Didier Daeninckx (27 d'abril de 1949). Autor, entre d'altres, de Crims per a la memòria.
27 d’abril del 2024
La máquina que nunca duerme: una historia gráfica del espionaje y la vigilancia, d'Ivan Greenberg i Everett Patterson i Joseph Canlas(còmic)
Greenberg, Ivan; Pattetrson, Everett; Canlas, Joseph. La máquina que nunca duerme: una historia gráfica del espionaje y la vigilancia. [Barcelona] : Flow Press, [2020] ISBN: 9788412034653
Desde la Guerra Civil Americana al 11-S, pasando por la Guerra Fría, esta obra muestra las conexiones que hay en la recopilación de inteligencia. Descubre cómo hemos llegado hasta nuestros días, en los que la combinación de gobiernos controladores, bases de datos corporativas, spyware, redes sociales y tecnologías de localización o reconocimiento facial nos han convertido a todos en objetos bajo vigilancia constante.
26 d’abril del 2024
Bajo mi piel, de Lisa Unger
Unger, Lisa. Bajo mi piel. Barcelona : RBA, noviembre de 2019 ISBN: 9788491871323
El marido de Poppy Lang fue asesinado mientras corría por un parque de Nueva York. Arrastrada hacia una espiral de color, Poppy desapareció durante unos días, al cabo de los cuales se presentó en casa de su mejor amiga con un vestido rojo que no reconocía y sin recuerdos sobre lo que había hecho. Un año después de la tragedia, se muestra incapaz de pasar página y aún depende de las pastillas y el alcohol. La sensación de que un hombre sigue sus pasos multiplica su inquietud. Pese a las dificultades que sufre para distinguir qué es real y qué no, resuelve poner orden en su vida, empezando por investigar la muerte de su pareja. El precio que deberá pagar quizá sea conocer secretos muy perturbadores.
Galeria dels murris: Lisa Unger
Lisa Unger (26 d'abril de 1970). Autora, entre d'altres, de Bajo mi piel.
Llibres seus de gènere negre a les biblioteques de L'Hospitalet
25 d’abril del 2024
L'H Confidencial #148. Magnicidis
El magnicidi és l'assassinat d'una figura pública amb poder o influència, com ara el governant d'un país, un alt càrrec religiós, un líder d'un moviment social… La víctima s'escull pel seu càrrec o ideologia i amb la intenció de canviar el curs dels esdeveniments històrics. La literatura és plena de magnicidis.
Más allá de la justicia, de Max Franklin
Franklin, Max. Más allá de la justicia. Buenos Aires : Acme, 1958
Hell Street, donde el juego, la prostitución, las ventas de drogas y los corredores de apuestas están protegidos por un grupo formado por funcionarios de la ciudad y, en la sombra, el Sr. White. Johnny Blake acusado de corrupción, renuncia a la policía y, contratado por el jefe de paja de Hell Street, se abre camino con fuerza hasta ser aceptado solo para cambiar las tornas explosivamente cuando aniquila a la alianza... y al Sr. White. Aquí no hay que andarse con rodeos.
Galeria dels murris: Max Franklin
24 d’abril del 2024
Galeria dels murris: Sue Grafton
Q de qui, de Sue Grafton
Grafton, Sue. Q de qui. Barcelona: Proa, 2003 ISBN: 8484375544
"Q de qui" s'inspira en un homicidi no resolt succeït el 1969. Divuit anys després, els polícies que havien trobat el cos volen resoldre el cas i demanen ajuda a la detectiva Kinsey Millhone.
23 d’abril del 2024
Éxtasis mortal, de Ngaio Marsh
Marsh, Ngaio. Éxtasis mortal. Barcelona : Bruguera, 1982 ISBN: 840209144X
La ceremonia de la extravagante secta religiosa llega a su punto culminante. El sacerdote, los dos acólitos y los seis iniciados forman un estrecho círculo en torno a la elegida, que deberá entrar en éxtasis después de apurar el cáliz que todos han llenado. Las vibraciones espirituales inundan el extraño templo, situado en pleno centro de Londres. Pero la acaudalada elegida, gran benefactora de la secta, no cae en éxtasis, sino fulminada por el cianuro que alguien ha mezclado con el vino. El caso está servido.
Galeria dels murris: Ngaio Marsh
Ngaio Marsh (23 d'abril de 1895).Autora, entre d'altres, d'Éxtasis mortal.
Llibres seus de gènere negre a les biblioteques de L'Hospitalet
Amb vocació de servei públic
(Llort, Lluís. El Punt-Avui, 23 abril 2024)
Amb vocació de servei públic
La biblioteca La Bòbila es va inaugurar el 1999 partint d’un projecte proposat per Jordi Canal
Tenen un fons de 56.000 llibres, un 38% dels quals són de la seva especialització, el gènere criminal
Ilumi Ramos, la directora, llegeix cinc llibres cada setmana gràcies als llargs trajectes diaris de ferrocarril
LLUÍS LLORT - L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Ilumi Ramos (Barcelona, 1967) és la directora de la biblioteca La Bòbila, de l’Hospitalet de Llobregat, que té vuit treballadors. El savi del gènere, Jordi Canal, va ser l’ideòleg, impulsor i pare d’aquesta biblioteca i de la seva especialització, novel·la negra i policíaca. Ilumi Ramos és una digna successora en la direcció que, al llarg de la conversa, esmenta Canal diverses vegades elogiant el seu mestratge.
“Quan Jordi Canal va guanyar l’oposició amb el seu projecte, algú va dir que era un barri socialment complicat i que potser no era la millor temàtica, no fos cas que es donessin idees!”, confessa rient. El cert, però, és que fan “molta feina comunitària col·laborant amb les entitats del barri”.
“És una biblioteca una mica complicada, perquè som a la frontera. Aquesta part de la plaça és l’Hospitalet i l’altra banda ja és Esplugues... Nosaltres donem servei a les dues localitats i tres barris: Pubilla Casas i Can Serra, de l’Hospitalet, i Can Vidalet, d’Esplugues. En total, 56.000 persones. Tenim una mitjana de 500 usuaris diaris. Ens acostem a 56.000 volums, el 38% dels quals són gènere negre i policíac. Estem per sota del que es recomana, que és un llibre i mig per persona. Tot i això, ens diuen que tenim massa llibres i que n’hem de buidar i de vegades ho fem, però tenim el fons especialitzat i d’aquest sí que fem molt poca esporgada... De fet, som de les poques biblioteques que no només acceptem donatius, sinó que ens encanten. Si no fos per les donacions de particulars, només tindríem llibres del 1999 ençà, que és quan es va inaugurar i, en canvi, tenim edicions dels anys cinquanta”, detalla Ramos.
La directora va estudiar filologia clàssica i a casa seva sempre han estat molt lectors. “Vaig començar a treballar en biblioteques l’any 2000, encara fent la carrera, perquè fins i tot el BUP el vaig estudiar treballant. Vaig estar 18 anys d’auxiliar. Després de treballar dos anys i mig a la biblioteca de Vallirana, vaig poder tornar a La Bòbila com a directora, un cop el Jordi es va jubilar. Ara ja fa tres anys.”
Abans d’entrar a treballar a La Bòbila llegia de tot, també clàssics del gènere, però de mica en mica la va picar el cuc i ara, a més, té l’obligació agradosa d’estar al dia perquè és qui s’encarrega de les compres. Li agrada més la novel·la negra que la policíaca. “No m’interessa qui ha matat a qui, m’interessa més per què ho ha fet i l’entorn social que hi pugui haver.” Llegeix quatre o cinc llibres cada setmana perquè té “la sort de viure a Sant Andreu” i cada dia, entre anar i tornar, disposa d’una hora i mitja de ferrocarril que aprofita per llegir.
Ramos és molt responsable amb el càrrec, està al dia de novetats i de clàssics, a més de les moltes altres funcions que pot fer una biblioteca en un barri complicat. “El que tenim els bibliotecaris és vocació de servei públic”, afirma.
Gratant una mica, tot i la seva simpatia natural, surt el seu vessant més crític. “Editorials que fan bandera de publicar en català haurien de publicar textos més bons o, com a mínim, bons; aquesta és la manera de tenir cura de la llengua, no omplir el mercat de títols.”
Gràcies a l’especialització, els arriben usuaris molt diversos. “Ve gent de tot arreu, però jo poso al mateix nivell uns professors universitaris de França que van venir a fer un estudi d’una part del fons que l’usuari que t’agraeix una recomanació i te’n demana més.”
Com a anècdota, explica que una amiga, directora d’una biblioteca de Sant Joan Despí, anava en autobús i el conductor li va comentar que anava a una biblioteca de l’Hospitalet on li recomanaven novel·les negres i hi estava molt enganxat. “I qui les hi recomanava era jo i em va fer il·lusió, perquè demostra que estableixes unes relacions amb els usuaris més fortes del que podria semblar”, conclou.
LES RECOMANACIONS
Vidas difíciles
Autor: James Sallis
Editorial: Poliedro
Traductor: Alberto de Satrústegui
“Com a llibre clàssic, he optat per un assaig breu dedicat a tres autors de gènere: Jim Thompson, David Goodies i Chester Himes. És un llibre que, per poc que t’agradi la novel·la negra, et fa venir ganes de llegir aquests autors.”
Interrogatoris
Autor: Àlex Martín Escribà
Editorial: Clandestina
“Hi ha novetats de novel·les interessants, de gènere, però penso que cal reforçar un llibre com aquest, en què Àlex Martín ofereix la transcripció de llargues entrevistes a onze especialistes i autors internacionals de gènere; és un llibre essencial que t’obre la gana per llegir i conèixer molts més autors.”
Una lectora poliamorosa
“És molt difícil, això que em demanes. En literatura em defineixo com a poliamorosa: soc incapaç de dir que un llibre, un de sol, és el llibre de la meva vida, perquè me n’agraden molts, depenent de l’edat canvies de gust i amb els anys en vas descobrint encara molts més. Ho sento, per a mi és impossible citar un sol títol...”