El telèfon, el timbre, la nit. Una mà que disca, una veu que parla, una orella que escolta. Una mica més de nit, el silenci, l'espera, l'angoixa. La veu, les veus. La soledat. Un món aliè, hostil. Un món a fora, un món a dins. La cambra. Els ulls que sotgen el telèfon, les mans que engrapen les mans i es retorcen. La nit és alta, la nit és llarga. Algú combina, algú maquina, algú. Algú a l'altra banda de ciutat, algú a prop. Les llàgrimes, les idees, el cervell que treballa. I un altre cervell, ignorat i monstruós, destructiu. Fa calor, fa fred, no fa res. Les hores, els minuts, els segons. Alguna cosa que asfixia. Les tenebres interiors i la por, alta com un mur. El telèfon, el timbre, la nit...
.jpeg)
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada