Porus d'angoixa

[Viu L'Hospitalet, 84, desembre de 2012]

Text i fotos Toni Delgado

Escriure una novel·la de més de 300 pàgines sense descripcions i bastir-la només amb diàlegs sembla, a primera vista, una temeritat. Si a això li afegim que a cap conversa hi figuri qui parla al final de la frase, el repte podria passar com el típic esborrany de novel·la que mai surt del calaix perquè a l'autor o l'editorial o al seu entorn de crítics o a tots plegats no els agrada el resultat. Però Rafael Alcalde no només va ser agosarat perpetrant aquesta "juguesca amb mi mateix", sinó que va decidir presentar l'obra al Premi Internacional de novel·la negra L'H Confidencial 2012, i el va guanyar.

La llamada de un extraño --el títol triat per l'editorial; l'autor havia pensat en López i Reza para que no te llame López-- és una novel·la que sorprèn per la seva agilitat i un llenguatge oral versemblant, especialment quan Begoña, la petita de la famílis protagonista, parla amb la seva amiga Espe. Una conversa entre adolescents amb els codis que els correspon --com el nou amor: "quita, quita. Esto no me ha pasado nunca. Es diferente a todo"--. Cal dir que Rafael Alcalde juga amb un petit avantatge: és professor d'institut. Com els bons escriptors, sap observar, treure l'essència de les coses sense perdre's en detalls prescindibles i definir els personatges des de diferents punts de vista a través de les seves reaccions.

"Les vides normals es poden complicar", encetava l'autor durant l'entrevista amb Viu L'Hospitalet publicada al número de març per explicar la trama de La llamada de un extraño. Una trucada d'un tal senyor López a Gerardo, el cap de família, li comença a canviar la vida  tant a ell com als seus éssers estimats. López pot ser un gran enemic, però també el gran aliat per aconseguir els propòsits desitjats. Un doble joc que farà que els Vives menteixin, mantinguin secrets, obtinguin informacions confidencials i, sobretot, descobreixin els seus punts més dèbils.

Perquè l'ambició, la temptació i la traïció --als altres i a un mateix-- mouen una  novel·la que funciona com porus d'angoixa. Una angoixa que et penetra i fins i tot --almenys en el meu cas-- arribes a notar a l'estómac. Perquè l'obra és com la vida mateixa: té moments tranquils i rutinaris --sobretot al principi, quan sembla el relat corrent d'una família corrent-- i instants que ho fan trontollar tot. El lector pateix amb els Vives i se'n fa creus del comportament del senyor López, un malparit que aprofita les noves tecnologies per ser més proper i perillós: "Me debato entre la filantropía y la misantropía".

"Nos miente. Nos confunde. Nos derrota", li retreu Ignacio, el fill dels Vives, a López. La frase és potser la millor definició d'un dolent diferent que engrandeix i debilita, i és tan alternatiu com la novel·la amb què Rafael Alcalde es va voler demostrar que podia construir una història només amb diàlegs i amb algun apunt de veu interior --allò que pensem sobre l'altre i ens guardem-- que no té preu. Prova més que superada. Una novel·la per llegir al sofà amb poca llum, esperant, potser, la visita del Pare Noel.

Autor: Rafael Alcalde. Títol: La llamada de un extraño. Editorial: Roca Editorial. 352 pàgines. Premi Internacional de novel·la negra L'H Confidencial 2012.