Una novel·la que narra uns assassinats de criatures comesos el 1912 guanya el primer premi literari Crims de Tinta

[Noticias.info, 18 d'abril de 2008]

L'obra guanyadora conjuga el gènere històric i el gènere negre

El premi, instaurat aquest any pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació per commemorar els 25 anys dels Mossos i la finalització del desplegament, està dotat amb 25.000 euros.

L'escriptor i criminòleg Marc Pastor ha guanyat avui el primer premi literari Crims de Tinta de novel·la negra, d'intriga i policíaca, per la seva obra titulada La mala dona, basada en un cas real succeït a Barcelona a començaments del segle passat.

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha anunciat avui que el jurat del premi, convocat pel Departament i RBA Llibres ha atorgat el premi per unanimitat després de llegir i valorar les 35 obres presentades.

El jurat ha volgut destacar l'originalitat de l'obra i el notable esforç de documentació de l'autor, que ha sabut conjugar amb destresa i estil la novel·la històrica i la novel·la negra. El premi, dotat amb 25.000 euros, al qual s'han presentat 35 originals, serà lliurat al guanyador durant la celebració del Dia de les Esquadres, el proper 24 d'abril.

La mala dona

A final de febrer de 1912 va ser detinguda a Barcelona Enriqueta Martí Ripollès, acusada del segrest i assassinat d'un nombre indeterminat de criatures. Enriqueta Martí era una autèntica mala dona. Prostituta, alcavota, estafadora, lladre, pidolaire, segrestadora i assassina, va rebre el nom popular de 'la vampira del carrer Ponent'. Va ser provat que utilitzava sang, greix, ossos i vísceres dels infants per elaborar ungüents i cataplasmes que venia a gent rica com a medecines i productes de bellesa.

L'obra guanyadora del I Premi Crims de Tinta de novel·la negra, d'intriga i policíaca, La mala dona, de Marc Pastor, es basa en aquest fet real, en una novel·la que conjuga el gènere històric i el gènere negre, amb les dosis justes de documentació i fantasia. L'autor recrea amb habilitat i coneixement la Barcelona dels primers anys del segle XX, una barreja de baixos fons pudents i paupèrrims i de la brillantor i el luxe dels ambients del Liceu i del Casino de l'Arrabassada.

La mala dona, l'obra guanyadora

A la ciutat de Barcelona, fa un temps que hi van desapareixent nens, fills de prostitutes, que no gosen denunciar els segrestos a la policia. El rumor popular, però, es va fent més i més fort fins que un inspector, Moisès Corvo, un home una mica bevedor, putero i que pensa que de tant en tant s'ha de ser resolutiu i treure el puny o l'arma de foc, segons el cas, comença a interessar-se pel cas.

Les indagacions de Corvo passen per un prostíbul de luxe, el Xalet del Moro; pel Casino de l'Arrabassada, que serveix, entre altres coses, de tapadora d'un negoci de corrupció de menors; per tavernes, teatrins, consultes de metges un pèl sonats i cases d'allò més tronades...

Les altes instàncies de la policia aparten del cas l'investigador i el seu ajudant, Juan Malsano, tot al·legant que no hi ha tema perquè no hi ha hagut cap denúncia, però el cert és que elements de l'alta societat barcelonina, amb connexions a l'Ajuntament, han mogut fitxa perquè es deixi d'investigar.

Corvo i Malsano no s'hi conformen i continuen fent preguntes inconvenients, amb una actitud que posa de manifest les mancances de la policia de l'època i la indefensió de bona part del poble davant de la justícia.

Original i sorprenent, La mala dona suposa la confirmació del talent literari de Marc Pastor, que va debutar el 2007 amb Montecristo. Agosarada en el seu plantejament i estructura, la novel·la guanyadora del primer premi Crims de Tinta apel·la constantment a la sensibilitat i la intel·ligència del lector i conté un punt de vista que no deixarà ningú indiferent.

Marc Pastor, l'autor

Marc Pastor (Barcelona, 1977) és diplomat en Criminologia i Política Criminal i treballa a la policia científica dels Mossos d'Esquadra. Ha publicat Montecristo (Proa, 2007), novel·la d'aventures bèl·liques que comparteix món i alguns personatges amb La mala dona.

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha destacat que "aquest és una any molt importat pels Mossos d'Esquadra perquè fa 25 anys de la seva creació, 10 anys de les competències de trànsit i l'1 de novembre acabaran el desplegament territorial". "Tot això ho volem començant a celebrar amb la creació d'aquest premi literari", ha dit el conseller.

Saura ha destacat que "al premi s'han presentat obres esplèndides, el que confirma la qualitat que hi ha en la novel·la negre en català". El conseller ha dit que "un dels objectius dels premi és fomentar l'escriptura en llengua catalana i ajudar a apropar la cultura i la feina de policia". També ha manifestat que "és rellevant que en l'any dels Mossos hagi estat un membre del cos el guanyador del premi' i ha ressaltat que, 'sens dubte, en la novel·la es deixa notar el coneixement profund de la professió de policia que té el guanyador".

Per la seva part, l'autor ha agraït al jurat la confiança dipositada en la seva novel·la i ha explicat que es va gestar fa quatre anys "quan vaig sentir el cas de l'Enriqueta Martí en un programa de ràdio". Marc Pastor ha comparat aquest cas amb el de Jack l'Esbudellador de Londres i ha dit que "aquí es tendeix a tapar part de la nostra història i no convertir-la en llegenda com ha passat amb el Jack l'Esbudellador a Londres".

L'autor ha desvetllat que "la novel·la narra una realitat amb embolcall de ficció". "Espero que sigui una història que atrapi, és una historia de policies que es comporten com vaquers d'un western".

Isabel Obiols, editora de La Magrana, ha explicat que la novel·la guanyadora "va despertar un sentiment d'entusiasme en el jurat" i que "barreja esplèndidament una suficient dosi de documentació històrica i fantasia". També ha anunciat que la novel·la publicarà al juny.

El jurat ha atorgat el guardó per unanimitat entre les quatre obres finalistes: a més de La mala dona, són els originals presentats amb els títols La Ginesta, Nocturn empordanès en blau, El com del crim i Nits.

El jurat ha fet constar a l'acta de la reunió, mantinguda el passat 15 d'abril, l'alta qualitat de les obres finalistes, que van enriquir una deliberació que es va allargar unes quantes hores.

L'alt nombre d'obres presentades al premi, "un total de 35 de procedents de Catalunya 'entre les quals hi ha vàries comarques: l'Empordà, el Maresme i el Vallès"-, les Illes Balears i el País Valencià", segons ha explicat el llibreter Paco Camarasa, i les diferències d'enfocament de cada un dels originals que han arribat a la final 'un de caràcter històric i gòtic, un de protagonitzat per un mosso d'esquadra en un entorn rural, una història urbana de detectius i una novel·la protagonitzada per un forense' certifiquen la riquesa i diversitat de la novel·la negra, d'intriga i policíaca en llengua catalana. Camarasa també ha destacat que "les quatre novel·les finalistes són esplèndides" i que "algunes que eren molt bones no han passat la selecció perquè tenien alguns defectes de coneixement legislatiu i policial'.

El premi Crims de Tinta de novel·la negra, d'intriga i policíaca ha estat convocat pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, amb la col·laboració de RBA Llibres, per commemorar els 25 anys de la creació del cos dels Mossos d'Esquadra i el final del desplegament territorial de la policia catalana i està dotat amb 25.000 euros.

El jurat del premi ha estat format pel llibreter Paco Camarasa, responsable de la llibreria Negra i Criminal i comissari de les jornades BCNegre; la directora editorial de La Magrana, Isabel Obiols; el filòleg i professor de català de la Universitat de Grenoble, Alex Martín Escribà, especialista en novel·la policíaca catalana i coordinador del Congrés de Novel·la i Cinema Negre que cada any organitza la Universitat de Salamanca; el director de la biblioteca La Bòbila de l'Hospitalet de Llobregat, especialitzada en novel·la negra, Jordi Canal, i la directora general del Joc i d'Espectacles del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Mercè Claramunt.

El concurs literari Crims de Tinta pretén entroncar-se amb força dins la tradició de gènere de novel·la negra catalana, la de Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster.

Integrada en el grup editorial RBA Libros, que amb el seu segell de ficció en castellà ha organitzat recentment el I Premio Internacional de Novela Negra, La Magrana ha acollit aquest premi perquè vol apostar fort pel gènere negre escrit en català i oferir així un relleu a una de les seves col·leccions clàssiques, 'La Negra', que els anys vuitanta va publicar títols d'escriptors catalans com Maria Antònia Oliver i Andreu Martín i autors estrangers com Boris Vian, Graham Greene i Leo Malet.