicacolleccio.pdf> [Consulta: 09/12/2011].
Bourdieu, Pierre (1995). Las reglas del arte: génesis y estructura del campo literario. Barcelona: Anagrama.
Calenge, Bertrand (2008). Bibliothèques et politiques documentaires à l'heure d'Internet. Paris: Éditions du Cercle de la Librairie.
Calenge, Bertrand (2009). "Quelles collections électroniques en bibliothèque publique?", En: Pierre Carbone, François Cavalier (dir.). Les collections électroniques, une nouvelle politiques documentaire. Paris: Éditions du Cercle de la Librairie.
Diputació de Barcelona. Servei de Biblioteques (2003). Política de desenvolupament de la col·lecció del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (2003). Coordinació i redacció: Elisabet Gibert Riba i Glòria Pérez Salmerón. Barcelona: Diputació de Barcelona, Servei de Biblioteques. <http://www.diba.cat/biblioteques/documentspdf/pdc.pdf>. [Consulta: 09/12/2011].
Doueihi, Milad (2010). La gran conversión digital. México, DF: Fondo de Cultura Económica.
Estivill Rius, Assumpció (2010). "Les polítiques de col·lecció com a eina per informar a l'usuari de les col·lecions digitals: el cas de la Memòria digital de Catalunya". En: Jornades Catalanes d'Informació i Documentació (12es: 2010: Barcelona). Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. <http://eprints.rclis.org/bitstream/10760/14578/1/JCID_comunicacio_estivill.pdf>. [Consulta: 09/12/2011].
Estivill Rius, Assumpció; Gascón García, Jesús; Sulé Duesa, Andreu (2010). "Les col·leccions digitals patrimonials espanyoles: polítiques de col·lecció i presentació de la col·lecció". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 22 (desembre). <http://www.ub.edu/bid/25/estivill1.htm>. [Consulta: 09/12/2011].
Fenoll-Clarabuch, Carme; Llueca, Ciro (2009). "Les col·leccions a les biblioteques públiques de les comarques de Girona: diagnosi i propostes d'optimització". (In Press). <http://eprints.rclis.org/handle/10760/16019>. [Consulta: 09/12/2011].
Fuentes Romero, Juan José (2010). La colección de materiales en las bibliotecas. Madrid: Arco/Libros.
Furtado, Jose Afonso (2007). El papel y el píxel: de lo impreso a lo digital: continuidades y transformaciones. Gijón: Trea.
Granados Salinas, Tomás (coord.) (2009). Congreso internacional del mundo del libro, 7-10 septiembre 2009, Ciudad de México : Memoria. México DF: Fondo de Cultura Económica.
Llobet, Jordi; Rivera, Eva (2006). "Lectura pública i mercat editorial: el Sistema d'Adquisició Bibliotecària, com a punt de partida". En: Jornades Catalanes d'Informació i Documentació (10es: 2006: Barcelona). Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, p. 113–129.
Melot, Michel (2006). La sabiduría del bibliotecario. Vitoria-Gasteiz: Gobierno Vasco. Departamento de Cultura.
Nieto, Javier; Vilagrosa, Enric (2008). Els nous estàndards de biblioteca pública de Catalunya (2008). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura: Diputació de Barcelona. <http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGCC/Documents/Arxiu/Mapa%20Lectura/est%C3%A0ndards_catala.pdf>. [Consulta: 09/12/2011].
Palmer, Martin (2010). "Bibliotecas públicas, líderes de la sociedad digital". En: V Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas (Gijón 2010): Biblioteca pública y contenidos digitales: retos y oportunidades. Madrid: Ministerio de Cultura, Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria.<http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/bitstream/10421/4963/1/MartinPalmer.pdf>. [Consulta: 09/12/2011].
Petrucci, Armando (1998). "Leer por leer: un porvenir para la lectura". En: Guglielmo Cavallo y Roger Chartier (dirs.). Historia de la lectura en el mundo occidental. Madrid: Taurus, p. 525–549.
Vall Casas, Aurora; Rius Bou, Àngels (2008). Esporgar: manual d'avaluació crítica de la col·lecció. Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 
Google Analytics Alternative