Mans lliures, de Jordi de Manuel

LA RESSENYA, d'Àlex Martín Escribà

Que la narrativa de “lladres i serenos” estigui vivint un excel·lent moment és gràcies a culpables com en Jordi de Manuel. Malgrat la seva joventut, aquest escriptor compta ja amb una producció literària digne d’esment. Ha publicat relats, contes i diverses novel·les de diferents gèneres. Entre elles, cal destacar les protagonitzades pel policia Marc Sergiot, un dels investigadors més veterans a casa nostra. Si seguim el rastre d’aquest personatge el podeu trobar a títols com Tres somnis blaus, Cels taronges, Cabells porpres, L’olor de la pluja, i El raptor dels gnoms.

Aquest cop és el torn de Mans lliures, excel·lent narració publicada per Edicions 62. En aquesta ocasió —i no voldria pas desfer la novel·la amb explicacions que desvetllessin pistes innecessàries— Sergiot (afeccionat als escacs i lector voraç de gènere negre) li toca investigar dues morts. La primera d’elles, la del polític emergent i sortit del no-res com Roger Mesalles al més pur estil Obama, un més que possible candidat a presidir la Generalitat i la segona la de Claire, una prostituta de luxe. Per tal d’investigar-ho l’ajuden dos mossos d’esquadra, la caporal Lídia Sánchez i l’agent Pau Ribó, amb els que manté una relació ben especial. El tema principal de la novel·la és sobretot la lluita pel poder i per les ambicions en una societat podrida i corrupte.

Tota aquesta trama té un segell d’identitat pròpia i és que no hem d’oblidar que Jordi de Manuel és biòleg i amant de la ciència-ficció, aspectes que fan que la seva narrativa tinguin una segell propi. Entre ells, particularitats com la segmentació temporal, en aquesta ocasió ubicada l’any 2014. Aquest present de futur immediat ens porta a aspectes interessants com el retrat exhaustiu d’una Barcelona, que si per una banda conserva la seva identitat històrica i tradicional per una altra s’hi afegeixen tints futuristes. A més, de Manuel planteja qüestions ben interessants: des del problema angoixant de la sequera resolt amb vaixells que la duen del Sud de la Península Ibèrica; el referèndum sobre la independència; el debat sobre les formes d’energia; les noves tecnologies i les reflexions que hi comporten.

I és que com ha afirmat en alguna ocasió molt bé l’autor, cap de les seves novel·les negres segueixen una tendència lineal i qualsevol aventura de Sergiot es pot llegir desordenadament. Jo us la vull recomanar i m’agradaria que us adentressiu al món sergiotà, un món peculiar de gènere negre, que evoluciona, que canvia i sobretot que enganxa al lector amb una escriptura efectiva i sòlida.

Mans lliures
Jordi de Manuel
Edicions 62 (gener, 2009), 256 pàg.
18€