Espies de novel·la a la Bòbila

[canal-h.net, 17 de març de 2008]

El periodista José Luis Caballero repassa les millors obres del gènere.

L’escriptor i periodista José Luis Caballero va passar ahir dijous per la Biblioteca la Bòbila per explicar històries d’espies. Autor de dues novel·les d’espionatge, Caballero va destacar com la literatura retrata el món dels agents secrets, habitat per personatges ambigus on l’acció i el misteri són els principals ingredients que atrauen els lectors. Andreu Ferrer, George Smiley, James Bond o Jason Bourne són alguns dels personatges més cèlebres de les novel·les d’espionatge, un gènere que va viure el seu esplendor durant la Guerra Freda i que s’ha hagut d’adaptar a un món on el terror és global. José Luis Caballero, periodista i escriptor, va repassar les claus del gènere en una xerrada a la Biblioteca de la Bòbila.

Autor de novel·les d’espionatge com Las cartas de Antioquía o Como lágrimas de lluvia, José Luis Caballero és un expert en espies de novel·la i en espies de carn i ossos que ha conegut en la seva faceta com a periodista i que podrien haver protagonitzat més d’una novel·la.

I és que en el gènere de la novel·la d’espionatge es fa bona aquella dita que diu que “la realitat supera la ficció” i es donen casos d’espies dobles, agents secrets que es juguen la vida i governs que decideixen fer desaparèixer algun confident que té massa informació. “No en va, molts dels grans autors de novel·la d’espionatge han estat espies com John le Carré o Ian Fleming, i en les seves obres de ben segur que hi ha personatges basats en persones de la vida real”, explica José Luis Caballero.

El periodista i escriptor va donar algunes de les claus per les quals les novel·les d’espies són atractives. “La presentació d’un món secret ens atrau molt perquè ens agrada trobar explicacions misterioses a fets quotidians; també hi ha un element com l’acció i la presència de personatges ambigus, que no saps ben bé si són bons o dolents”, segons Caballero.

És el cas dels personatges de John le Carré, “el millor autor de novel·les d’espies”, segons José Luis Caballero. Le Carré és el pare de George Smiley “un funcionari culte i grassonet que no dispara mai ni un tret i es passa el dia estudiant documents. És l’antítesi de James Bond, un home d’acció exquisit i eficaç”.

Les novel·les d’espies van viure la seva gran eclosió durant la Guerra Freda, quan el món es dividia entre el bloc occidental i el bloc soviètic i capitals com Berlín eren plenes d’agents secrets. “Després de la caiguda del mur de Berlín, hi ha qui va pronosticar la mort de la literatura d’espionatge, però no ha estat així. Ara continuen havent-hi espies i històries a explicar”, segons l’autor de Las cartas de Antioquía, que va destacar les novel·les de l’agent Jason Bourne, obra de Robert Ludlum o Bunker 13, de l’indi Aniruddha Bahal, com exemples dels nous camins empresos pel gènere.

Entre les recomanacions per iniciar-se en la literatura d’espionatge, Caballero va destacar El libro de cabecera del espía de Graham Greene, i El espía que surgió del frío, de John le Carré.