El passat divendres 8 d’abril a La Bodegueta de la Masia Museu Serra davant d’una quarantena d’assistents va tenir lloc el 19è sopar literari de l’Espai de Lletres. En aquesta ocasió, però, el sopar va ser especial: era el primer sopar de l’Espai de Lletres que comptava amb la presència del guanyador del prestigiós Premi L’H Confidencial de novel·la negra, aquest any concedit al escriptor cubà Vladimir Hernández. El sopar, a més, va comptar també amb la presència dels membres del jurat del premi, entre ells el regidor de Cultura de L’H Jaume Graells, el director de la biblioteca La Bòbila i expert en novel·la negra Jordi Canal, l’editora de Roca Editorial Blanca Rosa Roca i la periodista Manolita Sanz. Tots ells van acompanyar a l’escriptor en una vetllada d’allò més interessant on es va parlar de la novel·la premiada, de literatura en general i de novel·la negra en concret, de l’ofici d’escriptor, de política i, sobre tot, de Cuba.
L’escriptor cubà va iniciar la seva intervenció, després de l’acurada presentació feta per Jordi Canal, explicant que el seu primer contacte amb la literatura va ser de la mà dels còmics, tant llegint-los com intentant dibuixar-los. A partir d’aquí, i gràcies a un consell d’una escriptora coneguda per la família, que va persuadir-lo perquè es dediqués a l’escriptura, ja que hi tenia traça, en comptes de dibuixar, quan va començar a escriure amb assiduïtat. Vladimir Hernández va decidir-se a escriure i va començar a fer-ho en forma de novel·les de ciència ficció, un gènere que servia a l’autor per subvertir i defensar-se de l’opressió política derivada de la dictadura. La ciència ficció com a punt de fuga respecte a la realitat que l’envoltava. No va ser fins a l’escriptura de Indómito, la novel·la premiada, que va apostar pel gènere negre. Va ser en aquest punt quan l’escriptor i el director de la Bòbila van tenir un diàleg sobre les particularitats del gènere negre a Cubà: on les novel·les, després de la revolució, mostraven una societat harmònica on els policies eren herois revolucionaris i amb una enorme responsabilitat ètica i moral, tot molt diferent a com era en realitat. Sobre la seva novel·la, Vladimir Hernández va dir que volia fer un retrat de la Cuba moderna, sobretot de la generació nascuda als 80 i als 90, els millenials, que són els primers nascuts després de les frustracions i desesperances de la revolució i els únics que ja no creuen en cap projecte col·lectiu, si no que cerquen vies per poder regir els seus destins i ser lliures. És per aquest motiu que al llarg de la novel·la apareixen molts elements quotidians com les xarxes socials, els mòbils o Internet.
Després de la part més literària, l’autor va parlar del seu país d’origen i de la seva estada a Barcelona. Una estada que per ell no significa un desarrelament respecte a Cuba, sino un enfortiment de la seva identitat cubana. També va tractar temes sobre la situació política i social a la illa, la represa en les relacions diplomàtiques amb els EEUU i els canvis de futur que ell detectava a la societat cubana. L’acte va concloure amb l’agraïment de l’autor per la consecució del premi de novel·la negra L’H Confidencial 2016 i amb la promesa de que presentarà a l’Espai de Lletres el seus propers projectes.
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada