8 de desembre de 2015

Rafael Tasis, pioner de la novel·la negra catalana al Premià de Mar dels anys 50

[Tribuna Maresme, desembre de 2015]

Rafael Vallbona

Cap a meitats dels anys 50 Premià de Mar, que només te 120 anys, és una vila consolidada tot i la Guerra. La indústria és el motor econòmic que la fa creixer en habitants, i es comença a vertebrar una incipient vida cultural, associativa i assistencial que ajuda a promoure un cert estiueig popular. és per això que l'any 1952 l'escriptor Rafael Tasis, pare de la novel·la negra catalana, hi lloga una casa per a passar les vacances.

La platja, la facilitat per venir-hi en tren i la proximitat de Barcelona són motius que decideixen Rafael Tasis a estiuejar-hi amb la seva dona i els tres fills. Ell treballa com un escarràs tota la setmana a l'impremta que ha heretat del pare, de nit escriu innumerables articles, i dissabte al capvespre agafa el tren fins a Premià de Mar, on te casa al carrer de Sant Josep número 5, al final del curt carreró.

Tasis ha viscut la Guerra Mundial exiliat a París fins que torna a Barcelona a fer-se càrrec del negoci. Allà entra en contacte amb Ferran Canyameras, traductor de Simenon al català. El propi Tasis en tradueix una colla que firma l'altre. És llavors quan descobreix aquesta literatura i comença a promoure-la per tal de què es llegeixi i se n'escrigui en català. És ell qui assegura que Manuel de Pedrolo serà un gran narrador i a qui convenç perquè conreï el gènere policíac. I finalment, traient temps d'on no en té, ell mateix escriu La bíblia Valenciana, Un crim al Paralelo i És hora de plegar, la trilogia fundacional del gènere negre català. La darrera l'escriu a Premià de Mar l'estiu de 1955.

Mossèn Josep Paradera, fundador del Patronat Parroquial, mor l'any 1948 deixant una obra ingent. L'entitat està en marxa quan ell traspassa. Temps abans, el 1943, es constitueix la Casa Benéfica Premianense. L'ajuntament compra un solar i els hi cedeix. I el 1946 es crea la Coral l'Amistat com a cor d'homes, provinent dels antics cors de Clavé.

Els cinquanta són l'època de màxim esplendor de la indústria. Pel nombre de treballadors en destaquen la Lió (pionera en l'estampat de lionesa i reflotada després del crac del 29), i el Vapor Vell. La puixança comporta les primeres onades migratòries cap al poble, sobretot de Múrcia. Calasparra és una de les poblacions d'origen de molts dels nous premianencs.

L'any 1950 Premià de Mar té 3.947 habitants. Cap a 1955 la població arriba asl 5.000 habitants, i el 1960 en té 5.513. És l'inici del boom demogràfic de la vila.

El maig de 1954 Pompili Pujol Puig, fabricant de begudes carbòniques, és nomenat alcalde; en serà una dècada. El mateix any, l'Agrupació Bàsquet Premià (fundada el 1934) comença a jugar a la Plaça Nova. La gent veu el partit en sortir de missa i així es popularitza el bàsquet. A finals dels anys 50 es trasllada al Cine-pista de verano, a la Gran Via. A meitats dels cinquanta també es comencen a fer Les Fires del Llibre a la Plaça Nova, impulsades per en Salvador Moragas i els Amics de la Llengua Catalana.

I els banys Bellamar, construïts entre 1947-48, són un símbol d'esbarjo i estiueig.

Treballador incansable

La vida de l'escriptor Rafael Tasis és molt austera. A Premià la família sopa plegada i després van al cinema d'estiu. El diumenge es lleva ben d'hora i escriu fins a mig matí, quan surt de casa amb el banyador i el barnús, creua la carretera i la via, fa un bany i se'n torna a casa a treballar. És l'únic dia que el té sencer per a escriure. Poques vegades surten a fer el vermut. Quan ho fan van al Pati Verd.

És en aquest context de treball intens i de treure hores a la família i el descans, quan Rafael Tasis escriu la tercera i darrera de les seves novel·les policíaques que suposen el naixement del gènere negre a Catalunya. Al seu estudi del carrer Sant Josep escriu És hora del plegar entre els dies 19 i 24 de juliol de 1955, els únics de vacances que fa aquell any.

Al fons del carrer hi ha un carreter i un parell de famílies de Calasparra, fet que desagrada els Tasis. El fill Rafael sosté que aquella circumnstància fa que el 1959 es traslladin a una casa al carrer de Sant Antoni i que l'any següent marxin definitivament del poble per anar a estiuejar a Vilassar de Mar.

Però el fill te molts bons records de Premià de Mar. "Era una vida més salvatge. Jugava a la plaça Nova o feia baralles amb d'altres nens a la riera. Quan m'havien de tallar el cabell em portaven a la barberia del costat del bar Jovellanos", recorda. A Premià hi estiueja també la família de l'advocat Josep Maria Loperena, amb qui els Tasis s'hi relacionen força.

El 1960 la família s'instal·la a Vilassar de Mar perquè és més distingit. S'estan un temps al carrer del Carme i després compren un pis a la carretera de Cabrils.

Però Vilassar no agrada al fill, diu que "hi ha massa burgesets tocats i posats". Per contra, la petita Anna Maria hi és molt feliç, reconeix. Però la felicitat dels estius al Maresme es trunca de cop quan el 1966 l'escriptor Rafael Tasis mor sobtadament.


Descobrint Tasis a Can Vallerià

El professor de la universitat de Salamanca i especialista en novel·la negra, Àlex Martín Escribà, i el director de la biblioteca, especialitzada en el gènere, La Bòbila de l'Hospitalet de Llobregat, Jordi Canal, van descriure i analitzar la figura literària de Rafael Tasis en una xerrada a can Vallerià, a Premià de Dalt. Martín, autor del llibre Rafael Tasis, novel·lista policíac (Alrevés), en va destacar el seu caràcter pioner i l'enorme capacitat de treball, dos factors claus en la popularització gradual del gènere que aviat va gaudir de lectors, d'una col·lecció canònica com La Cua de Palla, i que van continuar autors com Pedrolo i Jaume Fuster.

Jordi Canal va destacar el caràcter gairebé profètic dels articles de Tasis defensant una novel·la policíaca en català que ajudés a augmentar el nombre de lectors i parlants en una època tan difícil com els anys 50. Avui en dia aquest gènere és, de llarg, el més llegit al nostre país, hi ha tres premis literaris i quatre col·leccions exclusives.



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 
Google Analytics Alternative