Des de la Bòbila amb amor

[canal-h.net, 7 d'octubre de 2002]

La biblioteca acull una mostra sobre l'agent 007

Isabel Vergara

Els seguidors de l'espia més popular de la història del cinema i la literatura tenen una oportunitat única a l'exposició que es pot visitar a la Biblioteca la Bòbila durant tot el mes d'octubre. Fotografies, vídeos, llibres, objectes curiosos i mercandising són una part de tot el que es pot trobar en aquesta mostra que pretén commemorar el 40è aniversari de la primera pel·lícula protagonitzada per l'agent 007.

La Biblioteca de la Bòbila ha estat envaïda pel glamour i la seducció de noies espectaculars, per la perversitat de dolents histriònics i sobretot per un home elegant, atractiu, que condueix cotxes esportius i sempre té apunt la pistola i l'encenedor: és el món de James Bond que durant tot el mes d'octubre es pot visitar a la sala d'actes de la biblioteca. "El Bond és un personatge que tant si t'agrada com si no, tothom ha vist les seves pel·lícules, és un referent del segle XX i vinguis d'on vinguis, de la cultura que siguis tothom el coneix", afegeix el director de la biblioteca, Jordi Canal.
La universalitat és doncs un tret d’aquesta exposició organitzada pel "Club No Oficial de Amigos de James Bond" (http://www.mundo007.com/) i coordinada pel seu president, Francesc Sirvent, autor de Bond, 007: seduce y dispara: guía cinematográfica del agente secreto, un llibre que explica els secrets d’aquest home que ja forma part de la Història del Cinema.

Del paper al cel·luloide

L'exposició està distribuïda en vitrines que acullen diferents aspectes de la repercussió de James Bond. Aquest ampli recorregut sobre la figura de 007 es centra principalment en les pel·lícules, però sense oblidar els seus inicis literaris. Una de les vitrines mostra les diferents edicions de la primera novel·la de la saga, Casino Royale (1953) d'Ian Fleming, un dels casos de creadors superats per les seves criatures i que va morir l'any 1964 en plena febre Bond. Els continuadors de Fleming, John Gardner, Robert Markham i Raymond Benson, també tenen el seu espai en l'aparador literari juntament amb la paròdia de Cyril Connolly, Bond Strikes Camp, "on en Bond ha deixat de ser un home per convertir-se en un travestit", comenta Francesc Sirvent.

Però el personatge literari de James Bond va tenir una vida més llarga i triomfant al cinema. En Sirvent s’ho explica perquè “a les novel·les faltava humor i estaven escrites per a heterosexuals calents i en alguna novel·la, Fleming es passa tota l’estona explicant com el personatge intenta treure-li les calces a una noia”. El cinema és el tema estrella de l’exposició i comença amb un groguenc programa de mà dels anys seixanta on el Nodo i ¡Qué noche la de aquel día! dels Beatles comparteixen pantalla amb Agente 007 contra el Dr. No presentada com una pel·lícula “en la que intervienen mujeres más hermosas que en ninguna otra cinta que usted recuerde”.

L’humor també té el seu lloc en aquesta mostra i ve de la mà de les múltiples paròdies que s’han fet sobre el personatge de James Bond com ara l’espanyola 07 con el 2 delante, El agent 003,5, una versió de Disney protagonitzada per Donald, o Todos los hermanos eran agentes interpretada pel germà de Sean Connery i una part de l’equip habitual de les pel·lícules de Bond. “No ens molesten les paròdies, ens fan molta gràcia però s’ha de reconèixer que les paròdies no duren, l’únic que està tenint èxit és l’Austin Powers”, confessa en Sirvent.

L’home, els dolents i les noies

Per les pel·lícules de James Bond ha passat molts actors i actrius que han trobat així la plataforma de llançament de les seves carreres professionals. Un exemple clar són les anomenades noies Bond, pura seducció sense ensenyar més del compte, que tenen la seva vitrina particular a l’exposició com a reconeixement al seu paper d’acompanyants de l’heroi.

També els dolents estan representats a la mostra mitjançant fotografies i pel·lícules, figures necessàries per oposar-se a Bond i fer-li la vida impossible. Dolents sempre histriònics i extravagants, que cada cop tenen més importància en els nous films de la saga, segons Francesc Sirvent: “A l’última pel·lícula el que té més paper és el dolent perquè ja saps que el Bond sempre guanyarà”.

Els diferents agents 007 també s’aboquen a les finestres de l’exposició, tot i que segurament per a tothom James Bond tindrà sempre un mateix rostre: “Sean Connery és el millor James Bond. Roger Moore va fer un bon paper però no s’ho va prendre en serio. George Lazenby és innombrable perquè només va fer una pel·lícula. Timothy Dalton no ho va fer malament però era massa literari i violent, i Pierce Brosnan és més guaperes i no aporta res”, opina en Sirvent.

Però la part més interessant de l’exposició són els objectes de merchandising i coses curioses relacionades amb Bond que Sirvent ha anat recollint durant molts anys. Des de cartes del Tarot sobre Bond, segells, targes de telèfon, calendaris, corbates, pins, joguines, maquetes de cotxes i de la nau Moonraker, tovallons de restaurant, obridors amb forma de pistola d’or, llumins, faves de tortell de reis i encenedors per “donar foc a l’estil Bond, James Bond”, bromeja en Sirvent.

Viure una pel·lícula de James Bond

40 anys d'agent 007, un producte de la Guerra Freda que ha sobreviscut als nous temps i que fins i tot està d'actualitat degut al seu ús de la violència i la lluita contra "Les forces del mal". "Per a mi, Bond és una espècie de Bush fent la guerra contra Bin Laden perquè l'11-S sembla una peli de Bond, i la resposta també", assegura Jordi Canal donant una lectura política de l'univers 007. I és que a vegades la realitat sembla una pel·lícula de James Bond.