8 de gener de 2018

[Ressenya] L’ASSASSÍ QUE ESTIMAVA ELS LLIBRES

[Directe!, 7 de gener de 2018]

Ramon Moreno



Martí Domínguez
 
Edicions Proa
Barcelona, 2017
320 pàgines
18,50 €
e-book: 11,90 €
 
Tot i que el punt de partida de la darrera novel·la de Martí Domínguez és un assassinat, potser no seria exacte situar L’assassí que estimava els llibres estrictament com a una obra de gènere negra. I és que és aquesta una obra polièdrica, que, seguint les regles de la novel·la negra més clàssica, al fil del fet criminal i la seva investigació, també ens ofereix una anàlisi crítica de la societat. I és que els crims són, de fet, fruit d’aquella societat corrupta.  
 
Un policia en un món d’intel·lectuals
 
Hi tenim un investigador, l’inspector Tena, un home amable, més o menys normal, proper al lector fins i tot, amb les seves gràcies i desmesures... Hi tenim un crim de partida, un assassinat singular pel fet que es tracta d’un periodista cultural; i hi tenim les petges que l’assassí ha deixat en forma de misterioses pistes de caire literari que s’escapen a la comprensió del policia, avesat, sens dubte als crims, però a qui si li fa difícil de comprendre que algú pugui matar per un llibre, per una mala ressenya literària o per qui sap què.
 
A partir d’aquí Martí Domínguez ens implica en la trama detectivesca i ens porta a un recorregut per la societat valenciana de finals de la dècada del 2000, a aquella societat poc visible, que s’amaga rere la megalomania de la política popular i que manté les seves relacions d’amor i odi amb la resta del món. La radiografia que ens ofereix Domínguez és acurada: la burgesia local; la petita classe política; la vida universitària i acadèmica; el món cultural, que viu la seva pròpia bombolla i amb unes regles pròpies i on les relacions d’amor i odi són més profundes i marcades; el pol d’atracció que és la capital i com, mica en mica, es va menjant el món de l’horta, en aquells salvatges moviments especulatiu que encara peguem tots plegats... L’inspector Tena i els seus, són com una alienígenes en aquest món, un personatge amb més passat que futur, tot i que el seu futur està dibuixat a través de la seva filla, que, aquesta sí, ja viu al dia dels nous temps. De fet, és València, però aquella societat podria ser la de qualsevol lloc, bé la cosmopolita Barcelona, bé la localista Girona.
 
Relat àcid de la societat
 
Escriptors, crítics, pintors, expositors, artistes, catedràtics, traductors, algun editor, burgesos de moral estricta i realitat pagana, policies superats per un submón que no és marginal però sí de moral qüestionable conformen l’univers d’aquets llibre. L’assassí que estimava els llibres és un relat farcit de referència literàries i culturals, amb una trama ben narrada, una seductora mirada a la societat cultural valenciana, un pessic d’erotisme i una mirada àcida a tot plegat. Un relat tranquil i sense estridències, que pren forma pàgina a pàgina fins a l’explosió final: «a la merda la literatura»!! Una de les millors novel·les de l’any.



 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 
Google Analytics Alternative