Excel·lent balanç de resultats del primer Pla de Biblioteques de l'Hospitalet

[El Llobregat, 11 de gener de 2011]

108.000 hospitalencs i hospitalenques tenen carnet de biblioteques, és a dir, el 40% de la població

El servei de biblioteques és el millor valorat per la ciutadania, amb un 7,6 sobre 10, segons el darrer Baròmetre d’opinió pública de L’H

L'Hospitalet, 11 de gener- L’alcaldessa, Núria Marín, i el tinent d’alcalde d’Educació i Cultura, Mario Sanz, han fet avui un balanç molt positiu dels resultats assolits amb el desenvolupament del Pla de biblioteques de la ciutat, que es va implantar l’any 1997.

L’alcaldessa, Núria Marín ha destacat que “una prioritat de les activitats de les biblioteques és fomentar la lectura entre tota la població i, especialment, entre els nous lectors. Actualment, 108.000 hospitalencs i hospitalenques, és a dir, el 40% de la població disposa de carnet de biblioteques i utilitza els serveis que la xarxa municipal posa al seu abast. A més , en el darrer any les biblioteques han rebut gairebé un milió de visites d’usuaris”.

La Xarxa de Biblioteques de L’Hospitalet és una de les més modernes de Catalunya. Així, la xarxa de les biblioteques públiques s'estructura a partir d'una biblioteca central urbana i set biblioteques de proximitat, que tenen com a missió satisfer les necessitats d'informació, lectura, formació continuada i lleure de tota la ciutadania. Aquesta xarxa és dirigida per l'Àrea d'Educació i Cultura de l'Ajuntament, amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona.

Des de la posada en marxa del primer Pla de biblioteques fins a l’actualitat, la ciutat ha guanyat notablement en prestació de serveis i en qualitat. Així, s’ha passat d’una xarxa que englobava sis petites biblioteques de barri i dues sales de lectura infantils el 1997, als vuit equipaments actuals (Biblioteca Central Tecla Sala, Bellvitge, Santa Eulàlia, la Bòbila, la Florida, Josep Janés, Can Sumarro i Plaça d’Europa. Això significa passar dels 2.174 m2 que hi havia el 1997 als 11.258 m2 que hi ha actualment.

També s’ha incrementat de manera notable el fons documental de les biblioteques –que passa dels 152.000 documents l’any 1997 als 407.800 de l’any 2010–; el nombre d’usuaris –285.000, el 1997, i 918.053, el 2010–; els documents prestats –142.000, l’any 1997, i 602.755, el 2010. El nombre d’usuaris del servei de préstec gairebé s’ha quadruplicat en aquests anys –50.000, el 1997, i 196.040, el 2010–; mentre que el nombre de participants en les activitats organitzades, s’ha multiplicat per tres –de 8.900 usuaris s’ha passat a 26.592.