Àlex Martín: “El futur és ben negre”

[Núvol, Punt de llibre, 31 d'agost de 2016]

Clàudia Rius

Àlex Martín Escribà (Barcelona, 1974), és professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Salamanca. Entre classe i classe, Martín no ha parat d’investigar el gènere negre i policíac. Ara dirigeix la col·lecció de novel·la criminal Crims.cat, que enguany celebra 5 anys. Clàudia Rius l’entrevista.

foto: Manel Gimeno

Clàudia Rius: Fa 5 anys que va néixer la col·lecció Crims.cat. Com i entre qui sorgeix la idea?

Àlex Martín: Tot va néixer arran d’una antologia –coordinada conjuntament amb l’escriptor Sebastià Bennasar- anomenada “crims.cat” publicada l’any 2011 per l’editorial Alrevés. A partir d’aquell llibre de relats ens vam adonar de la importància que podia tenir aglutinar autors i títols a través del naixement d’una col·lecció literária (en aquell moment no n’hi havia cap de manera seriosa). Així un bon dia amb l’editorial Alrevés ens vam decidir a tirar aquest projecte endavant. I vet aquí que ha tingut el seu ressò: 25 títols i 5 anys de vida. Pas mal!

CR: A banda de dirigir la col·lecció Crims.cat, ets professor de literatura a la universitat de Salamanca, on vius habitualment. Com es veu la literatura catalana actual des de Castella? Quines possibilitats tenen els autors catalans de ser exportats a la resta d’Espanya? 

AM: Doncs amb un cert escepticisme. Si la filologia hispànica d’arreu encara no ha inclòs als seus plans d’estudis una assignatura obligatòria per conèixer el basc, el gallec i el català, imagina’t com anem. El dia que això passi podrem començar a parlar d’exportacions.

CR: Quan des de Crims.cat expliqueu qui sou, sovint feu referència a la col·lecció La cua de palla, de Pedrolo. Veig que seguiu fins i tot el mateix disseny, negre i groc… Sou la seva continuació?

AM: És el nostre referent. Catalunya és per tradició un país de col·leccions quan parlem de novel·la negra. La cua de palla, dirigida inicialment per Manuel de Pedrolo i posteriorment als vuitanta per Xavier Coma, va fer una tasca digna d’esment. Ens van descobrir autors desconeguts per als lectors catalans i fins i tot als de la resta de l’Estat. Aquesta ha de ser la tasca d’una bona col·lecció. Per  a mi, és un referent de la nostra cultura i fou un producte avançat per l’època (només cal mirar el disseny de les portades “pop art” d’en Jordi Fornas, eren d’una modernitat absoluta!). Si avui hi ha lectors de novel·la negra a Catalunya és en bona part gràcies a La cua de palla.

CR: Quin creus que és el nivell de la novel·la negra catalana?

AM: Hem millorat, però cal fugir de tanta eufòria que no comparteixo ni entenc… es diuen unes bestieses! Des de fa 60 anys tenim una certa tradició amb autors de capçalera com Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo, Ferran Torrent, Jaume Fuster, Andreu Martín o Agustí Vehí però ens cal fer molta feina i, sobretot, fer-la ben feta. Tenim problemes importants: no hi ha crítica especialitzada (la que hi ha és d’ensabonada), falta visibilitat i molt poques traduccions d’autors catalans (només ho fan els més mediàtics) a més d’un excés de producció que no és sinònim de qualitat. No ens enganyem: hi ha lectures que esgarrifen.

CR: Els autors catalans han tingut sovint un cert bloqueig a l’hora de fer parlar delinqüents i policies. Hi ha hagut una falta d’argot, també una falta de recursos a l’hora de reproduir la parla de personatges marginals. Creieu que aquesta por està superada? Com heu afrontat els dubtes dels autors al respecte?

AM: Crec que aquí hem fet una tasca meritòria. Des de les dificultats que tingueren bona part dels traductors dels seixanta (recordo els de La cua de palla, per exemple, que havien de fer mans i mànigues per enllestir les traduccions i encaixar títols) avui dia hem assolit un grau de normalització. A crims.cat tenim un equip de traductors magnífics –Anna Cortils, Brisa Prieto, Maria Llopis o Pau Vidal- que han ofert uns textos de qualitat per als lectors crims.cat. Mai em cansaré de reivindicar-los. Són una part essencial de la col·lecció.

CR: A part de ser una col·lecció, també teniu una web amb continguts relacionats amb el gènere: crítiques, articles… En el moment de fer-la, què crèieu us aportaria? Dóna els resultats que esperàveu?

AM: Sempre hem dit i direm que crims.cat és un projecte col·lectiu, una família d’autors, traductors, editors, lectors, afeccionats i tothom que vulgui apropar-se al gènere. I també és una pàgina web, www.crims.cat, on s’ofereix tot allò que succeeix al voltant del gènere. Per a nosaltres és imprescindible fugir de competències sobreres i crear un col·lectiu al voltant del gènere. Som un país massa petit com per no fer les coses junts, malgrat el que pensin altres.

CR: El Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, Tiana Negra, Collbató Negre, BCNegra, Pirineus Negres a la Cerdanya… Sembla que les iniciatives al voltant de la novel·la criminal proliferen. Com és la competència del sector?

AM: Per a mi, la competència és bona sempre que hi hagi qualitat i respecte entre el sector. Tots els Festivals són necessaris i haurien d’oferir diferents versions i formats al voltant del gènere. A França, per exemple, país de tradiciónoire, n’hi ha un cada setmana. El problema és que aquí els festivals no estan lligats a una associació d’amics sinó a una o dues persones. Falta originalitat i vocació realment “literària”.

CR: Dins de la col·lecció trobem un ventall de gèneres i subgèneres. En teniu de predilectes?

AM: Nosaltres hem intentat adequar-nos a les modes i l’elasticitat del gènere però sempre amb unes línies divisòries que cal respectar. Es publica molta novel·la negra que ni tan sols ho és. De fet, hi ha gent que encara no han entès quina és l’essència del gènere i no em sorprèn veient el que es publica.

CR: Creus que als Països Catalans hi ha algun subgènere que cridi especialment l’atenció?

AM: Sí. Es publica molta novel·la policíaca “xiroia”. Molt d’humor i poca mala llet.

CR: Dels que heu publicat, quin és el llibre que transgredeix més el gènere?

AM: A nosaltres ens interessen molt els autors que innoven, experimenten que volen oferir alguna cosa diferent. Tenim autors transgressors com Sebastià Jovani, Lluís Bosch o Flavio Soriga. Són imprescindibles per a crims.cat.

CR: Quins són els tres títols que s’han venut més?

AM: No et puc dir dades exactes, però estaria encapçalat per autors catalans segur. Per damunt dels estrangers. Bon senyal.

CR: Ens consta que l’editorial s’ha proposat de vendre drets d’autor a l’estranger? Quins resultats heu obtingut fins ara?

AM: És una de les nostres prioritats. A través de l’Associació Llegir en Català hem creat un catàleg anomenat “Foreign Rights”, i ja ha viatjat per la Fira de Frankfurt i per la Fira de Guadalajara (Mèxic). De fet, ja hi ha hagut interès per alguns dels textos que esperem aviat es tradueixin.

CR: Dieu que combineu autors de casa amb autors estrangers europeus que no es poden llegir en cap llengua de l’Estat Espanyol. Precisament el fet que no hagi estat publicat, és un dels criteris que seguiu a l’hora de conformar la vostra col·lecció?

AM: És un criteri. Des dels començaments ens vam plantejar combinar autors catalans amb estrangers. Penso que això és normalització. I a nosaltres ens en cal i molta.

CR: Cada any recordeu Agustí Vehí, en feu un memorial i un premi literari. Qui era Vehí i per què li doneu aquesta importància?

AM: L’Agustí Vehí, a més d’una de les persones més generoses que he conegut mai i amb qui em lligava una estreta amistat, ha suposat per a mi un dels descobriments literaris policíacs més interessants d’aquesta darrera dècada. Els seus textos són plens d’humanitat, d’història, d’humor i sobretot d’una qualitat literària excepcional. Recomano Torn de nit (núm. 2 de la col·lecció) segurament una de les novel·les més excepcionals que he llegit mai.

CR: Com veus el futur de Crims.cat?

AM: El futur és ben negre. Amb això està tot dit.

CR: Pedrolo deia que cal llegir llibres no recomanables. Ho són, els de Crims.cat?

hahaha! I tant! Però de pecaminosos, no pas de qualitat literària!