Las niñas perdidas
Cristina Fallarás
Roca, 194 pàg. 15 €
Ricard Ruiz Garzón
1. La negror: màxima
Bordells a l'autovia de Castelldefels, nenes violades i mutilades, pornografia delictiva... La Barcelona de Las niñas perdidasés més infernal que de disseny. De tan fosca, de fet, és esfereïdora. Negra o realista? Sigui com sigui, acolloneix.
2. La detectiu: barcelonina, embarassada i... assassina d'animals
Victoria González no és una detectiu comuna: experiodista, exionqui, assassina d'animals, embarassada no importa de qui... El cas potser li va gran, però necessita pasta. De camí, a més s'emmirallarà amb ella mateixa i amb el pitjor de la societat. La gent que dibuixa Fallarás, però, existeix. I es prodiga.
3. La crueltat: més de terror que policíaca, visceral, sagnant
Llegir Las niñas perdidas requereix un bon estòmac. Vídeos de tortures, nenes forçades, animals esventrats, violència explícita o suggerida... Fallarás no fa sang, però la mostra a dojo. Cruel? Creu algú que hi ha res a la novel·la impossible al món real? Podeu triar: desvieu la mirada... o llegiu.
4. Els dolents: l'homicida, la família, el Conseguidor, el Croata...
Sense la detectiu González, Las niñas perdidas no existiria. Però sense l'assassí que vol oblidar, la mare que ha descuidat les filles, els avis obsedits per l'aparença, el Conseguidor amoral o el Croata que mou el submón barceloní, tampoc. Grans personatges. Socialment tòxics, literàriament brutals.
5. Els premis: de l'Hospitalet a Barbastre, pólvora guardonada
Primera dona guanyadora del L'H Confidencial, Fallarás remata amb aquest prestigiós guardó una entrada salvatge en el gènere negre. Venia de les contundents No acaba la noche i Así murió el poeta Guadalupe, i ara acaba de guanyar el Ciudad de Barbastro. Té pólvora per anys.
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada