Les biblioteques són el servei millor valorat per la ciutadania

[digital-h.cat, 11 de gener de 2011]

108.000 hospitalencs disposen de carnet

L’any 1997 es va posar en marxa el Pla de biblioteques per millorar els equipaments que existien i crear-ne de nous, s’ha guanyat en prestació de serveis i en qualitat. S’ha passat d’una xarxa que englobava sis petites biblioteques de barri i dues sales de lectura infantils el 1997, als vuit equipaments actuals.

Biblioteca Central Tecla Sala, Bellvitge, Santa Eulàlia, la Bòbila, la Florida, Josep Janés, Can Sumarro i Plaça d’Europa són els equipaments actuals i s’ha passat dels 2.174 metres quadrats que hi havia el 1997 als 11.258 actuals.

Els resultats assolits pel Pla de biblioteques han estat valorats molt positivament per l’alcaldessa, Núria Marín, i el tinent d’alcalde d’Educació i Cultura, Mario Sanz. També és el servei millor valorat per la ciutadania, amb un 7,6 sobre 10, segons indica el darrer Baròmetre d’opinió pública.

Núria Marín ha destacat que “una prioritat de les activitats de les biblioteques és fomentar la lectura entre tota la població i, especialment, entre els nous lectors”. Gràcies a aquesta política, actualment 108.000 hospitalencs, el 40% de la població, tenen carnet de biblioteques i utilitza els serveis de la xarxa municipal. En el darrer any, les biblioteques han rebut gairebé un milió de visites”.

La xarxa de les biblioteques públiques s'estructura a partir d'una biblioteca central urbana i set biblioteques de proximitat, que tenen com a missió satisfer les necessitats d'informació, lectura, formació continuada i lleure de la ciutadania. La xarxa és dirigida per l'Àrea d'Educació i Cultura amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona.

Amb el Pla de biblioteques també s’ha incrementat de manera notable el fons documental de les biblioteques –que passa dels 152.000 documents l’any 1997 als 407.800 de l’any 2010–; el nombre d’usuaris –285.000, el 1997, i 918.053, el 2010–; els documents prestats –142.000, l’any 1997, i 602.755, el 2010. El nombre d’usuaris del servei de préstec gairebé s’ha quadruplicat en aquests anys –50.000, el 1997, i 196.040, el 2010–; mentre que el nombre de participants en les activitats organitzades, s’ha multiplicat per tres –de 8.900 usuaris s’ha passat a 26.592.

Les biblioteques municipals també han facilitat la connexió a Internet de la ciutadania i s’han equipat amb zones wi-fi.

El Pla de biblioteques de L’Hospitalet va ser el primer aprovat a Catalunya. Actualment es treballa en el desenvolupament del segon Pla, que preveu l’elaboració de propostes de configuració i de millores en la prestació de serveis i en el funcionament de la xarxa de biblioteques de la ciutat. En aquest sentit, les biblioteques s’han de desenvolupar com a espais de difusió del coneixement, d’acció cultural i de socialització de la comunitat.

Els eixos estratègics de les biblioteques són potenciar els fons especialitzats en totes les biblioteques, oferir activitats de formació en tecnologies de la informació i la comunicació, ampliar els serveis de les biblioteques com a centres d’informació documental, funcional i local, i millorar-ne l’accessibilitat, tant on line com de forma presencial.