Tan real com la vida mateixa: justícia i corrupció

[El País / Extra Sant Jordi, 19 d'abril de 2008]

Rosa Mora

Les bones novel·les negres retraten les societats en què vivim. En aquesta aclaparadora collita de primavera hi trobem excel·lents exemples. Justícia i corrupció conformen un còctel explosiu que ho empastifa tot. I el pitjor, sembla imparable. Sempre hi ha massa diners, diners foscos.

La barreja indisoluble, de corrupció, justícia i poder és el protagonista de dues novel·les reveladores. Molt diferents entre sí, però que tenen altres punts en comú: la renovació del llenguatge, de les estructures, dels arguments. A més, totes dues tenen premi.

Balas de plata, del mexicà Elmer Mendoza, ha obtingut, merescudament, el tercer premi Tusquets Editores de Novel·la. És esplèndida des de tots els punts de vista. Edgar Mendieta, Zurdo, va pensar que es faria policia per guanyar diners ràpids, però en lloc d'anar a narcòtics, on es fan negocis de veritat, es va quedar de poli ras d'homicidis. S'enfronta a un cas complicat: un tipus de la bona societat, fill d'un ex ministre, és assassinat. Sembla que hi està barrejat el totpoderós Marcelo Valdès, però hi ha altres sospitosos. El seu cap li ordena tancar el cas, no fos que algú important es molestés. Impossible, el cas el persegueix. La trama és bona, però el millor és el llenguatge de rabiosa modernitat i el ritme de vertigen que l'imposa i que atrapa el lector de principi a fi.

Retrato de familia con muerta, de l'argentí afincat a Barcelona Raúl Argemí, acaba de guanyar el Premi L'H Confidencial. Comparteix amb el seu col·lega mexicà el ritme i una estructura novedosa. Un jutge s'obsessiona per l'assassinat d'una dona que es va fer passar per accident. Ella, el seu marit, el seu germà i alguns amics es dediquen a blanquejar diners del narcotràfic. Però ella i les seves amigues s'avorreixen i decideixen fer una fundació a favor dels nens pobres. Es torna perillosa i incontrolable. Algú la mata. Però qui? El jutge es torna boig, i treballa dia i nit. La corrupció s'estén com una taca i és difícil saber la veritat. És una novel·la plena de desesperança.

També ha tingut premi Andreu Martín, l'Alfons el Magnànim, amb De tot cor. És una crítica a la teleescombraria. Un popular periodista que treballa el cor i el fetge mor a cops d'un pal de golf. Aquesta història que ens retorna al millor Martín està explicada a través de diverses veus, inclosa la del propi assassí. A banda de la duresa amb què tracta el tema, està plena d'humor i ironia.

Balas de plata. Élmer Mendoza. Tusquets, 254 pàgines. 17 euros.

Retrato de familia con muerta. Raúl Argemí. Roca Editorial, 208 pàgines, 15 euros.

De tot cor. Andreu Martín. Bromera, 320 pàgines, 19 euros