23 de setembre del 2010

Ginesta pels morts, d'Agustí Vehí i Castelló

LA RESSENYA, d'Àlex Martín Escribà

Memòries negres de l'Empordà

Les dues novel·les de l’Agustí Vehí transpiren ja un estil ben exclusiu. Són transfontereres, repletes d’elements històrics barrejats de manera magistral amb elements de gènere negre. Ja ho va demostrar amb la sensacional Abans del silenci (Premi Ferran Canyameres, 2009) i ara repeteix experiència amb Ginesta pels morts: un blues empordanès.

En aquest cas, el punt inicial de la novel·la es troba amb l’arribada a Figueres de Jaume Planagumà, un culte i solitari sergent dels mossos d’esquadra que ha de resoldre una sèrie de crims aparentment no massa relacionats. Tot aquest entramat li serveix a Vehí per construir un micromón ben interessant i que coneix molt bé: des de l’arribada i el desplegament dels mossos d’esquadra fins el retrat d’uns companys perfectament representats i una farmacèutica que no us deixarà indiferents.

A la trama presentada li podem afegir molts més elements interessants i propis de l’escriptor: entre ells, la seva formació com a professor d’història que el duu una vegada més a recuperar moltes de les memòries negres de l’Empordà i del nostre país: des dels morts de Darnius, passant novament pel dolor de la Guerra Civil i de la Postguerra a més d’una crítica al turisme i el periodisme de successos amb excepcions perquè “especular és bo, però especular massa és fer ciencia-ficció”.

I encara n’hi ha més: l’arrelament de l’espai geogràfic rural de l’Empordà és un altre dels grans temes de la novel·la fent tot un recorregut antropològic, històric, urbanístic i gastronòmic: els camins interiors de la plana, la fauna i flora, la llum i els olors de la terra gironina es combinen amb exquisideses culinàries com una deliciosa vedella amb bolets, una botifarrota negra esparracada amb mongetes negres, i uns sofregits d’insomni.

Tot això, farcit d’una escriptura que fa de molt bon llegir, unes estructures narratives excel·lentment treballades i una dosi d’humor ben necessària pels temps que corren.

Ginesta pels morts. Un blues empordanès
Agustí Vehí i Castelló
Ed. Mare Nostrum, 2010
12 €

1 comentaris:

  1. L'he citat en el meu blog, aquesta ressenya. Gràcies!

    ResponElimina

 
Google Analytics Alternative