Barcelona esdevé la font d'on ragen els rius de tinta negra

[El Mundo / Tendències, 18 de gener de 2008]

Seguint les passes del Grup RBA, i impulsat pel llibreter de la Negra i Criminal, Paco Camarasa, l'editorial La Magrana i el Departament d'Interior creen el Premi Crims de Tinta. La ciutat es converteix així en la capital dels guardons d'aquestes característiques. I el seu futur és de tot, menys negre.

Llucia Ramis

La sang fa córrer rius de tinta. Sobretot de la negra. I criminal. Precisament, el llibreter que va posar aquest nom a la seva botiga, Paco Camarasa, ha estat l'impulsor d'un nou premi literari. A la iniciativa, que es presenta dilluns en una comissaria dels Mossos d'Esquadra, també hi participen el Departament d'Interior i l'editorial La Magrana.

Dotat amb 25.000 euros, el Premi Crims de Tinta pot considerar-se el germà petit (i en català) del Premi Internacional de Novel·la Negra que estrenà l'any passat la casa gran del segell, el Grup RBA. Cal recordar que aquell guardó és el millor dotat al món dins el gènere, amb 125.000 euros.

A més de la novel·la negra, el Premi Crims de Tinta inclou també la d'intriga i policíaca. El jurat serà nomenat per resolució del conseller Joan Saura, i entre els seus membres hi haurà representants del Departament d'Interior i especialistes del gènere.

A diferència del guardó de RBA, aquest sí que podrà declarar-se desert en cas que la qualitat de les obres no assoleixi el nivell exigit pel jurat.

La creació d'aquest nou premi ratifica Espanya com el país amb més guardons d'aquestes característiques. I converteix Catalunya en la capital de la literatura negra. A Sevilla, i amb l'ajut del segell cordovès Almuzara, la sang i el fetge fan vessar la tinta per la Ciudad de Carmona. Més a prop, l'Ajuntament de l'Hospitalet i la barcelonesa Roca Editorial impulsen L'H Confidencial.

Que Barcelona és la font d'on raja la creació mér tèrbola ho confirma cada any l'èxit de BCNegra. Encara queden dues setmanes perquè s'inauguri el 4 de febrer. Pero ja se li augura un futur que no té a veure amb aquest color. Pau Vidal, Andreu Martín, Teresa Solana o Jordi de Manuel, entre d'altres, són la prova viva que, la literatura que mata, també engreixa. En el bon sentit.