Subgènere amb protagonisme de l’investigador privat que es confon amb els origens mateixos de la novel·la negra i que llança a l’escena un nou tipus de detectiu que reemplaça el tarannà deductiu dels seus predecessors de la novel·la-enigma per un culte primordial a la violència i a l’acció.
No cal que diguem que si bé existeix un sector extens i transcendental de la novel·la negra sense protagonisme de detectius privats (i també sense cap mena de personatge fix), és cert que l’investigador particular s’alça com l’arquetip més representatiu de la figuració del gènere: n’hi ha prou amb recordar exemples clau com els hammettians Continetal Op i Sam Spade, el chandlerià Philip Marlowe i el macdonaldià Lew Archer. Entre la multitud de col·legues de ficció que envolten aquestes figures excepcionals, sorgeixen a un brillant segon nivell detectius com Bill Crane, de Jonathan Latimer, Ed i Am Hunter, de Fredic Brown, el "sense nom" ("Nameless"), de Bill Pronzini, o Spenser, de Robert B. Parker. A través de la història del gènere, l’evolució del "private eye" va compasada, d’alguna manera, amb la de la tendencia hard-boiled, i s’escalona en diferents etapes segons les successives generacions d’aquest corrent: així els detectius de Dashiell Hammett constituirien una doble punta d’iceberg en els orígens de la novel·la negra, mentre que el protagonista de les novel·les de Raymond Chandler seria el vèrtex que correspondria als anys quaranta i cinquanta, i el personatge característic de Ross Macdonald vindria a ser el detonant clar que l’auge contemporani del subgènere...
Consulta'l des de: http://www.l-h.cat/biblioteques/bobila/fe_lhconfidencial.shtml
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada