Vint-i-cinc biblioteques de la província de Barcelona (Diputació de Barcelona)

Vint-i-cinc biblioteques de la província de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2008. ISBN: 978-84-9803-285-7

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT. Biblioteca la Bòbila

Llibres tacats de sang

—Entren detectius, aquí, a la Bòbila?

—Un cop va venir a fer una xerrada Eugenio Vélez Troya, el gran detectiu espanyol. I un altre dia ens va visitar un senyor gran que ens va explicar que havia treballat en una agència de detectius. En feia tota la pinta!

Jordi Canal, director de la biblioteca La Bòbila, intenta recordar detectius que han visitat aquest equipament pioner, especialitzat en literatura de gènere negre i policíac. És conscient de la dificultat de detectar un investigador privat, ja que passar desapercebut és part de la seva feina. En tot cas, si un detectiu visita d'incògnit La Bòbila serà per curiositat, pels retrats literaris de la seva professió. Més enllà dels que s'amaguen als llibres, pocs misteris trobarà. Com assenyala l'escriptora Alicia Giménez Bartlett, creadora de la inspectora Petra Delicado, les biblioteques no són "lloc on poder fer un crim. Estan tan obertes a la societat, hi ha tanta gent, que la impressió que em donen és més positiva que negativa". Encara que, és clar, no se sap mai. Sigui com sigui, si algun investigador fes cap a la Bòbila a la recerca d'un criminal probablement es trobaria amb què ja l'hauria enxampat algun usuari espavilat, algun dels entusiastes de la ficció policíaca que passen pel centre.

Processó de crims

La biblioteca La Bòbila es va inaugurar el març de 1999 en un complex de nova planta, que acull també el Club d'Esplai Pubilla Casas-Can Vidalet i el Centre Cultural La Bòbila. L'equipament presideix la plaça de La Bòbila, un espai guanyat gràcies a les reivindicacions veïnals. "Era una plaça molt degradada", recorda Jordi Canal, "i el canvi sofert va ser espectacular". Amb tres plantes i 1.050 m2, la biblioteca es va concebre per reemplaçar l'antiga Joaquim Costa, obsoleta després de més de trenta anys de funcionament. La Bòbila és una de les vuit biblioteques de l'Hospitalet i dóna servei als barris de Pubilla Casas i Can Serra, que conformen el districte cinquè de la ciutat, a tocar d'Esplugues de Llobregat. De fet, també presta servei al barri de Can Vidalet d'Esplugues. És per aquest motiu que, malgrat ser gestionada per L'Hospitalet, va ser construïda conjuntament pels dos ajuntaments, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Els responsables de la biblioteca van apostar per l'especialització des del moment de la posada en marxa, convençuts que, com comenta el director, "en el mercat global en que ens trobem, a les biblioteques públiques hem de ser franctiradors". A La Bòbila van decidir apuntar amb la mira al gènere negre. Quan van obrir les portes, els feia por que no funcionés. Ara, però, ja disposen d'un nodrit grup d'usuaris devots de la novel·la negra i d'un fons especialitzat que inclou unes 3.600 novel·les, 500 assajos i obres de consulta, 1.000 pel·lícules, còmics, premsa especialitzada i bandes sonores. Una col·lecció que és un punt de referència a nivell europeu i al voltant de la qual s'organitzen bona part de les activitats de la biblioteca. No obstant això, no tots els usuaris hi van a gaudir de la ficció detectivesca. Moltes de les més de 500 persones que visiten el centre cada dia fan ús dels serveis habituals d'una biblioteca: les sales d'estudi, la connexió Wi-Fi, l'hora del conte o el préstec de llibres no tan criminals, que amplien el fons fins als 42.000 volums. La Bòbila, tot i la importància de la seva especialització, no deixa de ser una biblioteca de barri. I Pubilla Casas, el barri, populós i popular, no oblida els seus orígens.

"Véns a treballar", explica Jordi Canal, "i et trobes amb la Dolorosa i la Macarena amb tot els ciris encesos. Veus passar gent que s'agenolla una estona davant la Verge". Les escenes religioses que relata el director tenen una explicació: sota la biblioteca, al mateix edifici, hi ha la seu de l'Asociación Cultural Andaluza 15+1, l'única confraria laica de tota Espanya, que no depèn de cap parroquia. Els "15" són els fundadors, el grup d'immigrants que el Divendres Sant de 1978, en veure amb nostàlgia per la tele d'un bar de Pubilla Casas les processons andaluses, van decidir improvisar-ne una pel barri. I el "+1" és el poble, que s'hi va afegir espontàniament. Cada any més. El 1998, entre 150 i 200 mil persones van seguir la processó que surt de la plaça de la Bòbila.

Un gènere testimonial

Una de les activitats alienes al gènere negre en què participa la biblioteca és el Cicle de Cinema Social, organitzat dins el marc de la Festa Major de Pubilla Cases. Amb tot, aquestes pel·lícules que versen sobre la marginació social no deixen de tenir un punt en comú amb la ficció detectivesca: el realisme. La novel·la negra és un art compromès que, malgrat que ho fa des de la perspectiva criminal, també parla de les grans qüestions socials. Per a l'escriptora Alicia Giménez Bartlett "ha de ser testimonial, del que està passant ara, perquè les altres novel·les són cada vegada més introspectives i menys explicatives de la societat". O, com explica el director de La Bòbila, "la novel·la negra és com aixecar una catifa i veure tota la porqueria que s'hi amaga a sota".

Mirall de la societat, la literatura negra permet copsar les transformacions socials amb un cop d'ull a l'evolució històrica del gènere. Des que Edgar Allan Poe publicà el 1841 Los crímenes de la calle Morgue, la primera història de detectius, han canviat moltes coses. Per exemple, la incorporació de les dones —com a novel·listes i com a protagonistes—, tal com es va encarregar de recordar Giménez Bartlett en una xerrada a La Bòbila el novembre de 2005. Amb la cèlebre excepció d'Agatha Christie, les escriptores no van irrompre en el món de la novel·la negra fins als anys vuitanta del segle XX, quan començaren a publicar Sara Paretsky i Sue Grafton, creadores de les detectius V.I. Warshawski i Kinsey Milhone.

El canvi del paper de la dona en la novel·la negra, segons Giménez Bartlett, "més que una evolució, ha estat una revolució. Ha passat de no tenir cap protagonisme, ser la dona fatal, la víctima, l'esposa del policia, a ser ella la detectiu, la policia, la que mana, i la protagonista absoluta". A l'Estat espanyol ha estat precisament Giménez Bartlett qui ha dut a terme el relleu. "A Petra Delicado, la primera detectiu espanyola, li dec traduccions a deu idiomes estrangers, adaptacions per a televisió, xerrades arreu del món, lectors. Jo diria que li dec tot". Nascuda el 1951 a Almansa però instal·lada des de jove a Barcelona, Giménez Bartlett va iniciar les aventures de Petra el 1996, amb Ritos de muerte, llibre que encetà una sèrie que ja va pel sisè títol.

Detectius de tots colors

La història de la novel·la negra és també la dels seus protagonistes, tal com explica de manera didàctica l'exposició "Detectius", inaugurada l'abril de 2006 i produïda pel Servei de Biblioteques de la Diputació amb guió del director de La Bòbila. Gràcies al perfil dels 16 investigadors de ficció més famosos, la mostra permet viatjar des dels excèntrics detectius il·lustrats de finals del segle XIX, com l'Auguste Dupin, de Poe, o el Sherlock Holmes, d'Arthur Conan Doyle, fins als amorals i fanfarrons Philip Marlowe i Continental Op, creacions dels nord-americans Raymond Chandler i Samuel Dashiell Hammett, respectivament, que establiren les bases contemporànies del gènere en el període d'entreguerres. Més enllà encara, l'exposició descriu la revifalla a les últimes dècades del segle XX, la proliferació de detectius per tot Europa i l'aparició i consolidació de noves tipologies: les detectius ja citades o els investigadors de raça negra, com l'Ezequiel Easy Rawlins de Walter Mosley.

Primer i principal mite originat per la novel·la criminal, el detectiu és un personatge que escorcolla el món real amb maneres literàries. Raymond Chandler ho explica a El simple arte de escribir: "El detectiu privat de ficció és una creació fantàstica que actua i parla com un home real. Pot ser completament realista en tots els sentits excepte un, i aquest és que a la vida tal com la coneixem un home així no seria detectiu privat". El caràcter mític dels investigadors de paper el va remarcar Eugenio Vélez Troya a La Bòbila. Vélez Troya, manxec d'origen, va arribar a Barcelona als 10 anys i, el 1944, obtingué la primera llicència de detectiu de l'Estat espanyol. Investigador de carn i ossos i amb més de 80 mil casos al seu currículum, sap que el més extraordinari es troba en els crims que s'han de resoldre, no pas en els detectius, tan normals com qualsevol altra persona quan no ha passat pel sedàs de la literatura(1).

A l'Estat espnayol, els detectius de ficció autòctons assoliren un èxit massiu arran de l'aparició del personatge de Pepe Carvalho. Gurmet desencantat, exmilitant comunista i exagent de la CIA, el personatge va néixer el 1972 de la mà del difunt Manuel Vázquez Montalbán. La vintena de títols que narren les seves peripècies li atorgaren un important ressò internacional. Vázquez Montalbán va guanyar el premi Planeta del 1979 amb Los mares del Sur, la quarta novel·la de la sèrie Carvalho, i ho va fer cinc anys abans que Francisco González Ledesma rebés el mateix guardó per Crónica sentimental en rojo, la tercera entrega de les aventures de l'inspector Ricardo Méndez. Durant els anys vuitanta aquests premis posaven de manifest la popularització del gènere negre entre els escriptors i els lectors de l'Estat, i des de la seva creació, la Bòbila sempre ha volgut recordar aquesta tradició de dècades.

L'octubre de 2006 González Ledesma feia una xerrada a la biblioteca. Aquest escriptor, nascut al Poble Sec el 1927, recordava que, molt abans de l'èxit del detectiu Méndez, havia estat quinze anys escrivint novel·les de quiosc per a l'editorial Bruguera sota el pseudònim de Silver Kane i relats criminals per a la col·lecció "Servicio Secreto". En aquesta mateixa editorial, va treballar com a guionista de còmics l'escriptor barceloní Andreu Martín, que també oferí una conferencia a la Bòbila el 2006. Creador dels populars detectius juvenils Sam Balluga i Flanagan, Martín és, a més a més, autor d'un grapat de títols negres per a adults.

Del quiosc a la llibreria

A Catalunya, el pas del gènere negre de la literatura popular de quiosc als prestatges de les llibreries no es pot entendre sense "La Cua de Palla". Creada el 1963 per Edicions 62 i dirigida per Manuel de Pedrolo, fou la primera col·lecció de novel·la negra traduïda al català que edità, fins el 1970, una setantena de títols essencials. Desapareguda per problemes econòmics, renasqué el 1981 i s'especialitzà en novel·la criminal nord-americana a partir de 1985, moment en què va passar a dirigir-la Xavier Coma. "La Cua de Palla" és ja la col·lecció que ha editat més títols de ficció criminal a l'Estat, com va recordar el mateix Coma en el decurs d'una xerrada que va fer a la Bòbila. Jordi Canal, el director, encara recorda quan, als 15 anys va descubrir la novel·la negra amb Un assassinat, noi, d'Alan Hunter, el número 53 de la col·lecció.

A la Bòbila, però, no s'acontenten a homenatjar i recordar el passat de la ficció detectivesca; també pretenen difondre el present i promoure'n el futur: van crear el primer club de lectura de novel·la negra de l'Estat espanyol i mantenen una programació estable de cicles de cinema negre. La biblioteca és membre de l'associació Brigada 21, que reivindica els drets dels lectors d'un gènere que consideren maltractat pel món editorial, bo i exigint una distribució normalitzada i traduccions de primera categoria. Brigada 21 també atorga premis per encoratjar els nous talents, com el barceloní Xavier Moret, que el 2005 va rebre el de millor novel·la en català per L'home que adorava la Janis Joplin. A la biblioteca, conscients també de la importància dels guardons, han endegat un premi internacional de novel·la negra. "Vaig fer un contacte amb Roca Editorial", explica en Jordi Canal, "i el premi porta el nom del fanzine de la biblioteca, L'H Confidencial. Es va lliurar per primera vegada el 2007 i el va guanyar el mexicà Joaquín Guerrero-Casasola amb la novel·la Ley garrote.

En menys d'una dècada, la feina feta a La Bòbila comença a donar resultats. Dos usuaris ja han publicat obres de debut. L'octubre de 2005 va aparèixer Putas, diamantes y cante jondo, on Lluís Gutiérrez donava vida al detectiu Basilio Céspedes. "Un bon dia va venir el Lluís a la biblioteca i em va dur un manuscrit", recorda el director: "Volia que li donés una ullada per saber la meva opinió. M'ho vaig passar molt bé llegint-ho, i el vaig animar a buscar editor. Vam quedar que si el publicava, li faria el pròleg i li presentaria a la Bòbila. I així va ser". Ara acaba de publicar el segon, Música para los muertos. Un altre usuari de la Bòbila, l'hospitalenc Sergi Álvarez, és el responsable del guió de la novel·la gràfica Bajo la piel, il·lustrada per Sagar Forniés. El febrer del 2006, la biblioteca va organitzar una exposició de dibuixos originals d'aquest títol.

A l'èxit de la implicació dels usuaris s'hi ha d'afegir el reconeixement internacional. Els responsables de la biblioteca són convidats per participar en trobades com la Semana Negra de Gijón, el Festival de Cinema Negre de Manresa, el Pol'Art Noir de París, el FIRN de Frontignan la Peyrade o el BCNegra. També els reclamen per fer de jurat en els reconeguts premis Pepe Carvalho i Ciudad de Carmona. "Anem pel bon camí!", exclama orgullós Jordi Canal, que sap del cert que, a la Bòbila, per sort, el futur és ben negre.
_______________________

(1). Eugenio Vélez Troya va morir el 15 de maig de 2007, completada ja la redacció d'aquest llibre