Collita roja, de Dashiell Hammett

Dashiell Hammett. Collita roja. Traducció de Josep Vallverdú. Barcelona: Ed. 62, 1983 (Seleccions de la Cua de Palla; 25): ISBN: 84-297-2035-9

N'hi havia que en referir-se a Personville l'anomenaven Poisonville (la ciutat del verí), i tres colles de gàngsters, una policia venuda i un cacic justificaven sobradament el motiu. El vell vivia al llit i els altres morien pels carrers. Potser una cosa compensava l'altra. Fos com fos, els agents de la Companyia Continental de Detectius de San Francisco no tenien gaires manies i posseïen la recepta que cal per a netejar una ciutat. No del tot, però: el cacic podria tornar a embrutar-la. És clar que ho hauria de fer amb altra gent, perquè els morts no són afeccionats a les batusses i els de la Continental es mostren generosos. En acabar l'acció, pot comptar-se per unitats, però no d'homes: de carretades. Cal deduir que a Poinsonville, peró, Personville, el cementiri era gran.