Aquests darrers anys ha fet aparició un bon grup d’autors de novel·la policíaca —i mai millor dit— que provenen dels cossos de seguretat: urbans o policies locals, mossos d’esquadra, policies nacionals... però molt allunyats dels seus homòlegs del franquisme, les novel·les dels quals servien per justificar i prestigiar el Cuerpo General de Policía de la dictadura.El primer policia-escriptor espanyol de novel·la policíaca de qui tenim noticia és Luis Fernández-Vior, autor de Un crimen en Barrios Bajos, novel·la publicada el 1931 durant els primers dies de la Segona República. Amb el franquisme n’hi va haver un munt: Domingo Manfredi, Juan Antonio S. Bustamante, Manuel Cunha, Pedro y Carlos Caba, Conrado Ordónez, Juan A. Escobar Raggio, i entre els quals va destacar Tomás Salvador. També en la novel·la popular es troben pseudònims com Fel Marty o Bromley Casson, que corresponen a Félix Martínez Orejón, o Cargel Blaston, pseudònim de Carlos Leston.
Ara tenim autors que provenen dels Mossos d’Esquadra com Víctor del Árbol, Marc Pastor o Eduard Pascual; altres de diverses policies locals, com Josep Torrent, Alejandro M. Gallo o José Luis Romero. Històries negres narrades per uns homes que ben segur tenen moltes històries per explicar-nos. Són els policies escriptors.
Consulta'l des de la pàgina oficial de L'H Confidencial
.webp)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada