És evident que no es pot parlar d'una escola de novel·la policíaca valenciana, i fins i tot els autors valencians que s'han dedicat a la novel·la negra no són gaires, però s'han fet sentir. Un Ferran Torrent, que va iniciar-se amb la sèrie sobre Butxana, ha esdevingut gairebé un autor actual "Clàssic". Un Josep Lluís Seguí, pioner de la narrativa negra en valencià, creador de la detectiva Rosa Vermell o del detectiu Sam Peres, i ell mateix detectiu privat en una agència d'investigadors a Barcelona durant diversos anys. Una Isabel-Clara Simó, que ha alternat algunes obres policíaques dins la seva fèrtil producció.
Però la producció policíaca al País Valencià no s'atura aquí, i a la Bòbila hi ha obres d'altres autors com Vicent Marquès i Vicent Ortega, el duet integrat per Rafael Arnal i Trinitat Satorre, Manuel Joan i Arinyó o Xulio Ricardo Trigo, gallec d'origen i valencià d'adopció. Autors que s'han de llegir tot bevent un suc de taronges sanguines. I és que al País Valencià, a més de taronges, falles i "mascletàs" en això de crims hi tenen la mà trencada. Al menys pel que fa a crims literaris...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada