Entrevista Jordi Canal, director de la Biblioteca La Bòbila.

[Llibre per Llegir, 10 de febrer de 2012]

Jordi Canal (Berga, 1955) és diplomat en biblioteconomia i documentació per la Universitat de Barcelona. Des de 1999 dirigeix la Biblioteca de la Bòbila, a l’Hospitalet, primera biblioteca pública del país especialitzada en gènere negre i policíac. 

Creador del primer club de lectura de novel·la negra de l’Estat espanyol i responsable del fanzine L’H Confidencial, és també coordinador del Premi Internacional de Novel·la Negra L’H Confidencial i de diverses accions de difusió del gènere negre, com ara els clubs de lectura Guido Brunetti (Any del Llibre i la Lectura, 2005) i els clubs de lectura per a joves Flanagan (BCNegra, 2007) o l'exposició "Detectius" per les xarxa de biblioteques de la província de Barcelona. 

Font: Hospitalet escriu.

Entrevista Jordi Canal:
 

Llxll: Què és per a vostè la novel·la negra?

J.C.: La novel·la negra es un moviment literari nord-americà que es va donar dels anys vint fins a finals dels cinquanta i que ha influit  molt la novel·la criminal d'arreu del món des dels anys setanta del segle passat

Llxll: Creu que la novel·la negra és un gènere infravalorat?

J.C.:Tot i que havia estat un gènere infravalorat, el gènere negre torna a estar de moda, el llegeix gent de tota mena i arriba a les llistes dels més venuts. No està infravalorat, però encara hi ha molts saberuts que la consideren una literatura "de segona".

Llxll: La majoria de protagonistes de novel·la negra comme il faut per què tenen aquest aire d’spleen?
 

J.C.: La novel·la negra acostuma a ser una novel·la socialment pessimista i el seu protagonista es veu embolicat en un crim. Tot això li dóna aquest aire...

Llxll: Parli’ns de la seva obra. Què té publicat? Està treballant en algun llibre?
 

J.C.: A mi m'interessa l'assaig, la reflexió entorn el gènere. Fins ara he publicat alguns articles sobre novel·la negra a la premsa, el catàleg d'una exposició sobre detectius i l'assaig La Cua de Palla: retrat en groc i negre amb l'Àlex Martín Escribà. Estic treballant en un llibre sobre terminologia del gènere negre i policíac.

Llxll: Què cal per editar avui a l’Estat espanyol?

J.C.: Un miracle? No ho sé. Continuament veus novel·les il·legibles que tothom llegeix i grans novel·les que no s'arriben a publicar mai i que si finalment ho fan... passen desapercebudes. Però vaja, el món editorial només és un reflexe del món en el que vivim.


Llxll: Com treballa? És a dir, té alguna metodologia, mania...

J.C.: Bàsicament treballo amb intermitències. Intento llegir tant com puc, i sóc maniàtic de la feina ben feta. 

Llxll: Aquesta pregunta la fem sempre que tenim l’oportunitat... Per què escriu un escriptor?
 

J.C.: En el meu cas, escric per aprendre. En l'assaig vas aprenent mentre llegeixes, et questiones tòpics que t'han arribat, cerques altres visions, altres interpretacions... 

   

Llxll: Recomani'ns alguns dels que per a vostè són els millors escriptors de novel·la negra de la història.
 

J.C.: M'agraden els clàssics: Dashiell Hammett, William Burnett, Raymond Chandler, David Goodis, Jim Thompson. També alguns actuals com James Ellroy, Jerome Charyn,  

  

Llxll: Independentment del gènere negre, ens podria recomanar un parell de llibres que per a vostè són imprescindibles per a un bon lector?
 

J.C.: Triar un parell de llibres és difícil, però -i pot semblar una pretensió- m'ho vaig passar molt bé amb Ulisses, de James Joyce. També recordo amb molt bona sensació El Quartet d'Alexandria, de Lawrence Durrell.