13 de desembre de 2014

La chica que llevaba una pistola en el tanga / Nacho Cabana

[Els llibres del Senyor Dolent, 12 de desembre de 2014]


Hi ha títols de novel·la negra que són sensacionals, aquest n'és un, i recordo amb un somriure el de Siempre quise bailar como el negro de Boney M, que ni tan sols he llegit.

El llibre és novel·la negra i és acció i no s'està per hòsties, és començar a llegir en plena persecució policial, policies que tenen un respecte relatiu als procediments establerts i que tenen molt clar sempre qui és la víctima, i també que quan les coses semblen massa convinçents és perquè s'hi amaga alguna cosa, com diu el títol del primer capítol "Los skinheads no se tatuan con henna".


Hi ha una pallissa d'uns caps rapats a una família romanesa, arriba la policia i persegueixen els agressors fins agafar-los. El pare i la mare queden ferits, la nena petita mor en l'ambulància que la duu a l'hospital. Els detinguts no fan més que deixar anar el discurs típic racista, però d'una manera massa convincent. Són identificats per les víctimes però els polis sospiten, pregunten als seus confidents a les grades de fútbol i en grups radicals, no els coneixen, i a més a més tenen els trenta complerts, és impossible que un skin d'aquesta edat no estigui fitxat per alguna cosa. I els polis, una parella on ella porta els pantalons, començaran a tirar del fil de la intuició, i de respostes no està clar, però de preguntes en trobaran a punta pala!

I d'aquí ens anem a México DF, la megalopolis, on un español malviu fent de taxista, però no guanya suficient com per donar a la seva dona Itzel i la filla Olga el tipus de vida que li agradaria. I això que com a taxista es treu un sobresou dels puticlubs on porta els clients, fins que un dia li demanen anar a un puticlub que no coneix, i on es belluguen molts diners, i evidentment demanarà de dur clients a comissió, i potser és una cosa que s'hauria d'haver plantejat millor.

Les dues històries estan connectades, però millor no revelar res més. No és una història contemplativa, passen mil coses i a tota velocitat, i el retrat que fa del DF ha aconseguit que la ciutat em fascini i em foti por a parts iguals, té mérit. El premi L'H Confidencial de novel·la negra està demostrant un gran criteri.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 
Google Analytics Alternative