El personatge del sicari --l'assassí a sou-- poques vegades ha arribat a ser el protagonista a la novel·la negra.Segons Salvador Vázquez de Parga "el protagonisme del criminal no podia ser acceptat planament per una societat que condemna el crim", i els primers criminals que protagonitzen novel·les policíaques són més bé justiciers que reequilibren la riquesa en una societat injusta.
Més tard apareix la figura del gàngster, símbol de la nova delinqüència organitzada en una societat absolutament corrupta. I amb la Depressió Econòmica de 1929 neix un nou tipus de delinqüent, la víctima de les circumstàncies i de l'opressió social.
Però hi ha un element comú en tot tipus de criminals tant de la novel·la policíaca com de la novel·la negra: tots treballen per a sí mateixos (fins i tot els integrants d'un gang.
Amb la figura del sicari s'arriba al criminal assalariat, que ven la seva "força" de treball.
El sicari ha arribat a la novel·la negra amb molta força des de Colòmbia. L'any passat va guanyar el premi Hammett de la Semana Negra de Gijón Rosario Tijeras de Jorge Franco. Dos anys abans havia aparegut La virgen de los sicarios de Fernando Vallejo. Dues històries centrades en el Medellín actual i els sicaris lligats al narcoterrorisme.
I ben segur que els pròxims sicaris literaris ens arribaran dels països de l'Est
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada