Craig Russell. El beso de Glasgow. Traducción de Santiago del Rey. Barcelona: Roca, 2011 (Roca criminal). ISBN: 978-84-9918-215-5
"Hay ciertos conceptos totalmente ajenos a la mente glasgowiana: ensalada, higiene dental, perdón.
Hasta la noche en que murió Calderilla MacFarlane yo no tenía ni idea de lo implacable que llegaba a ser Glasgow.
Nos encontrábamos en mitad de una ola de calor pegajoso y yo tenía una cita aún más caliente y pegajosa con Lorna MacFarlane justamente la noche del asesinato de su padre. Había aparcado mi Austin Atlantic en lo alto de la ciudad, desde donde podías contemplar todo Glasgow extendiéndose a tus pies, hosco y sombrío, en medio de la oscuridad; aunque, a decir verdad, no nos entretuvimos mucho con las vistas. Resulta irónico pensar que dos miembros de la familia MacFarlane tuvieran que tropezarse casi a la misma hora con el extremo útil de un instrumento contundente."
.webp)
És una inicitiva boníssima, però sabeu què penso? Que encara que sigui la mida estàndar de twitter, en català o castellà és difciliíssim poder dir alguna cosa coherent en 140 caràcters. És una eina que es va pensar per l'anglès. Per dir el mateix que diu una frase en anglès, en una llengua llatina necessites un 20% més de caracters. Mínim.
ResponEliminaUna reflexió.
Sí, és evident que es difícil. En realitat és difícil en català, en castellà i en anglès, però al mateix temps aquesta és la gràcia... i per altra banda, els 140 caràcters son la limitació que imposa Twitter.
ResponEliminaVeure'm!