Quan ja ens pensàvem que la literatura italiana del segle XX s'acabava amb Pavese, Moravia i Sciascia, l'aparició i èxit d'El nom de la rosa d'Umberto Eco el 1980 va fer que els nostres editors giressin la mirada cap a Itàlia. Es va desfermar, llavors, un autèntic allau de traducció i publicació de bona narrativa italiana, del qual en va ser responsable en bona mesura Jordi Herralde i l'editorial Anagrama.Noms com Italo Calvino, Antonio Tabucchi, Francesca Duranti, Daniele Del Giudice, Gesualdo Bufalino, Giorgio Manganelli, Gianni Celati, Dacia Maraini, Giuseppe Pontiggia... ens van ajudar a omplir el buit de coneixement que teniem d'una de les literatures més interessants de la segona meitat del segle XX.
Pel que fa al giallo, la novel·la policíaca que a Itàlia va prendre el nom del color groc de les cobertes de la primera col·lecció del gènere que s'hi va publicar --"Giallo Mondadori"-- no vem tenir tanta sort. Ens va arribar l'obra político-policíaca de Leonardo Sciascia, alguns títols de Scerbanenco i de Fruttero & Lucentini, el clàssic de Carlo Emilio Gadda Quell merdé hurrible de via Merulana... i poca cosa més...
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada