Carlos Quílez parla sobre les xarxes de prostitució a Espanya

[canal-h.net, 25 de març de 2004]

El periodista va oferir una xerrada a La Bòbila

Elisabeth Pavón

El periodista Carlos Quílez es va acostar ahir, 24 de març, fins al Centre Cultural La Bóbila per parlar sobre Les Xarxes Blanques, en una esfereïdora xerrada en la que va descriure amb tot detall com funcionen les xarxes de prostitució a Espanya i sobre la situació de les dones que es veuen obligades a exercir-la.

Actualment es calcula que unes quatre mil persones exerceixen la prostitució a Espanya. D’aquestes, un 96% són dones, majoritàriament estrangeres que arriben al país enganyades per les màfies que les obliguen a exercir sota amenaces i mitjançant la coacció econòmica. Així de contundent va començar Carlos Quílez la seva xerrada al Centre Cultural La Bòbila. Sota el títol Les Xarxes Blanques, el periodista va descriure la situació de moltes dones joves que arriben a les grans ciutats com Barcelona sota la promesa d’un futur millor i d’una feina que els permetrà sortir de les penúries econòmiques que viuen en els seus països d’origen. Les xarxes de tracte de blanques operen essencialment a països de l’est com l’antiga Iugoslàvia, Rússia o Romania. Capten les noies a instituts, discoteques o centres d’oci, i les ofereixen la possibilitat de venir a treballar a Espanya com a cambreres, secretàries o traductores. Quan arriben aquí, la situació que troben és ben diferent. Els proxenetes les coaccionen primer amb els diners que els deuen pel bitllet d’avió que els han pagat, i després les amenacen amb fer-les mal a elles o a les seves famílies. Amb aquest panorama, les noies no tenen més remei que acceptar exercir la prostitució, primer al carrer, i després en bars de carretera. Més endavant, les més “afortunades” i que compleixen els requisits físics poden passar a exercir la prostitució de luxe, amb una mica de sort, sota la supervisió d’una madame, i ja lliures del lligam econòmic amb els seus proxenetes inicials.

Un problema de difícil solució

Segons Carlos Quílez, les xarxes de tràfic de persones estan sovint molt vinculades al tràfic de drogues i a la falsificació de targes de crèdit. Per la policia i els mossos d’esquadra resulta molt complicat poder arribar fins als responsables últims, ja que acostumen a ser persones molt influents i amb les espatlles ben cobertes. I és que el món de la prostitució mou molts diners. Només en anuncis als diaris s’inverteixen diàriament més de trenta mil Euros, i la majoria de les prostitutes de luxe no treballen per menys de sis-cents Euros el servei. Aquesta situació no només es mantindrà, sinó que fins i tot anirà a més. Segons Quílez, hi ha interès en que sigui així, degut al volum d’ingressos que genera. Aquesta és una de les principals raons per les que el periodista creu que la prostitució no es regularitza com a activitat laboral. Carlos Quílez és actualment cap de la secció de tribunals i policia de la Cadena Ser Barcelona. És especialista en successos i un dels pocs periodistes investigadors que hi ha actualment a Espanya. Quílez porta més de set anys investigant les xarxes de prostitució a Espanya, i ha descobert trames que vinculen a gent molt important. El periodista creu que la situació, lluny de millorar anirà a pitjor, ja que les màfies estrangeres exporten els seus patrons de comportament, que sovint inclouen la violència física envers les víctimes.