EL BLOC DE LA BÒBILA

L'H Confidencial. Cicles de cinema negre. El carter sempre truca quatre vegades

2012-02-02T15:00:00.000+01:00

[tríptic "L'H Confidencial. Cicles de cinema negre: El carter sempre truca quatre vegades", febrer de 2012]

La novel·la popular: pulp fiction a l'espanyola

2012-01-31T09:00:00.000+01:00

[postal "La novel·la popular: pulp fiction a l'espanyola", 31 de gener de 2012]

Declaracions de Rafael Alcalde, guanyador del Premi L'H Confidencial

2012-01-27T13:19:00.000+01:00

[Ràdio L'H, 26 de gener de 2012]

Rafael Alcalde guanya el Premi L'H Confidencial 2012

2012-01-27T13:03:00.001+01:00

[Ràdio L'H, 24 de gener de 2012]

Presentació del llibre i recital obert de poesia "Poetas del 15 de mayo"

2012-01-27T09:00:00.000+01:00

[punt de llibre "Presentació del llibre i recital obert de poesia Poetas del 15 de mayo", 27 de gener de 2012]

Rafael Alcalde parla de "La llamada de un extraño", Premi L'H Confidencial 2012

2012-01-26T20:27:00.001+01:00

[Ràdio L'H, 26 de gener de 2012]

Rafael Alcalde es mostra sorprès i satisfet per la concessió del premi L'H Confidencial

2012-01-26T20:20:00.001+01:00

[digital-h.cat, 26 de gener de 2012]

Escrita en forma de diàleg, no té narradors ni descripcions

L'escriptor barceloní Rafael Alcalde s’ha mostrat sorprès i satisfet per la concessió del Premi Internacional de Novel·la Negra L’H Confidencial. L’obra guanyadora de la sisena edició del premi porta pel títol 'La llamada de un extraño'.

Alcalde considera que la concessió d’aquest guardó significarà un gran impuls per a la seva carrera literària. També destaca que “aquesta és la tercera novel·la i és la tercera vegada que m’ho reconeixen amb un premi, per aquest motiu només puc estar content”.

Ambientada a l'Espanya actual, l'autor fa una reflexió sobre la condició humana i la desaparició de la intimitat en una societat on les noves tecnologies estan al servei de la comunicació i la seguretat.

La llamada de un extraño explica “com una família normal i corrent assisteix a tot un seguit de complicacions per culpa de la decisió d’una tercera persona”. Per narrar les vicissituds d’aquesta família, l’autor ha escollit el diàleg com a forma literària.

Per a l’autor el fet que el premi estigui especialitzat en un gènere és un factor encara més atractiu per a un guardó, “perquè convoca els ànims dels especialistes que busquen el reconeixement en un determinat gènere”.

Rafael Alcalde és llicenciat en filosofia i doctor en Economia i, actualment, exerceix de professor de batxillerat a Vilafranca del Penedès. Fins ara, havia publicat dues novel·les: BT (a la mierda), guanyadora del XI Premi de Narrativa Alfonso VIII, i Diario de un anciano, Premi de Novel·la Mario Vargas Llosa 2010.

El premi L'H Confidencial es lliurarà en un acte públic a la Biblioteca la Bòbila el pròxim 24 de març. En el mateix acte es farà la presentació de l'obra publicada per Roca Editorial.

Rafael Alcalde Ceravalls gana el L'H Confidencial 2012

2012-01-26T07:49:00.000+01:00

[El Bibliofilo Enmascarado, 26 de enero de 2012]

El pasado martes, día 24 de enero, se falló en L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), el Premio internacional de novela negra L'H Confidencial, y el jurado decidió que la novela ganadora de esta sexta edición fuera en una obra ambientada en la España actual, La llamada de un extraño, que se presentó al galardón con el título provisional ¿Te suena un tal López?, del escritor barcelonés Rafael Alcalde Ceravalls, que veremos publicado y presentado por la Editorial Roca el próximo 24 de marzo, en la misma ceremonia que será entregado el premio al autor y que tendrá lugar en la biblioteca la Bòbila, de L'Hospitalet.

El jurado, que destacó la reflexión sobre la condición humana y la desaparición de la intimidad en una sociedad en la que las nuevas tecnologías estan "al servicio de la comunicación y de la seguridad" y subrayó "la agilidad del texto, absolutamente dialogado, progresa hasta sumergirnos en un thriller de consecuencias apocalípticas", estuvo integrado por el concejal de Cultura del Ayuntamiento de L'Hospitalet, Jaume Graells, que actuó de presidente; Blanca Rosa Roca, directora de Roca Editorial; el director de la Biblioteca la Bòbila, Jordi Canal; Anna Riera, jefe de las Biblioteques de L'Hospitalet; Nancy López, del Club de Lectura de Novela Negra, y Paco Camarasa, librero de la Negra y Criminal y comisario de BCNegra. Estos últimos son los dos apasionados que elige la Biblioteca la Bòbila.

Rafael Alcalde Ceravalls nació en Barcelona, el 11 de octubre de 1961. Licenciado en Filosofía y Letras y doctor en Economía, trabaja como profesor en Vilafranca del Penedès (Barcelona). Además de diversos artículos en revistas especializadas, ha publicado otras dos novelas, con las que ha conseguido sendos premios: Diario anciano, premio Mario Vargas Llosa 2010, que concede la Universidad de Murcia y B.T. (a la mieda), con la que ganó el 11º Premio de Narrativa Alfonso VIII, de la Diputación Provincial de Cuenca, y que tiene como tema el 'Caso Barcelona Traction' (B.T.), que también reflejó en su tesis de doctorado en Economía. "El cas Barcelona Traction. Política i capital en el final de La Canadenca". Parece que todas sus obras se ven coronadas por el éxito, al menos en cuanto a certámenes se refiere.

BCNegra 2012

2012-01-26T00:30:00.000+01:00

Alcalde guanya L'H Confidencial

2012-01-25T23:30:00.001+01:00

[Hospi.Cat, 25 de gener de 2012]

L'escriptor barcelonó Rafael Alcalde és el guanyador de la sisena edició del premi internacional de novel·la negra L'H Confidencial, amb la novel·la La llamada de un extraño, presentada al concurs amb el títol provisional ¿Te suena un tal López? El premi, promogut per la Biblioteca la Bòbila i convocat per l'Ajuntament de l'Hospitalet i Roca Editorial, ha recaigut en una obra ambientada en l'Espanya actual.

El Jurat és presidit pel regidor delegat de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, Jaume Graells, i està format per l'editora Blanca Rosa Roca; la cap de Biblioteques de L'Hospitalet, Anna Riera; el director de la Biblioteca la Bòbila, Jordi Canal, i dos lectors apassionats per la novel·la negra, Nancy López, del Club de Lectura de Novel·la Negra, i Paco camarasa, llibreter de Negra i Criminal i comissari de BCNegra.

El Jurat destaca en aquesta obra la reflexió que l'autor fa sobre la condició humana i la desaparició de la intimitat en una societat en què les noves tecnologies estan al servei de la comunicació i de la seguretat, i l'agilitat d'un text absolutament dialogat que progressa fins abocar-nos en un thriller de conseqüències apocalíptiques.

El premi serà lliurat en un acte públic a la Biblioteca la Bòbila el proper 24 de març, que comptarà amb la presència de l'autor. En el mateix acte es farà la presentació de l'obra publicada dintre de la col·lecció Roca Criminal. Nascut a Barcelona el 1961, Rafael Alcalde és llicenciat en filosofia i doctor en Economía. Actualment exerceix de professor de batxillerat a Vilafranca del Penedès i, fins al moment, ha publicat dues novel·les: B.T. (a la mierda), amb què guanyà el XI Premi de Narrativa Alfonso VIII, que convoca la Diputació Provincial de Cuenca; i Diario anciano, Premi de Novel·la Mario Vargas Llosa 2010, que concedeix la Universitat de Múrcia.

En edicions anteriors, el Premi l'H Confidencial ha recaigut en l'aragonesa Cristina Fallarás amb Las niñas perdidas; el basc radicat a Mèxic Erlantz Gamboa amb Caminos cruzados; el càntabre Julián Ibáñez amb El baile ha terminado; el argentí radicat a Barcelona Raúl Argemí amb Retrato de familia con muerta, i el mexicà Joaquín Guerrero-Casasola amb Ley garrote. Aquesta última novel·la ha estat traduïda a l'alemany, l'italià i l'anglès, i ha venut els drets per a la seva adaptació cinematogràfica.

Rafael Alcalde se alzó con el premio L’H Confidencial

2012-01-25T23:30:00.000+01:00

[Una gauchada, 25 de enero de 2012]

Rafael Alcalde recibirá el 24 de marzo el premio internacional de novela negra L’H Confidencial, por su obra La llamada de un extraño.

El premio, promovido por la Biblioteca La Bòbila y convocado por el Ayuntamiento de L’Hospitalet y Roca Editorial, recayó en una obra ambientada en la España actual.

El Jurado está presidido por el concejal delegado de Cultura del Ayuntamiento de L’Hospitalet, Jaume Graells, y está formado por la editora Blanca Rosa Roca; la jefa de Biblioteques de L’Hospitalet, Anna Riera; el director de la Biblioteca la Bòbila, Jordi Canal, y dos lectores apasionados por la novela negra, Nancy López, del Club de Lectura de Novela Negra, y Paco Camarasa, librero de Negra y Criminal y comisario de BCNegra.

El Jurado destacó la reflexión que el autor hizo sobre la condición humana y la desaparición de la intimidad en una sociedad en la que las nuevas tecnologías están al servicio de la comunicación y de la seguridad, y la agilidad del texto absolutamente dialogado que progresa hasta sumergirnos en un thriller de consecuencias apocalípticas.

El premio será entregado en un acto público en la Biblioteca la Bòbila el próximo 24 de marzo, al que asistirá el autor. Allí será presentada la obra publicada en la colección Roca Criminal.

Sobre Alcalde

Nacido en Barcelona en 1961, Rafael Alcalde es licenciado en filosofía y doctor en Economía. Actualmente ejerce de profesor de bachillerato en Vilafranca del Penedès y, hasta el momento, ha publicado dos novelas: B.T. (a la mierda), con la que ganó el XI Premio Narrativa Alfonso VIII, que convoca la Diputación Provincial de Cuenca; y Diario anciano, Premio de Novela Mario Vargas Llosa 2010, que concede la Universidad de Murcia.

En ediciones anteriores, el Premio L’H Confidencial recayó en la aragonesa Cristina Fallarás, con Las niñas perdidas; el vasco radicado en México, Erlantz Gamboa, con Caminos cruzados; el cántabro Julián Ibáñez, con El baile ha terminado; el argentino radicado en Barcelona, Raúl Argemí con, Retrato de familia con muerta, y el mexicano Joaquín Guerrero-Casasola, con Ley garrote. Esta última novela fue traducida al alemán, al italiano y al inglés, y han sido vendidos los derechos para su adaptación cinematográfica.

Premio Internacional de Novela Negra L’H Confidencial

2012-01-25T15:48:00.001+01:00

[El Bibliofilo Enmascarado, 25 de enero de 2012]

El Premio Internacional de Novela Negra L´H Confidencial, creado el 26 de mayo de 2006, es convocado anualmente por el Ayuntamiento de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) y Roca Editorial, y promovido por la Biblioteca La Bòbila, de la Red de Bibliotecas Públicas del Ayuntamiento de L’Hospitalet, es uno de los premios de género negro más prestigiosos y mejor dotados del panorama de la novela negra en España, país con más numero de premios dedicados a la literatura de esta naturaleza.

La Biblioteca La Bòbila es una biblioteca de género, en este caso novela negra y policiaca, eje vertebrador de las actividades que lleva a cabo. La Bòbila, tiene un amplio catálogo de novelas de este género que asciende al 50 % de toda la oferta de esta naturaleza existente en la Red de Bibliotecas Municipales, por lo que la podemos considerar una biblioteca experta en la materia. Lleva a cabo una gran tarea cultural orientada hacia el fomento de la lectura para jóvenes y adultos, con distintas y atractivas actividades como exposiciones, ciclos de cine o la publicación del fanzine L’H Confidencial que da nombre al premio. Su presencia en Internet y redes sociales es importante y, además de promocionar este premio, participa activamente en otros concursos, siempre sobre narrativa negra y policiaca.

El Premio Internacional de Novela Negra L´H Confidencial está dotado con 12.000 € para la obra ganadora y la publicación de la misma a cargo de la Editorial Roca en su colección Roca Criminal. Esta cantidad será a cuenta de los derechos de autor.

Se falla durante el mes de enero y pueden participar obras inéditas que estén escritas en castellano o en catalán, presentadas bajo pseudónimo. Si la novela recibiera otro premio antes del veredicto del jurado, quedará eliminada de la convocatoria. También será así si el autor fallece antes del fallo del jurado.

Habrá un único ganador, pues no se puede compartir el premio. La entrega del premio se hace en marzo, en un acto público en la Biblioteca La Bòbila, con cóctel, espectáculo, charlas, lectura de pasajes de la obra ganadora a cargo de un actor invitado para tal fin al evento.

El jurado estará presidido por el concejal de cultura, un representante de Roca Editorial, el responsable de Bibliotecas de L’Hospitalet, el director de la biblioteca La Bòbila y dos lectores apasionados del género elegidos por esta biblioteca.

De los 66 participantes de la primera edición, se ha alcanzado actualmente una participación que ronda los 120 originales, de los que aproximadamente un 15%, proceden de otros países. La gran mayoría se presentan en castellano, pero la presencia de textos en catalán asciende al 6%.

Podéis consultar aquí el listado de obras y autores galardonados:

http://www.lecturalia.com/premio-literario/lhc/l-h-confidencial

BCNegra, un tast per anar fent boca

2012-01-25T12:40:00.002+01:00

[VilaWeb, 25 de gener de 2012]

Els escriptors Pau Vidal, Albert Villaró i Sebastià Bennasar recomenen cinc esdeveniments cadascun que no es volen perdre del programa de la setmana de novel·la negra barcelonina.

La BCNegra 2012 arriba a la setena edició amb més de trenta activitats comissariada per Paco Camarasa, propietari de la llibreria Negra i Criminal del barri de la Barceloneta. Es farà del 2 a l'11 de febrer en diversos espais de la ciutat. Per anar fent boca, hem demanat als escriptors Pau Vidal, Albert Villaró i Sebastià Bennasar, tots tres participen a la sessió 'Personatges poc habituals', que recomanin cinc esdeveniments del programa que no es vulguin perdre.

Pau Vidal, que acaba de publicar Fronts oberts (Premi Marian Vayreda, Empúries 2011):

El meu repòquer de la BCNegra:

'Per què no hi ha gats policia?', que m'interessa molt: un personatge clau de la meva novel·la és en Neeskens, un gos de cadàver holandès.

'L'herència italiana', perquè Maurizio de Giovanni i Marco Malvaldi són dos 'cracs'.

'Ben dins del cervell', perquè la neurociència la trobo apassionant.

'Amèrica llatina a l'espiell', perquè és un territori fascinant.

'Personatges poc habituals', modestament, perquè Albert Villaró és un escriptor de primera.

Albert Villaró, que acaba de publicar L'escala del dolor (Columna, 2012):

'Per què no hi ha gats policia?', perquè em fascina això de la unitat canina. Fixa't que a la duana d'Andorra tenen un gos per ensumar bitllets. Sí que els troba, però no té la capacitat de distingir-ne el valor econòmic. I m'agraden molt els gossos.

'Elemental, estimat Joan', perque és una mostra de la col·lecció de Joan Proubasta sobre Sherlock Holmes. Holmes és un personatge fascinant, que és capaç de sobreviure a totes les versions, per més sorprenents i insòlites que siguin. El personatge sempre surt intacte.

'Ben dins del cervell', perquè m'agrada llegir coses de ciència, i ara la neurobiologia avança molt ràpid, però tot just comença a explorar el cervell. És com els primers cartògrafs, que tot just dibuixaven la línia de la costa.

'Grècia', amb Petros Màrkaris, Premi Pepe Carvalho d'enguany. A Grècia hi passen moltes coses, segur que la visió de Màrkaris és interessant. Sóc dels que creu que un bon novel·lista pot explicar millor la situació d'un país que un centenar d'articles al diari.

'Musclos i signatures', és un final molt adient per a la BCNegra. Està molt bé el contacte amb el lector i, si a més, hi ha musclos i vi blanc, encara millor.

Sebastià Bennasar, autor de Pot semblar un accident (Meteora, 2011), un assaig literari que aprofundeix per primer cop en la novel·la negra contemporània en català i de 501 crims que has de conèixer abans de morir (Ara Llibres); i ha publicat recentment La mar no sempre tapa (Editorial Moll, 2011):

'Detectant detectius', exposició sobre la revista Gimlet a la biblioteca Jaume Fuster. Gimlet fou una publicació importantíssima, per ventura la millor sobre el gènere negre. Redescobrir-la i sobretot escoltar un savi com Jordi Canal i els protagonistes de l'època pot ser una gran activitat.

'Collita en català', la recomano perquè ja toca començar-nos a creure que els nostres escriptors de novel·la negra són bastant millors que tota aquesta invasió nòrdica amb dièresis damunt les as. A més a més, la taula està moderada pel gran especialista en el tema, Àlex Martín Escribà, que segur que sabrà treure partit de les confessions habituals de veterans com Jordi de Manuel i de debutants en el gènere.

'Les col·leccions necessàries'. Si La Cua de Palla, fundada per Manuel de Pedrolo, no hagués existit, molt possiblement BCNegra no se celebraria. La col·lecció fou la millor de l'Estat espanyol durant molts anys i possibilità, després, La Negra de la Magrana, que durant deu anys publicà molt bones novel·les negres en català i d'autors dels Països Catalans. Ara neix Crims.cat i comença amb un tàndem potent, Andreu Martín i sobretot l'autor més sensacional dels darrers anys, Agustí Vehí. Escoltar-lo és sempre una delícia i un privilegi.

'Personatges poc habituals'. No està bé parlar de l'acte on intervé un mateix, però no seria just deixar fora de la recomanació dos escriptors fora de sèrie: Pau Vidal i Albert Villaró. Tant un com l'altre han fet un gir radical i fonamental en la novel·la negra escrita a casa nostra, i poden ser una de les claus per explicar el seu èxit a casa nostra. Si Guardiola fitxàs escriptors com ells serien titulars indiscutibles.

'I Congres Internacional sobre Vázquez Montalbán'. Les activitats en paral·lel a la BCNegra sempre són molt interessants i enguany hi ha 'La vampira del Raval' com a espectacle musical i, sobretot, aquest congrés sobre el pare de la novel·la negra mediterrània, però a més a més escriptor de múltiples gèneres i un dels homes més interessants i lúcids, que està molt bé recordar i més en forma de congrés. BCNegra és un festival que no deixa de banda la seva vessant formativa i es nota en actes paral·lels com aquest.

Serie negra (y amarilla)

2012-01-25T11:58:00.002+01:00

[Calibre. 38, 25 de enero de 2012]

Francisco J. Ortiz

A la hora de deliberar acerca de cuál es la colección de novela negra en lengua castellana más importante en la historia de nuestro país (quedando fuera así la mítica El Séptimo Círculo creada por los argentinos Jorge Luis Borges y Adolfo Bioy Casares), y más allá de que a buen seguro la elegida sería una de las añoradas por desaparecidas, podria haber más de una discrepancia: posiblemente resultase vencedora Etiqueta Negra de la editorial Júcar, dirigida por Paco Ignacio Taibo II, pero no le faltarían defensores a Black, aquella de bolsillo de Plaza & Janés coordinada por Javier Coma y tan fácilmente reconocible gracias a las cubiertas ilustradas por Jordi Bernet, el autor de Torpedo; o a Etiqueta Roja, de Ediciones B, con presentaciones habituales de Andreu Martín; o a Club del Misterio de Bruguera y Círculo del Crimen de Forum (Planeta de Agostini), ambas en formato deliciosamente pulp; o a Crimen & Cia de Versal, esta última con llamativas cubiertas en contrastado amarillo y negro.

Precisamente el amarillo y el negro, respectivamente definitorios del género en Italia (giallo) y Francia (noir), fueron los colores que portó por bandera la que sin duda es, aquí no hay discrepancia que valga, la colección del género más importante traducida al -y en ocasiones, escrita directamente en- catalán, y que supuso para esta lengua lo que la histórica Série Noire de Gallimard para el idioma galo: La Cua de Palla. La colección original fue publicada por Edicions 62 entre 1963 y 1970, y las funciones de director editorial corrieron a cargo del escritor Manuel de Pedrolo. Fueron 71 títulos que lograron salir a la calle antes de que los números no cuadrasen y la editorial decidiese echar el cierre. Luego se sucederían varias resurrecciones: la más lustrosa, la llamada Seleccions de la Cua de Palla, publicada entre 1985 y 1996 y de la cual se hizo cargo el citado Coma a partir de su número 50; la más paupérrima, el último intento de volver a ponerla en circulación en 2006, y que se saldó con solo dos títulos, de Dashiell Hammett y Donna Leon. Por todo ello puede decirse que la historia de La Cua de Palla, por más que no sea una línea continua sino un relato repleto de altibajos, alcanza casi el medio siglo.

Jordi Canal y Àlex Martín Escribà

De todas estas etapas, y de la importancia que ha tenido dicha colección para los aficionados a la novela negra y lectores en lengua catalana, trata el presente volumen, escrito por dos estudiosos del género como Jordi Canal y Àlex Martín Escribà. El primero, director de la Biblioteca La Bòbila de l'Hospitalet e impulsor tanto del primer club de lectura de novela negra de nuestro país como del Premio Internacional L'H Confidencial, que ya han ganado, entre otros, Raúl Argemí, Julián Ibáñez y Cristina Fallarás; el segundo, codirector del Congreso de Novela y Cine Negro de la Universidad de Salamanca y coautor del ensayo Catalana i criminal.

Así, el libro que nos ocupa repasa los orígines del proyecto, la etapa de esplendor, y también su decadencia. Entre un momento y otro, la publicación de una línea editorial cuyo lema (traducible como "La cola de paja") se debe a un refrán popular de la región y que combinaba en su catálogo ejemplos arquetípicos de lo que se ha venido a llamar "novela negra" como tal -la escuela hard boiled norteamericana que arrancó con Hammett y Chandler- con aplicaciones heterodoxas a la norma, caso de la novelística de Georges Simenon, u otros subgéneros adláteres, como las novelas de espías de John Le Carré. También trata de los hombres y mujeres que lo hicieron posible, y no solo de los escritores, sinó también de los editores, traductores y diseñadores gráficos, con Jordi Fornas, autor de las emblemáticas portadas en amarillo y negro, a la cabeza. Y de fondo, la historia del género negro en nuestro país: los autores no se olvidan del marco espaciotemporal, y repasan con exhaustividad pero sin caer en terrenos farragosos las colecciones especializadas (de las que al comienzo de esta nota citábamos algunas), extinguidas o en curso, los premios, los eventos literarios y los estudios y demás publicaciones de crítica y difusión del género, impresas y/o digitales, entre ellas esta misma Calibre .38.

Pero hay más: el volumen cuenta con un suculento apéndice, que alcanza nada menos que la mitad de las páginas del mismo, y que incluye la nómina completa de autores recogidos en la colección, la cronología de las ediciones originales, una filmografía y fichas de las adaptaciones al cine y la inevitable bibliografía final. Además, se añade un catálogo de material gráfico formado por la reproducción a todo color (amarillo y negro, claro está), de todas las cubiertas d todas las encarnaciones de La Cua de Palla, así como material publicitario de la misma, acompañado por los datos de catalogación de las imágenes.

El resultado es un testimonio apasionante no ya solo de la colección de novela negra en lengua catalana más importante de la historia, sino un repaso tan elocuente como completo del estado de la cuestión (noir) en nuestro país. De ahí que estaría bien que algún día se publicase la traducción al castellano... lo que además, por otro lado, daría buena cuenta de un más que merecido éxito editorial que sin duda La Cua de Palla, la colección y el presente libro, mereció y merece.

La Cua de Palla: retrat en groc i negre

Jordi Canal i Artigas y Àlex Martín Escribà

Alrevés

Huérfanos de sangre, de Patrick Bard (Grijalbo)

2012-01-25T09:00:00.000+01:00

Patrick Bard. Huérfanos de sangre. Traducción de Alfonso Sebastián Alegre. Barcelona: Grijalbo, 2012. ISBN: 978-84-253-4636-1

Ciudad de Guatemala. Dos mujeres yacen en un descampado. Una está muerta y la otra ha sobrevivido milagrosamente a los disparos de unos desconocidos, pero le han arrebatado a su hija y no va a cejar en su empeño por recuperarla.

Un joven aspirante a reportero decide iniciar la investigación del caso, aunque no sabe que está inmiscuyéndose en uno de los negocios más prósperos y vergonzosos del país.

Un thriller de denuncia que narra con toda su crudeza una realidad escalofriante: las descarnadas mafias de adopción.

Rafael Alcalde, premio L'H Confidencial de novela negra

2012-01-24T22:00:00.004+01:00

[Libro y autor, 24 de enero de 2012]

El escritor barcelonés Rafael Alcalde es el ganador de la sexta edición del premio internacional de novela negra L'H Confidencial con La llamada de un extraño. El premio está convocado por la Biblioteca la Bòbila, el Ayuntamiento de L'Hospitalet y Roca Editorial.

La obra es una reflexión sobre la condición humana y la desaparición de la intimidad en una sociedad en la que las nuevas tecnologías están al servicio de la comunicación y de la seguridad. El texto está absolutamente dialogado y progresa hasta convertirse en un thriller de consecuencias apocalípticas.

El premio será entregado en un acto público en la Biblioteca la Bòbila el próximo día 24 de marzo, ya con la obra publicada en la colección Roca Criminal.

Nacido en Barcelona en 1961, Rafael Alcalde es licenciado en filosofía y doctor en Economía. Actualmente ejerce de profesor de bachillerato en Vilafranca del Penedès y, hasta el momento, ha publicado dos novelas: B.T. (a la mierda), con el que ganó el XI Premio de Narrativa Alfonso VIII (Edaf), que convoca la Diputación Provincial de Cuenca, y Diario anciano, Premio de Novela Mario Vargas Llosa 2010, que concede la Universidad de Murica (Editum).

En ediciones anteriores, el Premio L'H Confidencial ha recaído en la aragonesa Cristina Fallarás con Las niñas perdidas; el vasco radicado en México Erlantz Gamboa con Caminos cruzados, el cántabro Julián Ibáñez con El baile ha terminado, el argentino radicado en Barcelona Raúl Argemí con Retrato de familia con muerta, y el mexicano Joaquín Guerrero-Casasola con Ley garrote. Esta última novela ha sido traducida al alemán, el italiano y el inglés, y ha vendido los derechos para su adaptación cinematográfica.

Rafael Alcalde gana el premio de novela negra "L'H Confidencial"

2012-01-24T21:38:00.003+01:00

[ABC, 24 de enero de 2012]

El escritor barcelonés Rafael Alcalde ha sido el ganador de la sexta edición del premio internacional de novela negra "L'H Confidencial", que promueve el Ayuntamiento de L'Hospitalet y Roca Editorial.
La novela genadora es La llamada de un extraño, que se presentó inicialmente con el título provisional de ¿Te suena un tal López?
El jurado ha destacado la reflexión que el autor hace en la novela sobre la condición humana y la desaparición de la intimidad en una sociedad en la que las nuevas tecnologías están al servicio de la comunicación y de la seguridad, así como la agilidad de un texto absolutamente dialogado que progresa hasta convertirse en un thriller de consecuencias apocalípticas.
El premio se entregará el próximo 24 de marzo en la biblioteca de La Bòbila de L'Hospitalet, especialista en este género.
Rafael Alcalde tiene 51 años y es licenciado en filosofía y doctor en Economía, y actualmente ejerce como profesor de secundaria en Vilafranca del Penedès (Barcelona).
Hasta ahora había publicado dos novelas B.T. (a la mierda), con la que ganó el Premio de Narrativa Alfonso VIII, y Diario anciano, Premio de Novela Mario Vargas Llosa 2010.
El premio de novela negra de L'Hospitalet lo habían ganado hasta ahora autores como Cristina Fallarás con Las niñas perdidas; Erlantz Gamboa con Caminos cruzados; o Julián Ibáñez con El baile ha terminado.

Rafael Alcalde guanya el premi L'H Confidencial de novel·la negra

2012-01-24T20:35:00.002+01:00

[Ara, 24 de gener de 2012]

El jurat ha valorat, a banda de la reflexió que fa el llibre sobre la intimitat en la societat actual, l'agilitat d'un text absolutament dialogat que progressa fins a abocar el lector a un 'thriller' que, segons el jurat, té "conseqüències apocalíptiques"

Un thriller sobre la desaparició de la intimitat en una societat en què les noves tecnologies estan al servei de la comunicació i de la seguretat ha guanyat l'edició d'enguany del Premi Internacional de Novel·la Negra L'H Confidencial. Un jurat integrat, entre d'altres, per Paco Camarasa, el comissari de BCNegra i responsable de la llibreria Negra i Criminal, ha premiat La llamada de un extraño, que serà publicada per Roca Editorial, promotora del Premi amb l'Ajuntament de l'Hospitalet, i es presentarà el proper 24 de març a la Biblioteca Bòbila de la segona ciutat de Catalunya. El seu autor és Rafael Alcalde, un professor de batxillerat a Vilafranca del Penedès que ja ha publicat dues obres.

El jurat ha valorat, a banda de la reflexió que fa el llibre sobre la intimitat en la societat actual, l'agilitat d'un text absolutament dialogat que progressa fins a abocar el lector a un thriller que, segons el jurat, té "conseqüències apocalíptiques". El llibre està ambientat a l'estat espanyol actual.

El seu autor, Rafael Alcalde, va néixer a Barcelona el 1961. Llicenciat en filosofia i doctor en Economia, actualment exerceix de professor de batxillerat a Vilafranca del Penedès. Fins ara havia publicat dues novel·les: B.T. (a la mierda), amb què va guanyar el XI Premi de Narrativa Alfonso VIII, que convoca la Diputació Provincial de Cuenca; i Diario anciano, Premi de Novel·la Mario Vargas Llosa 2010, que concedeix la Universitat de Múrcia.

El jurat que ara li ha concedit el premi L'H Confidencial ha estat presidit pel regidor de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, Jaume Graells, i ha estat format per l'editora Blanca Rosa Roca; la cap de Biblioteques de l'Hospitalet, Anna Riera; el director de la Biblioteca la Bòbila, Jordi Canal, i Nancy López, del Club de Lectura de Novel·la Negra, a banda de Camarasa.

Un ‘thriller’ apocalíptico gana el Premio L’H Confidencial

2012-01-24T20:27:00.002+01:00

[El País, 24 de enero de 2012]

Rosa Mora

Rafael Alcalde obtiene el galardón con una reflexión sobre la desaparición de la intimidad en la sociedad de las tecnologías

La llamada de un extraño, del escritor barcelonés Rafael Alcalde, ha ganado el VI Premio L’H Confidencial que promueven la Bbblioteca La Bòbila de Hospitalet de Llobregat, especializada en novela negra, el Ayuntamiento de esta ciudad y Roca, editorial que publicará el libro el próximo 24 de marzo.

La novela, que se presentó al galardón con el título de ¿Te suena un tal López? reflexiona sobre la desaparición de la intimidad en una sociedad en la que las nuevas tecnologías están “al servicio de la comunicación y de la seguridad”, según el jurado. “La agilidad del texto absolutamente dialogado progresa hasta sumergirnos en un thriller de consecuencias apocalípticas”, destaca la nota.

Rafael Alcalde (Barcelona, 1961) ha publicado otras dos novelas, ambas con premio: B. T. (a la mierda), con la que ganó el 11º Premio de Narrativa Alfonso VIII, de la Diputación Provincial de Cuenca; y Diario Anciano, premio Mario Vargas Llosa 2010, que concede la Universidad de Murcia. Licenciado en filoofía y doctor en economía, Alcalde ejerce de profesor de bachillerato en Vilafranca del Penedès.

El jurado estuvo integrado por el delegado de Cultura del Ayuntamiento de l’Hospitalet, Jaume Graells; Blanca Rosa Roca, directora de Roca Editorial; Jordi Canal, director de la biblioteca La Bòbila; Nancy López, del Club de Lectura de Novela Negra, y Paco Camarasa, librero de la Negra y Criminal y comisario de BCNegra.

Le Prix international du roman policier attribué à l'écrivain catalan Rafael Alcalde

2012-01-24T18:40:00.000+01:00

[Aufait Maroc, 24.0.2012]

Le Prix international du roman policier, décerné par la maison d'édition catalana "Roca Editorial", a été attribué cette année à l'écrivain catalan Rafael Alcalde pour son roman "L'H Confidencial".

Le livre se veut une "réflexion sur la condition humaine et la disparition de l'intimité dans une société au sein de laquelle les nouvelles technologies sont au service de la communication et la sécurité", a indiqué "Roca Editorial" dans un communiqué.

Le prix, doté de 12.000 euros, sera remis au lauréat lors d'une cérémonie qui aura lieu le 24 de mars prochain à Barcelone, a précisé la même source.

Auteur de plusieurs romans à succès, Rafael Alcalde est (51 ans) lauréat notammet du Prix du roman Mario vargas Llosa 2010 et du Prix Alfonso VIII du roman.

Rafael Alcalde és el guanyador de la sisena edició de l'L'H Confidencial

2012-01-24T18:34:00.001+01:00

[digital-h.cat, 24 de gener de 2012]

Amb la novel·la La llamada de un extraño

La sisena edició del premi de novel·la negra L’H Confidencial ja té guanyador, és l’escriptor barceloní Rafael Alcalde. 'La llamada de un extraño' és el títol de l’obra guanyadora i és ambientada en l’Espanya actual. El premi es lliurarà el 24 de març a la Biblioteca la Bòbila.

El jurat destaca en aquesta obra la reflexió que l’autor fa sobre la condició humana i la desaparició de la intimitat en una societat en què les noves tecnologies estan al servei de la comunicació i de la seguretat, i l’agilitat d’un text absolutament dialogat que progressa fins abocar-nos en un thriller de conseqüències apocalíptiques.

La novel·la guanyadora es va presentar amb el premi provisional ¿Te suena un tal López? Recordem que el premi el promou la Biblioteca la Bòbila i el convoca l’Ajuntament de L’Hospitalet i Roca Editorial.

El premi serà lliurat en un acte públic a la Biblioteca la Bòbila el proper 24 de març, que comptarà amb la presència de l’autor. En el mateix acte es farà la presentació de l’obra publicada dintre de la col·lecció Roca Criminal.

Nascut a Barcelona el 1961, Rafael Alcalde és llicenciat en filosofia i doctor en Economia. Actualment exerceix de professor de batxillerat a Vilafranca del Penedès i, fins al moment, ha publicat dues novel·les: B.T. (a la mierda), amb què guanyà el XI Premi de Narrativa Alfonso VIII, que convoca la Diputació Provincial de Cuenca; i Diario anciano, Premi de Novel·la Mario Vargas Llosa 2010, que concedeix la Universitat de Múrcia.

El jurat del premi és presidit pel regidor delegat de Cultura de l’Ajuntament de L’Hospitalet, Jaume Graells, i està format per l’editora Blanca Rosa Roca; la cap de Biblioteques de L’Hospitalet, Anna Riera; el director de la Biblioteca la Bòbila, Jordi Canal, i dos lectors apassionats per la novel·la negra, Nancy López, del Club de Lectura de Novel·la Negra, i Paco Camarasa, llibreter de Negra i Criminal i comissari de BCNegra.

En edicions anteriors, el Premi L’H Confidencial ha recaigut en l’aragonesa Cristina Fallaràs amb Las niñas perdidas; el basc radicat a Mèxic Erlantz Gamboa amb Caminos cruzados; el càntabre Julián Ibáñez amb El baile ha terminado; l’argentí radicat a Barcelona Raúl Argemí amb Retrato de familia con muerta, i el mexicà Joaquín Guerrero-Casasola amb Ley garrote. Aquesta última novel·la ha estat traduïda a l’alemany, l’italià i l’anglès, i ha venut els drets per a la seva adaptació cinematogràfica.

Programació de les biblioteques

Les Biblioteques de L’Hospitalet ja tenen a punt l’oferta per aquest primer trimestre de l’any de la qual destaca una nova activitat feta conjuntament amb l’Associació tres quarts per cinc quarts.

Es tracta d’un projecte literari de converses sobre un llibre o un autor que es fa al voltant d’una taula amb un bon sopar a la Bodegueta del Museu, el restaurant de la Masia Serra.

La primera trobada tindrà lloc el 3 de febrer, a les 20.30 hores, per parlar sobre el llibre Paseos con mi madre, de l’escriptor Javier Pérez de Andujar.

En aquest llibre, Pérez de Andujar fa un passeig autobiogràfic i d’homenatge als blocs d’edificis que envolten Barcelona. L’autor recorda els passejos amb la seva mare i de retruc la vida que succeïa al seu voltant: les lluites veïnals i les vagues obreres, els concerts en camps de futbol i les primeres superfícies comercials.

El preu del sopar és de 18 euros i per assistir-hi cal reservar al número de telèfon 83 338 89 25 o al correu electrònic espaidebat@gmail.com.

També s’han programat les activitats per a tota la família, amb l’hora del conte a totes les biblioteques i el cicle de cinema familiar els divendres a la Biblioteca Bellvitge. En aquest cicle es podran veure pel·lícules com Madagascar, Wall-E i Buscando a Nemo, entre altres.

Rafael Alcalde rep el Premi L'H Confidencial amb el thriller "La llamada de un extraño"

2012-01-24T17:07:00.002+01:00

[Ajuntament de L'Hospitalet, 24 de gener de 2012]

L'escriptor barceloní Rafael Alcalde és el guanyador de la sisena edició del premi internacional de novel·la negra L'H Confidencial, amb la novel·la La llamada de un extraño, presentada amb el títol provisional ¿Te suena un tal López? El premi, promogut per la Biblioteca la Bòbila i convocat per l'Ajuntament de L'Hospitalet i Roca Editorial, ha recaigut en una obra ambientada en l'Espanya actual.

El Jurat és presidit pel regidor delegat de Cultura de l'Ajuntament de L'Hospitalet, Jaume Graells, i està format per l'editora Blanca Rosa Roca; la cap de Biblioteques de L'Hospitalet, Anna Riera; el director de la Biblioteca la Bòbila, Jordi Canal, i dos lectors apassionats per la novel·la negra, Nancy López, del Club de Lectura de Novel·la Negra, i Paco Camarasa, llibreter de Negra i Criminal i comissari de BCNegra.

En edicions anteriors, el Premi L'H Confidencial ha recaigut en l'aragonesa Cristina Fallaràs amb Las niñas perdidas; el basc radicat a Mèxic Erlantz Gamboa amb Caminos cruzados; el càntabre Julián Ibáñez amb El baile ha terminado; l'argentí radicat a Barcelona Raúl Argemí amb Retrato de familia con muerta, i el mexicà Joaquín Guerrero-Casasola amb Ley garrote. Aquesta última novel·la ha estat traduïda a l'alemany, l'italià i l'anglès, i ha venut els drets per a la seva adaptació cinematogràfica.

Un 'thriller' sobre la desaparició de la intimitat en l'actualitat guanya el premi de novel·la negra L'H Confidencial

2012-01-24T16:55:00.002+01:00

[Catalunya 3/24, 24 de gener de 2012]

L'Hospitalet de Llobregat (ACN).- Un 'thriller' sobre la desaparició de la intimitat en una societat en què les noves tecnologies estan al servei de la comunicació i de la seguretat ha guanyat l'edició d'enguany del Premi Internacional de Novel·la Negra L'H Confidencial. Un jurat integrat, entre d'altres, per Paco Camarasa, el comissari de BCNegra i responsable de la llibreria Negra i Criminal, ha premiat 'La llamada de un extraño', que serà publicada per Roca Editorial, promotora del Premi amb l'Ajuntament de l'Hospitalet, i es presentarà el proper 24 de març a la Biblioteca Bòbila de la segona ciutat de Catalunya. El seu autor és Rafael Alcalde, un professor de batxillerat a Vilafranca del Penedès que ja ha publicat dues obres.

Rafael Alcalde guanya el premi de novel·la negra 'L'H Confidencial'

2012-01-24T16:47:00.000+01:00

[VilaWeb, 24 de gener de 2012]

L'escriptor català Rafael Alcalde ha guanyat la sisena edició del premi de novel·la negra 'L'H Confidencial 2012' --convocat per l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat i Roca Editorial-- amb el thriller 'La llamada de un extraño', en què reflexiona sobre la desaparició de la intimitat en una societat basada en les noves tecnologies.

Segons informen fonts municipals, Rafael Alcalde és llicenciat en Filosofia i doctor en Economia, exerceix de professor de batxillerat a Vilafranca del Penedès i, fins ara, ha publicat dues novel·les.

El premi 'L'H Confidencial' està dotat amb 12.000 euros i en edicions anteriors ha recaigut en autors com Erlantz Gamboa, Raúl Argemí o Joaquín Guerrero-Casasola

Rafael Alcalde gana el premio de novela negra L'H Confidencial

2012-01-24T16:44:00.004+01:00

[La Vanguardia, 24 de enero de 2012]

El escritor barcelonés ha sido reconocido por 'La llamada de un extraño', un thriller de consecuencias apocalípticas

El escritor barcelonés Rafael Alcalde ha sido el ganador de la sexta edición del premio internacional de novela negra "L'H Confidencial", que promueve el Ayuntamiento de L'Hospitalet y Roca Editorial.

La novela ganadora es La llamada de un extraño, que se presentó inicialmente con el título provisional de ¿Te suena un tal López?.

El jurado ha destacado la reflexión que el autor hace en la novela sobre la condición humana y la desaparición de la intimidad en una sociedad en la que las nuevas tecnologías están al servicio de la comunicación y de la seguridad, así como la agilidad de un texto absolutamente dialogado que progresa hasta convertirse en un "thriller" de consecuencias apocalípticas.

El premio se entregará el próximo 24 de marzo en la biblioteca de La Bòbila de L'Hospitalet, especialista en este género.

Rafael Alcalde tiene 51 años y es licenciado en filosofía y doctor en Economía, y actualmente ejerce como profesor de secundaria en Vilafranca del Penedès (Barcelona).

Hasta ahora había publicado dos novelas B.T. (a la mierda), con la que ganó el Premio de Narrativa Alfonso VIII, y Diario anciano, Premio de Novela Mario Vargas Llosa 2010.

El premio de novela negra de L'Hospitalet lo habían ganado hasta ahora autores como Cristina Fallaràs con Las niñas perdidas; Erlantz Gamboa con Caminos cruzados; o Julián Ibáñez con El baile ha terminado.

Poesia del 15 M

2012-01-24T11:17:00.002+01:00

[Madera de náufrago, 24 de enero de 2012]

Lectura de poemas y micro abierto el viernes 27 de enero a las 19 h. en:

BIBLIOTECA LA BÒBILA

Pl. de la Bòbila, 1. Teléfono: 93 480 74 38

Email: biblabobila@l-h.cat

Transportes: Metro L5: Can Vidalet - Trambaiz: T1, T2, T3: Ca n'Oliveres

Poesía del 15 M con Mag Márquez, José Icaria, Jugando con la perspectiva (Abel E. Cantero), Francisco Serrano Rodríguez, Paco Cerezo y Luis Vea García.

BCNegra, dal 2 al 11 febbraio Barcellona torna a essere la capitale della letteratura noir

2012-01-24T10:53:00.002+01:00

[SpaghettiBCN, 24 de gennaio 2012]

Arriva a Barcellona la attesissima settima edizione del festival BCNegra, a cui parteciperanno più di 60 autori e specialisti del genere.

Nonostante il preventivo sia stato ridotto del 3%, il festival amplia la sua durata per ospitare, oltre a un gran numero di autori catalani, anche autori provenienti da Francia, Inghilterra, Grecia, Danimarca, Italia e Stati Uniti.

I nomi degli ospitit che utilizzano Barcellona come scenario dei loro libri sono: Laura Fernández, David C. Hall, Toni Hill, Julián Sánchez e Carlos Zanón, mentre gli autori internazionali più prestigiosi che saranno presenti a BCNegra sono l'americano Jeffery Deaver, autore de Il Collezionista di ossa, l'inglese David Peace, che ha innovato il genere con 1974 e Anne Perry, conosciuta al grande pubblico per i suoi romanzi ambientati in epoca vittoriana.

Ma non mancheranno scrittori italiani: segnaliamo la presenza alla kermesse di Maurizio De Giovanni e Marco Malvadi, le cui opere sono tradotte per la prima volta.

La varietá degli stili proposti permette ogni anno di conoscere nuovi autori; dal Nord Europa arrivanno a Barcellona scrittori quali Inger Wolf, Gunnar Sataalesen, Jussi Adler-Olsen, Anders Roslund e Börge Hellström.

L'organizzazione da sempre attenta alle novitá del mercato, non tralascia l'omaggio ai pionieri di queste genere letterario: quest'anno verrà ricordata con una mostra presso la Biblioteca Jaume Fuster, la rivista noir Gimlet che fu diretta da Vázquez Montalbán e verrá ricordato il disegnatore Jordi Fornas, autore delle ironiche copertine della collezione "La Cua de Palla".

Saranno più di trenta le attivitá tra conferenze, mostre, proiezioni, scambi di libri e club di lettura; da segnalare la consegna del premio Pepe Carvalho allo scrittore greco Petros Màrkaris.

BCNegra 2012

da 2 all'11 Febbraio

Programma completo da scaricare

Per maggiori informazioni: www.bcn.cat/bcnegra

L'Aventura de conèixer. Exposició. Detectant detectius

2012-01-23T23:30:00.000+01:00

[Biblioteques de Barcelona. Biblioteca Jaume Fuster, 23 de gener de 2012]

Una investigació al voltant de la revista Gimlet (1981-1982) i els seus autors, amb pàgines de còmic originals de Mariel Soria i guió d'Andreu Martín.

Dins del programa de BCNegra 2012, l'exposició Detectant detectius pretén fer una investigació al voltant dels catorze números de la revista negra. Dirigida per Manuel Vázquez Montalbán, la revista va esdevenir una autèntica pedra fundacional d'homenatge al gènere, tot aplicant el mètode inductiu detectivesc a la realitat: detectava detectius arreu. Per això no és extrany que Paco Camarasa i Montse Clavé ens incitin a fullejar de nou la publicació, per prendre'ns junts un altre gimlet, sisplau, ara en format expositiu.

Activitats relacionades:

Inauguració a càrrec de Paco Camarasa. A les 18.30 h. Sala d'exposicions.

Taula rodona "Un altre Gimlet, sisplau". Amb la participació de Jordi Canal, Andreu Martín, Frederic Pagès, Francesc Salgado i Mariel Soria; modera Joaquim Noguero. A les 19 h. Auditori. Aforament limitat.

Manual de uso: Novela negra en España

2012-01-23T08:23:00.001+01:00

[numerocero.es, 23 de enero de 2012]

Todo lo que un buen detective debe investigar

Benito Garrido

Si lo que queremos es seguir la pista de la novela negra en nuestro país, varios deben ser los cabos que no deben dejarse sin atar. Partimos de una premisa clara como es la arrogante salud que la novela negra disfruta por estos lares. No solo existe un plantel de grandes escritores dedicados en exclusiva al cultivo del género, sino que las editoriales y las librerías han sabido seguir esa estela que van dejando los cada vez más numerosos devoradores de novela criminal.

1.- Perfil psicológico del lector confeso de novela negra, su búsqueda

Razones: es inevitable seducción que supone lo prohibido y las acciones delictivas, curiosidad ante la maldad humana y sus secretos, la adictiva búsqueda de intriga, tensión y misterio. Quizás el ambiente de corrupción que vivimos hoy en día, aliente aún más este tipo de lectura.
Pesquisas: historias bien narradas y estructuradas siguiendo la prioridad del entretenimiento. Personajes atractivos y con gran personalidad, que estén bien definidos. Así si el protagonista resuelve bien el caso, seguramente llegará a tener continuidad en su propia serie de relatos.
Trasfondo: reflejo social del momento, crítica del sistema y denuncia de la crisis de valores. Los conflictos se ponen en evidencia tanto a nivel personal como social. Normalmente la novela policial suele ser urbana y realista.
Algo cada vez más común en este tipo de narración es su hibidación con géneros como el psicológico, social, histórico, político, incluso la ciencia ficción.

2.- Sospechosos habituales de traficar con género de calidad

El actual mundo editorial, que parece medir todo por el ratio de ventas conseguidas, nos ha enseñado a usar las listas de más vendidos como herramienta habitual para encontrar el libro a seguir. Si lo que buscas es novela negra española, no debes bucear entre esos baremos, copados en todo caso por escritores escandinavos o americanos. El que dicho género goce de buena salud, no quiere decir que sea una fábrica de bestsellers, pero sí un hervidero de buenos escritores. Escritores que aunque no han creado escuela, sí han sabido dar, cada uno a su manera, un toque renovador.
Dentro de ese grupo de sospechosos, podemos encontrar tanto escritores ya experimentados y reconocidos en el panorama negro como otros que con pocas obras han conseguido alcanzar ese aura emergente que muchos lectores persiguen. Narradores como: Lorenzo Silva (temidos son sus guardias civiles Bevilacqua y Chamorro), Carlos Salem (escritura callejera, escandalosa y cargada de humor), Juan Bolea (su peculiar inspectora Martina de Santo es de las más elogiadas por su trabajo), Juan Ramón Biedma (su Set Santiago es el brillante abogado seguidor de obsesivos casos), José Carlos Somoza (inclasificable, conoce perfectamente el lado oscuro del ser humano), Raúl Argemí (humor ácido en el género policiaco), Domingo Villar (tramas inteligentes que el inspector Leo Caldas, gallego tranquilo y reflexivo, siempre resuelve), Eugenio Fuentes (pulso maestro es el que tiene su detective Ricardo Cupido), Cristina Fallarás (muy negra, escarba en las heridas que no se quieren ver), Pedro de Paz (callejea entre la intriga policial y la aventura) o Marcelo Luján (tensión bien medida).

No debemos olvidar aquellos sospechosos clásicos que han marcado líneas de investigación en el curso de la negritud patria. Estamos hablando de autores como Juan Madrid (el rey junto a Toni Romano de los bajos fondos), Andreu Martín (maestro del género, reconocido junto con Flanagan a nivel internacional), Francisco González Ledesma (gran impulsor de la novela negra con fondo de crítica social), Jorge Martínez Reverte (su periodista investigador Gálvez poza del más agudo sentido del humor), Paco Ignacio Taibo II (alma idealista de la Semana Negra), Alicia Giménez-Bartlett (las investigaciones de la inspectora Petra Delicado son de academia) o el ya desaparecido, pero siempre presente, Manuel Vázquez Montalbán (el detective Carvalho marcó la crónica social de una época).

3.- Festivales que permiten contrastar el tratamiento y evolución del género negro

El primero y más antiguo es la Semana Negra de Gijón, hoy cuestionada por motivos políticos. En este importante certamen anual se reúnen los autores de novela policial más destacados a nivel nacional e internacional. Abanderados por su director el hispano-mexicano Paco Ignacio Taibo II, los escritores presentan sus últimas obras, hacen una revisión de sus trabajos, debaten sobre el género negro y, lo más importante, comparten espacio con los lectores. Durante siete días del mes de julio las calles se tiñen de negro en la ciudad asturiana para albergar esta avalancha cultural.

Como vaticinio del otoño, se desarrolla durante el mes de octubre el festival de novela policíaca Getafe Negro, un evento que lucha por acercar al ciudadano esa realidad social y de denuncia que se trasluce en la novela negra. Los escritores se alían con el público para abordar y debatir, a través de multitud de actos, las cuestiones que preocupan en el panorama actual. Cada edición tiene como invitado a un país que trae lo más granado de su cosecha.

BCNegra de Barcelona nace como un encuentro europeo en torno a la novela negra que se desarrolla cada mes de febrero, alrededor de un eje temático concreto. Cierra el triángulo de festivales que tienen como centro el género negro. Jornadas lúdicas y de entretenimiento con un objetivo claro común en todas: fomentar la lectura.

4.- Premios que recompensan la buena labor realizada en la resolución del caso

No son muchos los premios que en nuestro país reconocen ese trabajo. Algunos incluso no tienen dotación económica, aunque sí el reconocimiento del gremio al valor literario de una obra bien tallada y bien resuelta. Como ocurre en muchos certámenes, ser nominado ya es todo un logro. Destacables son:

- El Premio internacional de novela negra RBA (organizado por Ed. RBA): su última ganadora es Patricia Cornwell con Niebla roja. El único libro en castellano que hasta ahora lo ha conseguido es Una novela de barrio de Francisco González Ledesma.

- El Premio L'H Confidencial (organizado por Ed. Roca y Biblioteca la Bòbila): Cristina Fallarás, con Las niñas perdidas, triunfó en 2011.

- El Premio de novela negra Ciudad de Getafe: Barcelona skyline, de David C. Hall, ha sido la última galardonada hasta ahora.

- Los premios especializados que se conceden durante la Semana Negra. Remarcaremos solo dos de los últimos otorgados: el Premio Novelpol (Asociación Amigos Novela Policial) para El humo en la botella de Juan Ramón Biedma y el Premio Hammett, que recayó en Blanco nocturno de Ricardo Piglia.

5.- Editorial y librerías especializadas que sirven de tapadera a agencias de investigación

La mayoría de las editoriales son tenaces a la hora de reclamar la competencia y dominio de los sucesos, saltándose para ello cualquier control policial. Cuentan con colecciones propias de novela negra realmente destacables. Solo por nombrar algunas: Siruela Policíaca, Serie Novela negra y policíaca en Roca Editorial, Roja & Negra en Mondadori, Novela Negra en Ediciones Destino, o Serie Negra en RBA. Pero también existen editoriales, normalmente pequeñas, que hacen del género su abanderado y sacan al mercado publicaciones ciertamente interesantes. Hablamos de sellos como Amargord, con su colección NUC (Negra Urbana y Canalla), o Flamma Editorial.

Como punto de conexión entre autor/editorial, las librerías son las primeras consejeras del lector ávido de historias negras cargadas de intriga. Ciertamente no son muchos los comercios especializados en el tema, pero sí que encontramos dos verdaderamente destacables: Negra y Criminal en Barcelona y Estudio en Escarlata en Madrid. El valor añadido de estas librerías está precisamente en un fondo muy cuidado de libros, que cuenta con títulos y autores que las grandes superficies u otros establecimientos más genéricos no llegan a presentar. Así, la figura del librero se convierte en parte esencial en el proceso de evasión y entretenimiento que busca el lector.

Biblioteca la Bòbila

2012-01-22T08:30:00.000+01:00

Petros Markaris, Anne Perry, Patrick Bard i Lorenzo Silva seran al BCNegra

2012-01-21T13:10:00.004+01:00

[Regió 7, 21 de gener de 2012]

El grec Petros Márkaris, la reina de la novel·la de detectius, Anne Perry, l'autor de Huérfanos de sangre, Patrick Bard, i el madrileny Lorenzo Silva seran alguns dels participants en la setena edició del festival de novel·la negra de Barcelona BCNegra, que se celebrarà del 2 a l'11 de febrer. El comissari del certamen, el llibreter Paco Camarasa, va explicar ahir que la trobada homenatjarà el primer director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, David Martínez Madero, que va morir el gener de l'any passat.

Camarasa, ànima de la llibreria Negra y criminal, de la capital catalana, va convidar els aficionats del gènere i el públic en general a assistir al festival, on "podran descobrir les pistes necessàries per cometre el crim de la lectura". Amb un pressupost que ha tingut una retallada del 3 %, Camarasa va destacar la col·laboració amb l'empresa privada i amb institucions com les biblioteques municipals i els clubs de lectura juvenil. També va remarcar la col·laboració de 36 editorials, més que en edicions anteriors, entre les quals figura Alba, del grup Edicions de Prensa Ibérica, al qual també pertany el diari Regió7.

Així mateix, s'ha organitzat a la Biblioteca Jaume Fuster una exposició sobre Gimlet, una revista sobre novel·la negra que va dirigir Manuel Vázquez Montalbán. A la Biblioteca Arús es mostrarà, per primera vegada ordenada i classificada, la col·lecció Joan Proubasta sobre Sherlock Holmes, una de les millors del món sobre el tema.

Pel que fa al Premi Carvalho, que en edicions anteriors l'han obtingut autors com Henning Mankell, PD James i Michael Connelly, Camarasa va indicar que recaurà en Petros Márkaris, un dels representants de l'anomenada novel·la negra mediterrània.

Barcelona, capital del crim literari

2012-01-20T23:30:00.004+01:00

Petros Márkaris conversará con los lectores el 10 de febrero en BCNegra

2012-01-20T23:30:00.003+01:00

[El Periódico, 20 de enero de 2012]

Ernest Alós

La novela negra siempre ha servido como observatorio de la realidad. Y en la edición de la semana (y media) BCNegra del 2012, entre el 1 y el 11 de febrero, será la realidad griega (como espejo quizá de la que nos espera) una de los protagonistas, de la mano del premio Pepe Carvalho, Petros Márkaris. El escritor griego recibirá el galardón el próximo jueves 9 de febrero, a las 19 h en el Saló de Cent, y quienes además quieran participarn en un coloquio sobre la situación de su país con el escritor Lorenzo Silva como moderador podrán hacerlo el día siguiente en La Capella de la calle Hospital.

El presupuesto de BCNegra apenas bajará este año, de 105.000 euros a 102.000 euros, destacó el concejal de Cultura, Jaume Ciurana, que reconoció la capacidad de BCNegra para movilizar a lectores, editores, autores y bibliotecas. El comisario de la cita literaria, el librero Paco Camarasa, destacó que el nuevo Gobierno municipal mantenga su apoyo a la cita, a diferencia de lo que está sucediendo en otros lugares, en clara alusión a las trabas puestas a la continuidad de la Semana Negra de Gijón.

Eso sí, Camarasa si añoraría tener presupuesto para invitar a cargo de su presupuesto a autores como David Simon, Dennis Lehane, Elmore Leonard o, si sus condiciones de salud lo permitieran, Andrea Camilleri.

Los invitados

Sin embargo, a donde no puede llegar la organización llegan las 36 editoriales que colaboran con la semana trasladando a Barcelona a autores que están promocionando obras recientes: escritores que centran su mundo en los bajos fondos británicos (Jake Arnott y David Peace), escritores detectivescos clásicos como Anne Perry y Jeffrey Deaver, escandinavos por supuesto, aún por conocer aquí (Jussi Adler-Olsen, Gunnar Staalesen y Börge Hellström&Anders Roslund), escritores latinoamericanos (Claudia Piñeiro y Luis Sepúlveda) e italianos que siguen la estela de Andrea Camilleri (Maurizio de Giovanni y Marco Malvaldi).

Entre los participantes no todos viajarán a Barcelona: muchos son autores locales, en catalán o castellano, que escriben sobre la realidad criminal del país: entre ellos Toni Hill, Carlos Zanón, Pau Vidal, Jordi de Manuel, Carme Riera, Vicent Usó, Nil Barral y Albert Villaró.

La semana incorporará también dos exposiciones (sobre la revista Gimlet en la biblioteca Jaume Fuster y sobre la colección sherlockiana de Joan Proubasta en la bilioteca Arús) pero debido al cierre provisional de la Filmoteca de Catalunya no contará este año con un programa cinematográfico paralelo.

El programa completo de BCNegra puede consultarse en la web www.bcn.cat/bcnegra

El VII Festival BCNegra presenta su programación para 2012

2012-01-20T23:30:00.002+01:00

[20 minutos, 20 de enero de 2012]

El griego Petros Márkaris, la reina de la novela de detectives, Anne Perry, el autor de Huérfanos de sangre, Patrick Bard, y el madrileño Lorenzo Silva serán algunos de los participantes en la séptima edición del festival de novela negra de Barcelona BCNegra, que se celebrará del 2 al 11 de febrero.

Su comisario, el librero Paco Camarasa, acompañado por el concejal de Cultura, Jaume Ciurana, ha presentado la programación del evento, que homenajeará al fallecido primer director de la Oficina Antifraude de Cataluña, David Martínez Madero.

También se ha organizado una exposición sobre Gimlet, una revista sobre novela negra que dirigió Manuel Vázquez Montalbán, y en la Biblioteca Arús se mostrará, por primera vez ordenada y clasificada, la colección Joan Proubasta sobre Sherlock Holmes, una de las mejores del mundo sobre el investigador londinense.

Camarasa, alma de la librería Negra y criminal de Barcelona, ha invitado a los aficionados al género y al público en general a asistir al festival, donde a su juicio, "podrán descubrir las pistas necesarias para cometer el crimen de la lectura".

Con un presupuesto que ha sufrido un recorte del 3%, Camarasa destaca la colaboración con la empresa privada y con instituciones como las bibliotecas municipales o los clubes de lectura juvenil.

Premio Carvalho

Sobre el premio Carvalho, que en anteriores 'semanas' lo han obtenido autores como Henning Mankell, PD James o Michael Connelly, Camarasa ha indicado que en esta ocasión recaerá en Petros Márkaris, uno de los representantes de la denominada novela negra mediterránea.

El comisario de BCNegra subraya que se trata de un escritor que retoma la tradición del género popular, con un policía, Kostas Kharitos, que ha calificado "del más policía de todos los investigadores literarios".

Asimismo, entiende que con sus novelas plasma "la indignación ciudadana que sienten los habitantes de Atenas, una de las ciudades mediterráneas que están soportando desde hace meses la dictadura de los mercados".

Anne Perry comentará con sus lectores el proceso de creación de sus inspectores Thomas Pitt y William Monk, mientras que otros escritores como Patrick Bard, los nórdicos Anders Roslund y Borge Hellstrom y los norteamericanos Jeffery Deaver y Karin Slaughter también mantendrán el contacto con el público.

En esta edición, por otra parte, habrá una exhibición de la Unidad Canina de los Mossos d'Esquadra y se debatirá por qué no existen todavía los gatos policía (que sí aparecen en algunas novelas resolviendo casos).

Nuevos autores españoles

Nuevos autores españoles como Laura Fernández, David C.Hall, Julián Sánchez, Carlos Zanón, Marta Banús, Juan Bas, Gabriela Cañas o Carles Salem presentarán sus obras.

Las islas Canarias, asimismo, tendrán un papel en la semana más negra de Barcelona, puesto que a pesar de ser ideales para una idílica luna de miel son literariamente un "bullicio de actividad delictiva". La treintena de actividades organizadas tendrán su presencia en las diferentes redes sociales, afirmando Paco Camarasa que entre el 2 y el 11 de febrero "serán más negras que nunca".

La séptima edición del BCNegra homenajeará al griego Márkaris

2012-01-20T23:30:00.001+01:00

[La Vanguardia, 20 de enero de 2012]

El comisario Paco Camarasa alaba la "continuidad absoluta" del certamen con el nuevo Consistorio

Más de 60 autores y especialistas en novela negra de una decena de países se darán cita entre el 2 y el 11 de febrero en la séptima edición del certamen literario BCNegra, que en esta ocasión homenajeará con el premio Pepe Carvalho al griego Petros Márkaris.

En rueda de prensa, el comisario del festival, Paco Camarasa, ha explicado que en esta ocasión se celebrarán más de 30 actividades entre exposiciones, mesas redondas, clubs de lectura e intercambios y firmas de libros.

La tradicional cita, que convertirá durante unos días a Barcelona en la capital del crimen literario, asume de este modo el reto de hacer a los ciudadanos "protagonistas", más allá de consumidores culturales.

Camarasa ha tenido palabras de agradecimiento para las diferentes librerías y bibliotecas que participarán en el certamen, y también para las 36 editoriales colaboradoras, en una intervención que también ha contado con el teniente de alcalde de Cultura, Conocimiento, Creatividad e Innovación del Ayuntamiento de Barcelona, Jaume Ciurana.

Entre las actividades adicionales, Camarasa ha explicado que se realizará una exhibición de la unidad canina de los Mossos d'Esquadra y se rendirá homenaje al primer director de la Oficina Antifraude de Catalunya, David Martínez Madero, fallecido hace un año.

Asimismo, se podrán visitar exposiciones como la que acogerá la Biblioteca Jaume Fuster sobre Gimlet, la revista sobre novela negra que dirigió Manuel Vázquez Montalbán - creador del detective literario Carvalho - y la que recalará en la Biblioteca Pública Arús, donde se presentará por primera vez la colección Joan Probasta sobre Sherlock Holmes.

Entre los invitados que participarán en las múltiples charlas y mesas redondas programadas se encuentran los ingleses Jake Arnott, David Peace y Anne Perry; los nórdicos Inger Wolf, Jussi Adler-Olsen, Gunnar Sataalesen, Anders Roslund y Börge Hellström; los estadounidenses Jeffery Deaver y Karin Slaugther; los italianos Maurizio Giovanni y Marco Mavadi; el francés Patrick Bard y la argentina Claudia Piñeiro, entre otros.

Camarasa ha tenido también palabras de agradecimiento para el Ayuntamiento tras la victoria electoral de Xavier Trias (CiU), por haber permitido una "continuidad absoluta" del certamen respecto al respaldo de los anteriores consistorios socialistas.

El comisario ha destacado que no se ha producido "ningún problema", a diferencia de otros festivales sobre novela negra celebrados en España que se han encontrado con dificultades fruto de la crisis económica.

Ciruana, por su parte, ha explicado que la partida del consistorio barcelonés se ha reducido de los 105.000 a los 102.000 euros, como resultado de la contención presupuestaria.

BCNegra 2012 pretende también tener una importante presencia en las redes sociales, organizará charlas para escolares centradas en novelas juveniles y ofrecerá una promoción exclusiva para ver la obra de teatro La vampira del Raval, basada en los hechos reales que narran la historia de Enriqueta Martí, juzgada por el secuestro de niños a principios del siglo XX.

Presenten la setena edició de la BCNegra

2012-01-20T23:30:00.000+01:00

[BTV, Notícies, 20 de gener de 2012]

http://www.btvnoticies.cat/

BCNegra rinde homenaje a la revista ‘Gimlet’

2012-01-20T23:00:00.001+01:00

[El País, 20 de gener de 2012]

Rosa Mora

BCNegra 2012, que se celebra en Barcelona del 2 al 11 de febrero, rinde homenaje a la añorada revista Gimlet, que en marzo hubiera cumplido 30 años. Dirigida por Manuel Vázquez Montalbán, solo publicó 14 números. El primero apareció en marzo de 1981 y el último, en abril de 1982. Coordinada por Miguel Vidal Santos, colaboraron en ella, Jaume Perich, Salvador Vázquez de Parga, Javier Coma, José Luis Guarner, Ricardo Muñoz Suay, Maruja Torres, Fernando Savater, Andreu Martín, Juan Madrid y un largo etcétera.

Una exposición en la biblioteca Jaume Fuster recordará la revista y a sus colaboradores, al igual que una mesa redonda, de esperanzador título, Otro Gimlet, por favor, en la que participarán Jordi Canal, Andreu Martín, Frederic Pagés, Francesc Salgado y Mariel Soria.

Joan Proubasta, un holmesiano total, ha donado su colección Sherlock Holmes, reunida durante más de 50 años, a la Biblioteca Pública Arús, 172 cajas en total. Con motivo de la BCNegra se muestra al público por primera vez, ordenada y clasificada.

Parece que al festival negro de Barcelona no le afecta demasiado la crisis, porque en esta edición la semana se ha convertido en 10 días. Más de 30 actividades, colaboran 36 editoriales y participan más de 60 autores. Los británicos David Peace y Jake Arnott; los italianos Maurizio di Giovanni y Marco Malvaldi; el estadounidense Jeffrey Deaver; la británica Anne Perry; los nórdicos Jussi Adler-Olsen, Börge Helstrom y Anders Rosslund, Inger Wolf, Karin Slaugther y Gunnar Stalaasen, entre otros. El griego Petros Màrkaris, que el jueves 9 de febrero recibirá el VII Premi Carvalho y que mantendrá un encuentro con el público el día siguiente, que se prevé dará mucho juego tras su oportunísima novela Con el agua al cuello, una radiografía furiosa de la apurada Grecia de estos tiempos.

Sorprende la nutrida representación española, nuevos valores, y, sobre todo, la de los catalanes, desde Andreu Martín, Toni Hill, Teresa Solana, Xavier Moret, Sebastià Benassar, Agustí Vehí, Carles Casajuana, Jordi de Manuel, Pau Vidal… Habrá que pedir vacaciones para leerlos a todos.

Los encuentros, a juzgar por sus títulos, no pueden resultar más estimulantes: Barcelona, capital del crimen literario, Asesinos en serie, La aparente tranquilidad del Norte, Crímenes de la buena sociedad (los ricos también matan). A destacar dos: uno, que no esperábamos, una sorpresa, un homenaje a David Martínez Madero, primer director de la Oficina Anti Fraude de Cataluña, aficionado a la novela negra y que mostró especial empeño en la lucha contra las mafias rusas. El otro es más ligero, pero asimismo interesante, una demostración de la Unidad Canina de los Mossos d’Esquadra.

Jaume Ciurana, concejal de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona, hizo hincapié ayer, en la presentación de BCNegra 2012, en las sinergias que crea el encuentro: bibliotecas, instituciones, librerías, editoriales, toda Barcelona gravita durante unos días en torno de uno de los encuentros más populares y serios del género negro. El entusiasmo de Paco Camarasa, comisario de BCNegra, puso el resto. La presentación se hizo en un lugar especial, en el Teatre Raval, donde se representa La vampira del Raval, una obra de Josep Arias Navarro, en la que se da cuenta de la peripecia de Enriqueta Martí, detenida y juzgada por el asesinato de niños en Barcelona a principios del siglo XX. Los asistentes a BCNegra podrán asistir a la representación con descuento. Solo hace falta conseguir una tarjetita en La Capella (Hospital,56), donde se celebran casi todos los encuentros.

La BCNegra més catalana

2012-01-20T23:00:00.000+01:00

[Saber perdre, 20 de gener de 2012]

L'edició de la BCNegra d'enguany es presenta com la que té més presència d'autors catalans dels darrers anys. Pel que fa a la nostra llengua, les cites imprescindibles són les següents:

1-6 de febrer. 19.30 hores. La Capella (carrer Hospital, 56. COLLITA EN CATALÀ, amb la presència de Marta Banús, Jordi de Manuel, Carme Riera, Vicent Usó. Modera Àlex Martín.

2-7 de febrer. 12.00 hores. Faculat de comunicació Blanquerna (URL), carrer Valldonzella, 23. LES COL·LECCIONS NECESSÀRIES, amb Jordi Canal, Andreu Martín, Àlex Martín i Agustí Vehí, moderats per Rafa Vallbona.

3-8 de febrer. 16.00 hores. La Capella (Carrer Hospital, 56). Conversa de Sebastià Bennasar amb Pau Vidal i Albert Villaró.

El programa complet, en aquest enllaç:

http://es.scribd.com/fullscreen/78838420?access_key=key-1x4lzac79d4nuv55pcck

Torna la BCNegra: més dies i una mica menys de pressupost

2012-01-20T22:30:00.000+01:00

[Ara, 20 de gener de 2012]

El mes de febrer Barcelona rebrà la visita d'alguns dels autors més destacats del gènere negre del moment: Petros Màrkaris –guanyador del VII premi Pepe Carvalho–, Maurizio de Giovanni i Anne Perry. També es reivindicarà la col·lecció La cua de palla d'Edicions 62

La setena edició de la BCNegra compta amb una trentena d'activitats, que començaran el 2 de febrer i s'allargaran fins a l'11 del mateix mes. La BCNegra ha reduït en 3.000 € el pressupost, i ha passat dels 105.000 € que va costar l'any 2011 als 102.000 € que costarà enguany.

Entre les activitats destacades hi haurà la visita d'Anne Perry, reina de la novel·la de detectius (divendres 10), una taula rodona sobre gàngsters i assassins a Anglaterra, amb la participació de Jake Arnott, David Peace, Javier Calvo i Andreu Martín (7 de febrer), la presentació de dos nous autors italians, Maurizio de Giovanni i Marco Malvaldi (8 de febrer) i la reivindicació de la col·lecció La cua de palla d'Edicions 62, dissenyada per Josep Fornas (9 de febrer).

El dijous 9 de febrer, Petros Màrkaris rebrà el VII premi Pepe Carvalho al Saló de Cent de l'Ajuntament. En l'edició d'enguany destaca també la inauguració de l'exposició "Elemental, estimat Joan" a la Biblioteca Pública Arús (4 de febrer) sobre les millors peces que ha col·leccionat Joan Proubasta d'un dels detectius més famosos de tots els temps, Sherlock Holmes.

BCNegra 2012

2012-01-20T09:55:00.001+01:00

BCNegra 2012

Nova York al Club de Lectura T10

2012-01-18T23:30:00.000+01:00

[Ràdio L'H, Informatiu L'Hospitalet (vespre), 18 de gener de 2012]

L'H Confidencial # 86. Paco Ignacio Taibo II

2012-01-18T09:00:00.000+01:00

[L'H Confidencial, 86. L'Hospitalet: Biblioteca la Bòbila, gener 2012]

L’amic mexicà

Alguns són els escriptors que, una vegada acabat el cicle del moviment literari que va representar la novel.la negra nord-americana, van agafar d'aquesta l'estructura i els referents mítics, no per fer-ne un calc ni una paròdia, sinó que, partint d'aquestes pautes culturals prèvies, les van reinterpretar i les van aplicar a una nova situació i en un altre context, donant com a resultat obres diverses i ben estimulants que representen un canvi qualitatiu respecte del model referencial.

Aquest podria ser el cas de l'obra policíaca del sicilià Leonardo Sciascia al voltant del món de la Màfia i de la dificultat de l'home contemporani per accedir a la veritat objectiva; del nihilisme gauchiste de Jean-Patrick Manchette, considerat el fundador del néo-polar sorgit del Maig francès del 68; del surrealisme tendre i dolorós del Bronx en l'obra de Jerome Charyn o, més pròxim, del cicle del detectiu Pepe Carvalho, de Manuel Vázquez Montalbán, crònica de la transició des de la Rambla barcelonina, però també del desencant planetari del final del mil.lenni. També seria el cas de l'obra neopolicial de Paco Ignacio Taibo II.

Consulta'l des de la pàgina oficial de L'H Confidencial

L'Hora del Conte amb Núria Clemares

2012-01-17T20:00:00.000+01:00

[Ràdio L'H, Informatiu L'Hospitalet (vespre), 17 de gener de 2012]

BCNegra 2012. Participants

2012-01-17T10:31:00.000+01:00

Presentació del llibre "Revelaciones del nuevo despertar" de Sonia Uyá

2012-01-13T09:00:00.000+01:00

[punt de llibre "Presentació del llibre Revelaciones del nuevo despertar de Sonia Uyá", 13 de gener de 2012]

‘Las niñas perdidas' va ser la novel·la més prestada durant el 2011

2012-01-12T17:59:00.000+01:00

[digital-h.cat, 12 de gener de 2012]

A la Biblioteca la Bòbila

'Las niñas perdidas', de Cristina Fallarás, l'última guanyadora del premi L'H Confidencial, ha estat el llibre més prestat per la Biblioteca la Bòbila durant l'any 2011. De la llista dels llibres més prestat durant el darrer any destaca que la majoria de les novel·les de gènere negre i policíac preferides pels usuaris de la biblioteca han estan escrites per dones.

Com cada any la Biblioteca la Bòbila ha fet pública la llista de les 25 novel·les negres i policíaques més prestades durant l'any anterior. Una llista que ajuda a veure les tendències lectores dels usuaris de la biblioteca dins del gènere negre i policíac.

Els onze primers títols de la llista dels més prestat són llibres escrits per dones, entre ells es troben l'ultima novel·la guanyadora del premi L'H Confidencial, Las niñas perdidas, de Cristina Fallaràs, Las grietas de Jara, de Claudia Piñeiro, o Las hijas del frío, de Camilla Läckberg. Normalment la majoria dels autors de gènere negre i policíac acostumen ser homes, això no vol dir que no hi hagi grans autores de novel·la negre.

Jordi Canal, director de la Biblioteca la Bòbila, destaca la presència d’11 dones en la llista de les 25 novel·les més prestades, "això vol dir que les dones han entrat d'una manera massiva a escriure novel·la negre i que també són molt llegides".

Canal assenyala que els autors espanyols s’han consolidat i tenen la mateixa presència que els nòrdics, que des de fa uns anys han entrat fort en aquest gènre. "El boom de la novel·la negra d'autors de països nòrdics significa un canvi de tendència ja que fa uns anys predominava la presència dels autors nord-americans i de forma sistemàtica també entren en les llistes de més llegits els autors del país".

El director de la Biblioteca afegeix que els usuaris de l’equipament coneixen molt bé tot allò que te a veure amb la novel·la negra i policíaca, una mostra d’això és que la segona novel·la més prestada Las grietas de Jara, és de Claudia Piñeiro, una autora argentina que a Espanya es pràcticament desconeguda i que ha tingut molt d’èxit entre els lectors de la biblioteca.

Les 25 novel·les negres més prestades a la Bòbila durant 2011

2012-01-12T13:42:00.000+01:00

[Ràdio L'H, Informatiu L'Hospitalet (vespre), 12 de gener de 2012]

Secret Service Jahrbuch 2012, Syndikat (Gmeiner)

2012-01-12T09:00:00.000+01:00

Syndikat: Autorengruppe deutschsprachige Kriminalliteratur AIEP/IACW. Secret Service Jahrbuch 2012. Meβkirch: Gmeiner, 2012. ISBN: 978-3-8392-1277-6

Streng Geheim Warum schreibt jemand Krimis? Und―was ist überhaupt ein "Krimi"? Antworten zu diesen grundlegenden Fragen werden im diesjährigen "Secret Service", dem Jahrbuch des Syndikats, gesucht. Das Ergebnis ist eine bunte Mischung an Unterhaltendem, Informativem, Úberraschendem und Witzigem rund um den deutschsprachigen Krimi.

Fundiertes Hintergrundwissen für Fans und Förderer des deutschsprachigen Kriminalromans.

Exposició a la Biblioteca la Bòbila: pulp fiction a l'espanyola

2012-01-11T19:26:00.002+01:00

[A l'ombra del crim, 11 de gener de 2012]

Negrots, comencen a passar coses. Ja us vaig avisar.

No és cap secret que, en iniciar-se cada nou any, la negror més densa s'apodera de la nostra ciutat. Enguany, en el marc de la BCNegra, la Biblioteca la Bòbila de l'Hospitalet organitza una exposició d'allò més atractiva: La novel·la popular: pulp fiction a l'espanyola.

Serà del 31 de gener al 24 de febrer de 2012.

Em sembla molt oportú, a banda d'absolutament engrescador, recuperar aquells exemplars de novel·letes que feien les delícies dels nostres avis (i no tan avis) i que podem considerar els inicis populars d'un gènere que a tots ens apassiona.

M'agrada la idea de no renegar dels orígens i, sobretot, de reservar un espai per a una literatura indubtablement comercial i de consum, però que, si més no, va aconseguir que un munt de gent practiqués la lectura i s'ho passés d'allò més bé.

Personalment, recordo perfectament les lectures del meu avi (en el seu cas eren les novel·les d'indis i de cowboys, com explico aquí; és a dir, l'equivalent al pulp fiction però en versió western).

És per això que, en nom del record del meu avi i d'una època que mai més no tornarà, respecto moltíssim aquests vestigis del nostre passat.

Així que, endavant amb la visita a l'exposició, negrots. Jo us asseguro que no me la perdré.

"Los 25 principales" de la Bòbila

2012-01-10T23:30:00.000+01:00

[Nadie es inocente, 10 de enero de 2012]

La biblioteca catalana La Bòbila, especializada en género negro, ha elaborado la lista de los veinticinco títulos más prestados en el año 2011. Es una lista que, como todas, puede ser discutible y, como en muchas, puede decirse que no están todos los que son aunque sí sean todos los que están, pero tiene la virtud de que responde a los gustos del público usuario de la biblioteca:

1. Las niñas perdidas. Cristina Fallarás (Roca)

2. Las grietas de Jara. Claudia Piñeiro (Alfaguara)

3. La tristeza del samurái. Víctor del Árbol (Alrevés)

4. Jugar a ganar. Sara Paretsky (Ediciones B)

5. La reina en el palacio de las corrientes de aire. Stieg Larsson (Destino)

6. Las hijas del frío. Camilla Läckberg (Maeva)

7. Tarde, mal y nunca. Carlos Zanón (Saymon)

8. Crimen en directo. Camilla Läckberg (Maeva)

9. Giley. Julián Ibáñez (RBA)

10. Los gritos del pasado. Camilla Läckberg (Maeva)

11. La princesa de hielo. Camilla Läckberg (Maeva)

12. No se lo digas a nadie. Harlan Coben (RBA)

13. Nadie lo ha oído. Mari Jungstedt (Maeva)

14. Golpe de efecto. Harlan Coben (RBA)

15. El silencio del bosque. Tana French (RBA)

16. Riña de gatos: Madrid 1936. Eduardo Mendoza (Círculo de Lectores)

17. Invitación a un asesinato. Carmen Posadas (Planeta)

18. Entre trago y trago. Julián Ibáñez (Alrevés)

19. Jesús de los infiernos. Andreu Martín (Flamma)

20. La estrella del diablo. Jo Nesbø (RBA)

21. Muerte en Estambul. Petros Markaris (Tusquets)

22. El vigía. Robert Crais (Ediciones B)

23. Sangre derramada. Asa Larsson (Seix Barral)

24. La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina. Stieg Larsson (Destino)

25. Homicidio. David Simon (Principal de los Libros)

Biblioteca la Bòbila: gener de 2012

2012-01-09T09:00:00.000+01:00

[L'Agenda cultural i d'activitats d'Esplugues, 44, gener de 2012]

Un anunci esperat: BCNegra 2012

2012-01-08T13:46:00.001+01:00

[A l'ombra del crim, 8 de gener de 2012]

Acabo de rebre en primícia, a través de Jordi Canal, director de la Biblioteca especialitzada La Bòbila de L'Hospitalet de Llobregat, el cartell de l'edició d'enguany de la BCNegra.

Una vegada més, a inicis de febrer, ens espera la cita més important de l'any pel que fa a la literatura criminal.

Immensa com estic de tants projectes negres, que ja anireu descobrint de mica en mica, ara mateix espero la BCNegra amb una extrema il·lusió.

De moment mireu-vos el cartell, tant suggeridor com sempre, i anoteu les dates: del 2 a l'11 de febrer. La resta d'informació, negrots, us arribarà puntualment.

Fins aviat i feliç diumenge

Poesia 15-M

2012-01-08T09:00:00.000+01:00

[L'Agenda cultural i d'activitats d'Esplugues, 44, gener de 2012]

Amb la voluntat d’apaivagar la set de coneixements fins i tot de les ments més eclèctiques, la Bòbila programa al gener la presentació de dos textos de caire ben diferent. Divendres 13 és el torn de descobrir Revelaciones del nuevo despertar, de Sonia Uyà Gomez, un llibre d’autoajuda que vol ensenyar-nos a prendre les regnes de la nostra vida i a “trobar la quietud d’esperit”.

Divendres 27 ens retrobem sota una nova forma amb el que ha estat un dels temes més candents de 2011, gràcies a la presentació del llibre Poesía del 15-M, acte acompanyat per un recital obert de poemes.

Torn de nit, d'Agustí Vehí (Alrevés)

2012-01-07T09:00:00.000+01:00

Agustí Vehí. Torn de nit: un vodevil negre i policial a l'empordanesa. Barcelona: Alrevés, 2012 (crims.cat; 2). ISBN: 978-84-15098-40-9

Una petició d'un informe a càrrec de l'excel·lentíssim alcalde de Vilaclara és el tret de sortida que posa en marxa l'engranatge del torn de nit del cos policial d'aquesta vila de l'Empordà: un seguiment nocturn ple de tasques que, en el decurs d'una setmana, nit rere nit, s'entrellacen entre si, trencant la tranquil·litat de la població i posant-la potes enlaire; tot un retrat de les vicissituds de la vida nocturna policial, amb persecucions, anècdotes hilarants ratllant el surrealisme i uns personatges humans, extremadament humans. Si ho voleu viure, llegiu Torn de nit, tot un vodevil negre-policial a l'empordanesa.

Història de mort, d'Andreu Martín (Alrevés)

2012-01-06T09:00:00.001+01:00

Andreu Martín. Història de mort. Barcelona: Alrevés, 2012 (crims.cat; 1). ISBN: 978-84-15098-39-3

Tot va començar amb aquella visita al psiquiatre, aquell home sàdic. Perquè ella necessitava desfer-se de l'esgarrifós fantasma del seu marit que la perseguia aterridorament i, un cop mort, tornava a fer-li present tothora aquell passat anihilador que li calia oblidar. Un bon pretext que a mida que va avançant la narració ens aboca cap a un seguit d'esdeveniments que es precipiten un rere l'altre.

D'aquesta manera, Andreu Martín ens delecta magistralment amb una novel·la ben experimental, terrorífica en diríem, que juga amb elements diversos, amb pluralitat de veus, contrapunts i salts temporals que ensacosta al terreny dels fenòmens paranormals per plantejar una història de bojos. Una història —de ben segur— no apta per ser llegida en hores nocturnes.

Negre i groc, i no és un taxi de Barcelona

2012-01-05T10:55:00.002+01:00

[El Punt Avui, 5 de gener de 2012]

Lluís Llort

Sóc un mal documentalista. L'exhaustivitat que exigeix una recerca rigorosa m'esgota només de plantejar-me-la. Valoro, però, un assaig ben elaborat que arriba fins al fons del tema, des de totes les perspectives i amb totes les dades.

Aquest és el cas de La Cua de Palla: retrat en groc i negre, escrit per Jordi Canal i Àlex Martín i publicat per Alrevès. Es tracta d'un llibre que recull la història d'una col·lecció mítica de novel·la negra publicada per Edicions 62 i dirigida per Manuel de Pedrolo del 1963 al 1970. En aquella primera etapa es van publicar una setantena de títols, el bo i millor de la literatura internacional de lladres i serenos. O això es pretenia.

El 1981 es va rellançar la col·lecció batejada com a Seleccions de la Cua de Palla, dirigida per Xavier Coma (que fa el pròleg de l'assaig de Canal i Martín), especialista en novel·la negra nord-americana. En aquesta segona etapa es van publicar cent seixanta-quatre títols més. Del 1996 al 1998 es van publicar dins la col·lecció El Cangur, també de 62. Finalment, el 2006 va tornar a aparèixer com La Nova Cua de Palla i des del 2009 dins la col·lecció La Butxaca. És a dir, ha tingut un recorregut amb més etapes que el Tour de França!

Els autors ja diuen que parlar de La Cua de Palla "és traçar una història de gairebé cinquanta anys, atzarosa, plena d'alts i baixos, de grocs i negres, que ha portat i encara porta molta cua". I és que les traduccions al català de bones novel·les negres ja era molt valuosa quan es va fer, a inicis dels anys seixanta, però hi ha un afegit que cal destacar: les portades i el disseny de la col·lecció de Jordi Fornas, que va morir l'1 de setembre passat a l'edat de 83 anys. Fornas va unir el negre amb el groc perquè el contrast és fort i atractiu, molt modern per a l'època, a més de la tendència cromàtica europea de denominar groga la novel·la policíaca i negra, la negra. A banda del color, l'encert de les portades amb imatges esquemàtiques i sovint carregades de sensualitat va ser exemplar.

No tinc espai, però caldria esmentar els noms dels autors publicats (Hammett, Chandler, Le Carré, Simenon, Dürrenmatt, Highsmith... el mateix Pedrolo), però també dels traductors (Pedrolo, M. Aurèlia Capmany, Joaquim Carbó, Rafael Tasis, Josep Vallverdú, Ramon Folch i Camarasa...), tots els títols, totes les portades, fins i tot els anuncis de premsa, totes les adaptacions cinematogràfiques... Qui vulgui això, que busqui aquest assaig de dos veritables especialistes i impulsors del gènere, Àlex Martín i Jordi Canal, i també podran gaudir de l'anàlisi, acurada i basada en molts comentaris (conevnientment anotats a peu de pàgina) publicats a la premsa per tothom que ha tingut alguna cosa a dir de l'ascens i decadència d'una col·lecció mítica.

Tria personal

2012-01-04T10:02:00.001+01:00

[Serra d'Or, 625, gener de 2012]

Xulio Ricardo Trigo

Jordi Canal i Artigas / Àlex Martín Escribà

La Cua de Palla: retrat en groc i negre

Alrevés, Barcelona, 2011

En altres ocasions hem comentat en aquestes pàgines la necessitat que té la nostra literatura d'anar fent balanç de tot el que ha passat des de trenta anys enrere; cosa no sempre fàcil per les dificultats que comporta publicar assaig en aquests temps, més encara si es tracta de reflexionar sobre literatura. L'enorme producció acumulada demana a crits estudis que ens puguin ajudar, no sols a destriar el gra de la palla, també a ordenar un panorama de gran riquesa que les presses de la globalització amenacen amb esborrar sense deixar-ne cap rastre. I, parlant de rastres, de la mateixa manera que Sebastià Bennasar va portar a terme l'ambiciosa empresa d'analitzar sobre el paper la novel·la negra relacionant-la amb els temps més recents, ara he llegit amb plaer un altre assaig necessari, aquest La Cua de Palla: retrat en groc i negre sobre la història d'una de les col·leccions més emblemàtiques que ens va llegar el segle XX.

Els petits volums grocs que ens acompanyaren a tot arreu i que, fins i tot, se'ns ficaven al llit per l'ansietat de continuar llegint bones històries, tenen ara un estudi que, tot i no ser exhaurir el tema, la qual cosa seria una tasca de gegants, ens proporciona suficient material per a entendre per què va ser tan important en la formació de moltes generacions de lectors, a més de resultar una ajuda notable per al redreçament de moltes expressions de la nostra llengua.

Pero la importància de "La Cua de Palla" s'albira en la dedicació que han posat els autors a desgranar la història i aprofundir l'anàlisi de la col·lecció en aquest llibre. Hi podem trobar aquelles informacions o curiositats que contribuiran a entendre el perquè del seu èxit --tot i que personalment penso en alguns dels noms vinculats i ja resulta il·luminador: Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster, Xavier Coma--, però, així mateix, tots els seus apèndixs ens donen una visió molt acurada de les raons que la van convertir en una col·lecció, més que d'èxit, imprescindible.

La qualitat humana i literària dels noms de l'època que van parlar de "La Cua de Palla" --amb l'enyorat Joan Triadú al capdavant-- ens recorda aquella frase tan famosa de Vázquez Montalbán, quan recordava que no es podia entendre la societat actual sense la novel·la negra. De cop i volta he anat a la meva llibreria per veure tots els exemplars grocs que trobava i m'he dit que aviat els faré un lloc de preferència. Al costat hi posaré aquest retrat d'una col·lecció que és també el retrat de tota una generació i d'un moment històric. No sé si ho vam aconseguir del tot, però els intents de la nostra literatura a l'hora de posar-se al ritme dels temps van ser certament extraordinaris. L'enhorabona, doncs, als autors, i el desig que aquesta deriva començada amb la novel·la negra tingui continuació en altres gèneres.

Asesinatos profilácticos (Irreverentes)

2012-01-03T07:30:00.000+01:00

Asesinatos profilácticos. Edición y prólogo de Santiago García Tirado. Sevilla: Irreverentes, 2011 (Antología del relato negro IV). ISBN: 978-84-15353-09-6

Las historias más negras y criminales. Una joya de la Literatura Negra; asesinatos hermosos, crímenes que logran recuperar el equilibrio del mundo, otros con sabor a justicia y poesía, o a venganza. La ciudad atravesada por historias violentas.

Guillermo Orsi, Willy Uribe, Jerónimo Tristante, Miguel Ángel de Rus, Juan Ramón Biedma, Cristina Fallarás, Raúl Argemí, Pedro de Paz, Carlos Augusto Casas, Andrés Fornells, Manuel Villa-Mabela, Álvaro Díaz Escobedo, Daniel Barredo, Kalton Harold Bruhl, Joseba Iturrate, José Luis Ordóñez, Isaac Belmar, Carlos Salem, Hoaquín Lloréns, Julio Fernández Peláez, Teresa Galeote, Emilia Luna, Manuel A. Vidal, Alberto Castellón, Iván Teruel, J. Manuel Fdez. Argüelles, Manuel Gómez Gemas. Los mejores autores negros del momento presentados por el responsable de la edición, Santiago García Tirado. Ni en Chicago años 30 nació una generación así.

Asesinatos profilácticos es la más reciente continuación de las tres Antologías del Relato Negro publicadas hasta el momento. Estamos antes el mejor elogio de la venganza como justicia y como acto estético, un libro vanguardista, irreverente, que niega las grandes palabras e incita a los hechos. El lector de todas las sociedades ha sentido fascinación por la sangre; la novela negra se ha presentado como un elemento aleccionador contra la enormidad en épocas de puritanismo; y en épocas de libertad moral, como una muestra del ser primitivo y libre que vive en nosotros. En esta antología negra se hacen propuestas al lector que le incitan a acabar con el orden establecido de sus ideas, liberar sus represiones.

Les aules d'estudi obren fins al 10 de febrer

2012-01-02T11:33:00.002+01:00

[digital-h.cat, 2 de gener de 2012]

Per poder preparar els exàmens del primer trimestre

Les aules d'estudi tornen a obrir portes a partir d'avui per oferir un espai als estudiants on preparar els exàmens del primer trimestre de l'any. Les aules, amb horari especial, estaran obertes fins al 10 de febrer.

En aquesta ocasió es posen a disposició dels estudiants els tres centres habituals: el Centre Cultural Barradas (rambla Just Oliveras, 56) de 10 a 24 hores; la Biblioteca Josep Janés (carrer Doctor Martí Julià, 33) de 10 a 22 h, i la Biblioteca la Bòbila (plaça de la Bòbila, 1) de 10 a 23 hores. Tots els centres estaran oberts de dilluns a diumenge.

Aquesta iniciativa de la Regidoria de Joventut neix davant la necessitat dels estudiants de trobar un espai amb les condicions adients per estudiar durant els períodes oficials d'exàmens, ja que molts a casa no disposen de lloc per preparar-los.

Els usuaris de les aules d'estudi només han de recordar que hi ha una normativa d'ús, les normes principals de la qual són silenciar els mòbils, no menjar ni beure i no reservar el seient durant més de 10 minuts.

El 23 de maig de 2012, les aules d'estudi tornaran a obrir per poder treballar en les convocatòries de final de curs.

2012

2012-01-01T00:00:00.000+01:00

Feliz año y sigamos remando

2011-12-31T23:30:00.000+01:00

[Cristina Fallarás, 31 de diciembre de 2011]

El año pasado a estas alturas no había publicado Las niñas perdidas. No había publicado Últimos días en el Puesto del Este. No había ganado el L'H Confidencial de novela negra 2011. No había ganado el Ciudad de Barbastro de novela corta. No existía Sigueleyendo. No existía la Colección de Bichos.

Pasado un año, puedo afirmar que jamás en mi vida había sido tan pobre. Ni tan rica.

Seguimos remando, que la corriente viene furiosa.

Y que este año nos pille juntos. Besos a todos los que pasan por aquí, los amigos y los demás.

Feliz 2012

Agustí Vehí: Ginesta pels morts

2011-12-23T16:46:00.003+01:00

[Llibres i companyia, 23 de desembre de 2011]

Agustí Vehí i Castelló (Figueres, 1958)

El giroglífic d'aquesta setmana, amb 3 respostes correctes d'un total de 4 comentaris, es referia a una perla rara de la novel·la en català:

La Ginesta : un blues empordanès : novel·la negra. Perpinyà : Mare Nostrum, 2010

Ginesta pels morts pels amics...que són cada dia més, sobretot d'ençà que l'autor ha guanyat el premi Crims de Tinta 2011 amb una altra novel·la publicada a La Magrana, Quan la nit mata el dia.

De l'autor podem dir que té un currículum sorprenent.

És doctor en Història per la UAB. Ha compaginat la seva tasca professional a la Guàrdia Urbana de Figueres des del 1982, on ocupa actualment el càrrec de sotsinspector, amb la recerca, la docència universitària i els estudis d’especialització. Fou professor d’Història de Catalunya a l’Escola de Policia de Catalunya, i actualment ensenya “Història de la Seguretat” a l’Escola de Prevenció i Seguretat de la UAB.

Va impartir el curs “L’exèrcit per dins” a la Universitat Catalana d'Estiu, com a docent de l’assignatura “L’orgull del sol: cançó trista per un exèrcit trist”(1998), sobre l’exèrcit espanyol d’Africa a principis del segle XX. També “L’ou de la serp: el feixisme al segle XX”, com a docent de l’assignatura “A voltes amb la por: reflexions sobre el feixisme” (1999).

En l’àmbit de la Història és autor dels llibres Torna el fusell i posa’t a treballar! La Milícia Nacional a Figueres a la darrera Guerra Carlina (1872-1876) (2009) i Endreçant la vila: El sorgiment del sistema de seguretat pública a la Figueres del segle XIX i la creació de la Guàrdia Urbana (2011). També ha escrit les monografies El valor de les paraules a la carta de poblament de Figueres (1997). Sant Ferran. Reflexions sobre la fortalesa, el patrimoni i la Història (2003) i La guerra de mossèn Rovira: uns apunts per a la Rovirada (2008).

En el camp de la seguretat pública, sol o amb d’altres, és autor de diversos textos i estudis: Experiències policials en la gestió de conflictes: els treballs i les reflexions de la policia de Figueres (2000); La intervenció de les policies locals en la gestió de les minories (2000); Reflexions sobre el concepte de seguretat pública en l’àmbit municipal. Estudi d’un cas (2001); La mediació policial. El paper de les policies locals (2003). Com a divulgació, l’any 2009 va publicar Peligro! Cómo afrontar las adversidades sin miedo (2009), un manual d’autoprotecció per augmentar la seguretat personal, familiar i professional en la vida quotidiana.

Ha publicat, com autor o bé com a coautor, diversos articles a la premsa local i comarcal sobre qüestions històriques (Alexandre Deulofeu, el castell de Sant Ferran, el teatre a Figueres...) i sobre qüestions professionals (història de la seguretat, el model policial català...).

També ha escrit Joaquim Vallmajó. Una vida per un poble, juntament amb Josep Frigola i Vicenç Fisas (1995). Els Pastorets de Figueres: LXXV aniversari d’El Primer Nadal dels Pastors (1923-1998), amb Alfons i Gemma Gumbau (1998). Recorrerem la jungla. 50 anys d’Escoltisme a Figueres, amb la col·laboració d’antics escoltes figuerencs (2003).

En termes de creació literària és autor de les VIII rondalles prenapoleòniques, sobre el castell de Sant Ferran de Figueres il·lustrat per Eulàlia Rodríguez Pitarque (2003). Carta de Praga, un assaig sobre la història del llibre i dels impressors (2005) i de les novel·les Abans del silenci (2009, premi Ferran Canyameres de Novel·la Negra) i les ja citades Ginesta pels morts. Un blues empordanès (2010) i Quan la nit mata al dia (2011, premi Crims de Tinta). També ha participat en el volum col·lectiu de relats criminals en català, Crims.cat (2010).

De la novel·la protagonista d'aquesta setmana us remeto a l'excel·lent ressenya d'Àlex Martín al blog dels companys de la biblioteca de La Bòbila de l'Hospitalet de Llobregat, especialitzada en gènere negre que podeu llegir aquí.

Us espero dilluns, dia de Sant Esteve, per l'últim GIROGLÍFIC de la primera edició. Bones festes !!!!!

Negra i mallorquina, d'Alejandro Casadesús Bordoy (Publicacions de l'Abadia de Montserrat)

2011-12-23T09:00:00.000+01:00

Alejandro Casadesús Bordoy. Negra i mallorquina: Orígens i evolució de la novel·la policíaca a Mallorca. Pròleg d'Àlex Martín Escribà. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011 (Biblioteca Serra d'Or; 442). ISBN: 978-84-9883-440-6

La novel·la policíaca gaudeix actualment d'un èxit editorial notable i amb un bon grapat d'autors internacionals ben coneguts pel públic lector. I a casa nostra? Tenim escriptors de novel·la policíaca? Aquest assaig neix amb la intenció de presentar tota una sèrie d'autors mallorquins, de naixement o d'adopció, que han tractat en algun moment de la seva trajectòria literària el gènere policíac en llengua catalana. L'estudi de les seves obres permet, no només analitzar el seu llegat literari, sinó també comprendre millor la realitat social i política mallorquina de les darreres dècades. Es tracta, per tant, d'un llibre que pretén apropar el lector a tota una sèrie d'obres i temàtiques que, certament, són d'interès tant per a tots els mallorquins interessats en la novel·la policíaca com per a aquells que coneguin de primera mà la realitat insular. L'estudi es completa amb un apèndix amb entrevistes a quasi tots els autors analitzats, un testimoni valuós que complementa i enriqueix el treball d'anàlisi.

Com afirma al pròleg el professor de la Universitat de Salamanca, Àlex Martín Escribà, "Sota el títol Negra i mallorquina, Alejandro Casadesús --professor de la Universitat de les Illes Balears i allò que en diríem tot un expert en la matèria-- ens ofereix una mirada diacrònica del que ha estat la novel·la negra arrelada a l'illa de Mallorca en llengua catalana, des de la dècada dels vuitanta fins als nostres dies."

Nadales al carrer, als jardins de Can Sumarro

2011-12-22T23:30:00.000+01:00

[digital-h.cat, 22 de desembre de 2011]

La coral Xalesta actua al Centre Cultural la Bòbila

En aquestes dates pròximes a Nadal, diferents entitats i col·lectius de la ciutat organitzen actuacions que tenen la música com a protagonista.
Dijous, a partir de les 21 hores, tindrà lloc una nova edició de Nadales al Carrer. Es tracta d'una activitat que s'ha realitzat de forma ininterrompuda durant 14 anys. Els impulsors són Gent de Pau i el grup de música tradicional Gallfer. Tots dos col·lectius interpretaran nadales. També hi seran presents els Quadre escènica del Centre Catòlic que interpretarà alguns moments dels Pastorets; la coral infantil Matiners; i el grup de rapsodes Verba.
Les Nadales al carrer tindran lloc als jardins de Can Sumarro. Hi haurà xocolata, neules i vi calent.
D'altra banda, la Coral Xalesta de L'Hospitalet també realitza un concert de Nadal avui dijous a les 20 hores, al Centre Cultural de la Bòbila.
Un concert que seguirà el fil del concert nadalenc que van oferir a la ciutat ara fa una setmana a la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, segons ha explicat Jesús Rocosa, un dels components de la Coral Xalesta.
Rocosa ha assenyalat que recitaran poemes i interpretaran 18 peces amb un programa que serà participatiu i festiu.

Shibumi, de Trevanian (Roca)

2011-12-22T08:00:00.000+01:00

Trevanian. Shibumi. Traducción de Montserrat Solanas. Barcelona: Roca, 2012 (Roca bolsillo: ficción). ISBN: 978-84-96940-12-3

Nicholai Hel es el hombre más buscado del mundo. Nacido en Shangái durante la Primera Guerra Mundial, es hijo de una aristócrata rusa y de un alemán misterioso, además de protegido de un maestro go japonés. Hel, que sobrevivió a la destrucción de Hiroshima, se ha convertido en un artista del asesinato a sueldo. Es un genio, un iniciado, un auténtico sabio del lenguaje y la cultura cuyo secreto radica en la determinación por alcanzar un estado de perfección conocido como shibumi.

Tras varios años escondido en su fortaleza para huir del pasado, se ve obligado a volver al terreno de juego cuando una joven acude a él y le pide protección. Pronto descubrirá que detrás del telón se encuentra su enemigo más siniestro: una red de espionaje conocido como Compañía madre.

Las líneas del juego están trazadas: poder y corrupción en un lado, en el otro... shibumi.

II Concurs de Microrelats Negres de la Bòbila

2011-12-21T08:00:00.000+01:00

[youtube, 21 de desembre de 2011]

Programa emès al programa "L'H al dia" de TVL'H el 19 de desembre de 2011

‘La Cua de Palla: retrat en groc i negre’, submergeix-te en el gènere negre i policíac

2011-12-18T23:30:00.001+01:00

[LlegirLlibres.cat, 18 de desembre de 2011]

Neus Medina

Els seus autors Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín Escribà han fet un recull de les diferents etapes de la col·lecció

Si ets un amant de la novel·la negra i policíaca no et pots perdre la col·lecció "La Cua de Palla", la més important en aquest gènere a Catalunya, que es va publicar des dels anys setanta i fins fa uns anys. De fet, l'editorial Labutxaca va recuperar alguns dels seus títols més coneguts i els va reeditar.

El mes passat i en relació a aquesta col·lecció, els escriptors especialitzats en el gènere negre i policíac, Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín escribà van presentar el seu llibre 'La Cua de Palla: retrat en groc i negre', fent referència a les emblemàtiques cobertes que aquestes històries portaven. L'obra està publicada per l'editorial Alrevés i recull les diferents etapes d'aquesta col·lecció, els autors fan un recorregut per la història del gènere en aquells anys i context i elaboren un apèndix de consulta sobre la col·lecció i les seves adaptacions al cinema. Les cobertes del llibre han estat a càrrec de Jordi Fornas, mort recentment i el pròleg de Xavier Coma.

La col·lecció de novel·la original va ser la primera del gènere publicada en català i va córrer a càrrec de l'editorial Edicions 62. Va estar dirigida per Manuel de Pedrolo i aparegué regularment entre els anys 1963 i 1969; després, va ser tancada. L'any 1981 es va llançar una selecció de la col·lecció i el 1985, amb la incorporació de Xavier Coma com a director, va ser rellançada amb el nom 'Seleccions de la Cua de Palla' amb la que es publicaren més de 150 títols. Del 1996 al 1998 els nous títols es publicaren a l'editorial 'El Cangur' i el 2006 es tornà a editar amb el nom 'La Nova Cua de Palla'. Així, veiem que des dels seus inicis i tot i tenir moment d'aturada, la col·lecció 'Cua de Palla' ha acompanyat a tots els catalans.

Ara, són el Jordi i l'Àlex els que la tornen a portar als nostres dies. El primer és director de la biblioteca La Bòbila de l'Hospitalet, la primera biblioteca del país dedicada al gènere negre i policíac. El segon és professor de llengua i literatura catalana i co-director del 'Congreso de Novela y Cine Negro' de la Universitat de Salamanca.

Pel que fa a la col·lecció 'Cua de Palla' en general i al sev favor, cal destacar que gràcies a ella hem pogut llegir en català les obres d'autors tan importants dins el gènere com Japrisot, Simenon, Hammett, Chandler o Millar.

Concert de Nadal de la Coral Xalesta

2011-12-17T15:55:00.000+01:00

[digital-h.cat, 17 de desembre de 2011]

Dissabte 17 de desembre a Santa Eulàlia de Mèrida

La Coral Xalesta de L’Hospitalet convoca el 17 de desembre el seu tradicional concert de Nadal que tindrà lloc a les 20.30h a l’Església de Santa Eulàlia de Mèrida, al barri del Centre.

Durant el recital, que tindrà una durada aproximada d’una hora, els cantaires viatjaran per diversos països del món a traves de la seva música tradicional nadalenca, com ara Perú o Bèlgica, i oferiran el repertori habitual de casa nostra. També preparen un recital poètic amb peces de Joan Salvat Papasseit, Joan Maragall i Josep Maria de Segarra, entre d’altres.

Recordem que enguany se celebra el 50è aniversari de la mort de Josep Maria de Segarra i que L’Hospitalet s’ha sumat a la commemoració amb actes diverses per difondre l’obra i la figura del poeta i dramaturg català.

Jesús Rocosa, component de la Coral Xalesta, convida la ciutadania a assistir a aquest concert, que té entrada lliure. “Intentem fer-ho amb molta cura, són cançons senzilles, però amb versions molt maques i interpretacions gens fàcils”.

La Xalesta tornarà a actuar el dia 22 de desembre al Biblioteca de la Bòbila

Jordi Canal: "És nou i diferent!, vaig pensar"

2011-12-16T17:24:00.001+01:00

[Viu L'Hospitalet, 73, desembre de 2011]

Toni Delgado

Torna al despatx amb una bossa de cartró, tanca la porta i treu una pistola de mentida, el reclam proposat pel periodista i que l'entrevistat conserva d'una exposició. Jordi Canal (Berga, 1955) dirigeix la Biblioteca la Bòbila, espai de referència de la novel·la negra i policíaca. Jordi acaba de publicar La cua de palla: retrat en groc i negre (Alrevés) amb àlex Martín.

- La Cua de Palla fou la col·lecció clau de novel·la negra i policíaca del país.

Va servir d'entrada de la novel·la del gènere en català. A més, els traductors, grans autors en aquest idioma, van inventar-se un llenguatge connectat amb la manera de parlar al carrer dels 30. Pensa que de l'any 1939 fins al 1961 estava prohibit traduir llibres al català [al 1962 neix Edicions 62, que un any després treu La Cua de Palla] i que tampoc hi havia tradició d'aquest gènere.

- Era una eina pedagògica per aprendre català.
Per a mi mateix, que vaig fer tota la meva formació en castellà, tenir una literatura atractiva en què passaven coses extraordinàries amb detectius era una motivació més.

- La col·lecció [després de 71 títols al 1970] va tancar. Potser no era la seva època com sí ho fou als 80.
La Cua de Palla havia de ser una col·lecció popular amb llibres barats, però se'n feien tirades curtes i hi mancaven lectors. Edicions 62 va acabar desfent-se'n. Al 1981 va sortir Seleccions de la Cua de Palla: els primers 4 anys van reeditar títols anteriors. Després van nomenar Xavier Coma com a director i s'hi va estar 11 anys.

- I va tornar a plegar. Hi ha hagut intents de revifar-la. Quin seria el camí?
Van ser intents poc seriosos. L'any 2006 es va fer La Nova Cua de Palla amb la reedició d'El falcó maltès i Noblesa obliga. No va funcionar i al 2009 es van editar 4 clàssics que té tothom. És un reflex del món editorial: es publiquen molts llibres amb poc tiratge en busca dels best-sellers. [Per revifar] La Cua de Palla seria bàsic fer una col·lecció amb obres que no s'hagin traduït encara al castella. Arriscar.

- Quin present viu aquest gènere?
Està vivint un segon boom. Podem veure més de la vida a la Xina en una novel·la negra que als diaris.

- El vostre llibre [La Cua de Palla: retrat en groc i negre] és un homenatge crític i una investigació molt rigorosa, amb moltes cites i una apèndixs generosos.
Volíem tenir llibertat per escriure'l. Amb la crítica és com s'avança. Preteníem que for més o menys entretingut i, en canvi, rigorós. No hi ha cap farol, tot està documentat. Si trobàvem dades les contrastàvem.

- El procés...
Les coses s'han de fer bé, no cal fer-les ràpid. Àlex [Martín, l'altre autor de l'obra] estava fent una tesi de novel·la negra en català. Durant 2 anys venia cada dia a la Bòbila i al berenar parlàvem del futur llibre, que hem trigat uns 5 anys a acabar. Hem entrevistat la filla de Manuel de Pedrolo [primer director de la col·lecció], Xavier Coma [el segon cap]...

- El que més t'ha sorprès?
La conversa amb Jordi Fornas, excel·lent pintor, fotògraf, dissenyador gràfic de La Cua de Palla... Ens va fer la portada del llibre, molt semblant a la del primer llibre de la col·lecció. Va morir al setembre i va poder veure l'obra acabada... Són molt bones portades, sempre tenien una imatge representativa. Recordo que sent adolescent em vaig quedar aturat a un aparador veient una portada de La Cua. "Això és nou i diferent!, vaig pensar".

Recomendaciones navideñas de la librería "Cosecha Roja" de Valencia

2011-12-15T17:44:00.005+01:00

[Nadie es inocente, 15 de diciembre de 2011]

Estas son las recomendaciones de la librería valenciana Cosecha Roja para estas navidades. Como cualquier listado o recomendación es subjetivo, y cada uno tendremos el nuestro que posiblemente nunca coincidan al cien por cien, pero son unas buenas recomendaciones.

Con el agua al cuello de Petros Márkaris.

VII Premio Pepe Carvalho.

Siempre se ha dicho que el mejor género para diseccionar la realidad es el género negro, sin duda la última novela de Márkaris confirma dicha afirmación siendo la más política de toda la serie del comisario Kostas Jaritos, donde se hace un retrato de la sociedad griega en plena crisis financiera, habla de Grecia pero perfectamente podría reflejar la situación actual de Italia, España, Portugal e Irlanda.

Cualquier otro día de Dennis Lehane

Premio Gremio de Libreros de Madrid 2010.

Dennis Lehane, uno de los guionistas de la mítica serie The Wire está considerado como el principal autor de novela negra norteamericano actual, Cualquier otro día trasciende el género, siendo más una novela coral donde la trama se centra en la huelga policial que tuvo lugar en la ciudad de Boston en 1919 que desató el caos y cambió las relaciones laborales en todo el país.

Los amigos de Eddie Coyle de George V. Higgins.

Para los cosecheros rojos de lo mejor que se ha publicado este año que acabamos, os remitimos parte de la crítica hecha en Babelia: “Esta es una afamada novela que tiene gran predicamento entre los escritores norteamericanos del género noir y la verdad es que los elogios son merecidos. Se trata de un thriller muy dinámico que desciende de maestros fundadores como Dashiell Hammett o Ross MacDonald” (José María Guelbenzu, El País-Babelia).

Trilogía de Argel de Yasmina Khadra.

Premio “Trofeo 813” a la mejor novela francófona.

La obra de Yasmina Khadra --seudónimo literario de Mohamed Moulessehoul-- ha sido elogiada por J.M. Coetzee, Nobel de Literatura, quien ve en él a un novelista de primera categoría y el más importante escritor africano de la actualidad. Obra imprescindible para entender el integrismo islámico y la situación política del Magreb, donde tanto los extremistas como las élites gubernamentales afines a occidente son pasto de la corrupción y de la violencia.

La cua de Palla: retrat en groc i negre de Jordi Canal y Alex Martín.

Con el muerto a cuestas: Vázquez Montalbán y Barcelona de Michael Eaude.

El primero analiza la que fue probablemente la mejor colección del género publicada en este país bajo la dirección de Manuel de Pedrolo primero y Xavier Coma después e ilustraciones de las portadas del ya fallecido Jordi Fornas.

El segundo es una crítica literaria de las obras de Vázquez Montalbán escritas con Barcelona como trasfondo. Entendemos así no sólo el desarrollo del autor sino también los cambios de la ciudad a lo largo del tiempo.

5 raons per llegir... La cua de palla

2011-12-15T13:02:00.001+01:00

[Time Out: cap de setmana, 197, 9-15 de desembre de 2011]

Ricard Ruiz Garzón

Jordi Canal i Àlex Martín

Alrevés, 432 pàg. 28 €

1. La groga: morta

A catalunya, als 60, es va cometre un crim: deixar morir la mítica col·lecció de novel·la negra en català La Cua de Palla, nascuda de la mà de Manuel de Pedrolo i convertida en referent ineludible. Els intents de ressuscitar-la encara van vessar més sang, però ara, per fi, aquest llibre la immortalitza.

2. El cas: assaig, crònica, homenatge... i informe final

La cua de palla: retrat en groc i negre és molt més que la crònica d'una línia editorial: és un homenatge, la història d'uns noms, d'un temps i d'un país que van deixar enrere els estereotips de lladres i serenos.

3. Els detectius: Canal i Martín, interrogadors entre sospitosos

Experts, amics, implicats, creadors d'assassins... I tots, en cites o de viva veu, interrogats pel bibliotecari Canal, de la Bòbila, i per Martín, codirector del cicle negre de la Universitat de Salamanca. I amb ells, Xavier Coma, Andreu Martín i tots els sospitosos habituals!

4. Les fitxes: de noms, títols i pel·lis per a un catàleg... de mort

Chandler, Hammett, Simenon, Highsmith, Le Carré i altres de similars antecedents van acabar sent 'confidents' de La Cua de Palla. En homenatge a un catàleg així, 200 pàgines del llibre estan formades per fitxes de tots els títols publicats, i també de les versions en cine.

5. Les portades: la troballa de Jordi Fornas tot just després de deixar-nos

Impossible de confondre-les, en un groc i negre incorporat al llibre, les 71 portades de Jordi Fornas per a la col·lecció són molt més que un reconeixement: aquesta fita del disseny enter el pop i el pulp la devem a un mestre que va morir fa unes setmanes. A ell li dediquem totes 5 raons.

Tots els microrelats

2011-12-15T00:30:00.000+01:00

microrelats-2

T-10, núm. 2: Llocs de Nova York

2011-12-14T08:30:00.000+01:00

[T-10. L'Hospitalet: Biblioteca la Bòbila, desembre de 2011]

T10-2

Gènere negre en 140 caràcters

2011-12-13T23:30:00.001+01:00

[digital-h.cat, 13 de desembre de 2011]

Ginger Cayena, amb el Premi del Jurat; el valencià Francesc Barberà, en la categoria de videorelat; i el mexicà Francisco Gallardo, en la categoria de Premi del Públic han estat els guanyadors de II Concurs de Microrelats que han organitzat la biblioteca i el centre cultural de la Bòbila

Els participants havien de participar amb un relat de, com a màxim, 140 caràcters. Enguany la novetat és que també es podia participar amb videorelats d’un màxim d’un minut de durada.

“Nou milímetres. Vuit trets. Set ferides. Sis gemecs. Cinc llàgrimes. Quatre disculpes. Tres amants. Dos excuses. Un sospir. Cap remordiment”. Aquest ha estat el millor microrelat segons el jurat del concurs.

“El momento más feliz de mi vida lo pasé a su lado, en la morgue”, ha estat el microrelat més votat per part del públic. El seu autor, Francisco Gallardo, afirma que li agrada molt escriure i que va enviar uns 10 relats a aquest concurs.

El videorelat guanyador es titula ‘L’assassina de la novel·la negra’. Un escriptor està plasmant sobre el paper una escena de novel·la negra en que es descriu l’escenari d’un crim. La singularitat és que l’escriptor és el protagonista de l’escena i mor d’un tret, igual que a la narració que està escribint.

L’autor Fracesc Barberà reconeix que es una gravació casolana. “L’assassina havia de ser la meva nòvia però la meva mare es va assabentar i va voler ser ella”.

La particular forma de lliurar els premis del concurs de Microrelats ha estat la realització d’un vídeo amb els relats guanyadors.

Els tres guanyadors s’han endut un mateix premi: un lot de llibres de gènere negre de l’editorial RBA.

Tots els relats es poden consultar al perfil de Facebook de la Biblioteca de la Bòbila.

Gènere negre i internet

Las Biblioteca de la Bòbila està especialitzada en gènere negre. A més d’una col·lecció important d’aquest gènere, d’un club de lectura i del ja famós premi literari ‘L’H Confidencia’, l’any passat, juntament amb el Centre Cultural de la Bòbila, van iniciar el concurs de microrelats.

Es tracta d’una iniciativa que vol promoure el gènere negre i policíac, i l’ús de les xarxes socials com a eina de creació literària.

Els relats s’havien d’enviar al Facebook de la biblioteca la Bòbila o a l’etiqueta “relatsnegres” de twitter. el requisit principal era que les històries tinguessin un màxim de 140 caràcters, el límit que estableix la xarxa social twitter.

Segons el director de la biblioteca La Bòbila, Jordi Canal, en els darrers s’ha consolidat molt la participació llatinoamericana en els diferents premis literaris que es convoquen a L’Hospitalet.

Paral·lelament, la qualitat de literària dels diferents certàmens que convoca la biblioteca La Bòbila també ha augmentat de manera significativa.

II Concurs de Microrelats Negres de la Bòbila

2011-12-13T23:00:00.000+01:00

[Ràdio L'H, Informatiu L'Hospitalet (vespre), 13 de desembre de 2011]

16:05 - 19:00

El gènere negre guanya autors aficionats

2011-12-13T16:17:00.001+01:00

[L'Hospitalet, 259, 12 de desembre de 2011]

La segona edició dels Microrelats negres de la Bòbila aplega 600 participants de diferents països

El Segon Concurs de Microrelats negres de la Bòbila s'ha tancat enguany amb més de 600 participants de diferents parts del món. El certamen estrenava enguany categoria de videorelat, a més dels relats curts de 140 caràcters publicats a Facebook i a Twitter.

Per a donar a conèixer els guanyadors, en Centre Cultural la Bòbila ha publicat un vídeo on escenifica el microrelat més votat pel públic, i on s'inclou el vídeorelat guanyador, un curt de menys de 60 segons d'un jove valencià. La història, en aquest cas, ens mostra un escriptor de novel·la negra que és assassinat tal i com ho està escrivint. "Un vídeo molt cassolà", explica l'autor, Francesc Barberà, que confessa que "l'assassina és la meva mare". Per la seva part, el guanyador del premi del premi del públic, Francisco Gallardo, reconeix que hi va participar amb més de 10 relats.

El concurs l'organitzen el Centre Cultural la Bòbila, la biblioteca del mateix nom, especialitzada en gènere negre, i l'editorial RBA. Els guanyadors obtenen un lot de llibres de gènere negre i policíac.

Els microrelats guardonats

Premi del públic

"El momento más feliz de mi vida lo pasé a su lado. En la morgue". Francisco Gallardo. Guanajato (Mèxic)

Millor vídeorelat

La asesina de nobel·la negra. Francesc Barberà. Algemesí (València)

Premi del jurat

"9 mil·límetres, 8 trets, 7 ferides, 6 gemecs, 5 llàgrimes, 4 disculpes, 3 amants, 2 excuses, 1 sospir. Cap remordiment". @siragom

Per vint-i-cinc dòlars al dia

2011-12-13T11:48:00.002+01:00

[L'Avenç, 374, desembre 2011]

Simona Skrabec

Un home anomenat Flitcraft, un dia va plegar del despatx per anar a dinar i no va tornar mai més. La raó no és altra que una estranya vacil·lació provocada per un maó que es va despendre d'un edifici i va caure just davant els seus peus. Això el va fer pensar que hauria pogut desaparèixer de circulació per qualsevol accident banal i que viu només perquè l'atzar li ho havia permès. I va decidir començar-ho tot de nou, establint-se en una altra ciutat llunyana. Ara bé, la seva segona dona s'assemblava molt a la primera i va acabar portant una vida idèntica a la d'abans de l'incident. "Es va adaptar als maons que cauen i llavors no en va caure cap més, i es va tornar a adaptar a una vida on no en queien", conclou el 1930 Dashiell Hammett a El falcó maltès.

Aquesta novel·la, traduïda per Marga García de Miró el 1966, es va editar com el número 43 dels setanta-un títols de la col·lecció La Cua de Palla, dirigida per Manuel de Pedrolo. El llibre no va ser inclòs a Seleccions de La Cua de Palla que entre 1981 i 1996 va oferir, sota la batuta de Xavier Coma, una immersió en la novel·la negra americana amb cent seixanta-quatre títols --escric les xifres amb paraules perquè facin més impacte. Poc després, però, la lletra de batalla que havia llançat Pedrolo a la societat catalana amb la seva aposta pels lladres i serenos va quedar diluïda enmig de les lectures destinades a la població escolar i els intents poc honestos de malbaratar un prestigi adquirit amb una feina constant i un coneixement profund.

Col·leccions efímeres, que se succeïen sense rumb ni encert, van fer possible que El falcó maltès, amb la mateixa traducció de l'any 1966, arribés a les meves mans. I així, Hammett em va poder explicar què hi faig jo, aquí. No sense consternació vaig haver de reconèixer que m'havia adaptat a una vida on els maons ja no cauen i que el resultat final de tot l'esforç d'aprendre llengües i costums forans era una vida idèntica a la que hauria pogut tenir sense haver-me mogut mai de casa... En un episodi del tot secundari de la trama maltesa, Hammett desemmascara l'engany de la societat global. No hi ha cap fugida possible perquè vagis on vagis quedaràs atrapat en les mateixes xarxes.

Que el gènere criminal no és cap entreteniment ho demostren Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín Escribà en l'estudi La cua de palla: retrat en groc i negre. Els autors recullen amb tot detall, apassionadament, la trajectòria atzarosa d'una selecció de més de dos-cents títols, que és el resultat de l'aposta personal de només tres homes de lletres: Manuel de Pedrolo i Xavier Coma a actors principals, connectats amb la mà invisible de Jaume Fuster, que va fer d'enllaç entre les dues etapes d'aquesta col·lecció emblemàtica. Seria absurd intentar repetir aquí amb menys cura i coneixement la successió d'esdeveniments encadenats que ells han sabut trenar. Aquest és un estudi que camina tot sol, una peça clau per comprendre no només l'evolució de la novel·la de gènere a Catalunya, sinó per comprendre també les ramificacions de tot el sistema literari. Les seves conclusions haurien de sacsejar les consciències i fer modificar fins i tot les històries de literatura. Ho aconseguiran?

El logo, dissenyat per Jordi Fornas, deixa ben clar que la trena no fa amb paciència i habilitat, i així La Cua de Palla revela una altra possible lectura de la bella imatge que Pedrolo havia escollit com a nom de la col·lecció. La palla són les restes de la collita, la materia de rebuig. Alhora, però, tots els pobles agrícoles han acabat trenant, amb fibres daurades, figuretes i objectes de l'ús quotidià. I és cert, la novel·la de gènere es fa amb allò que la societat rebutja i no vol veure. La novel·la que no conté res de profit serà sempre arraconada per aquells que volen omplir els magatzems només amb el gra. Mentre Pedrolo trenava amb els seus "quatre" traductors la coherència d'una tria, la cúpula de la cultura catalana s'abocava a la construcció de la Gran Enciclopèdia que havia de resoldre una vegada per totes les mancances i els retards. El desequilibri entre aquests dos projectes, impulsats dins la mateixa editorial, deixa ben clar que el gra no es pot collir sense que la tija també es desenvolupi i creixi forta. I és curiós, trist, que la censura franquista comprenia millor que la sèrie en groc i negre era un projecte al qual li convenia escapçar les ales. Potser els quadernets de tapa tova no lluïen en els salons com els lloms gruixuts de verd fosc, però les portades eren d'una modernitat llampant, la combinació verinosa de dos colors unia la tradició europea de la novel·la policíaca amb les noves perspectives de la novel·la negra americana que ja s'havia fet lloc també a França. La fotografia cremada era un recurs enginyós per atrapar la mirada i els títols que començaven amb minúscula a mi encara em posen la pell de gallina perquè aquesta petita desobediència concentra l'esperit de les avanguardes i el desig d'anar sempre més enllà. Posar aquesta modernitat, aquesta fe a la disposició de tothom? Impossible, el país no estava preparat.

Permeteu-me la cabriola difícil d'intentar situar les novel·les en groc i negre en un context més ampli. El 1810, Heinrich von Kleist publicava el seu cèlebre assaig sobre el teatre de les marionetes. L'època dels herois s'ha acabat, deia, i és fals i il·lusori voler copiar les gestes dels antics. El resultat d'aquest afany de grandesa no pot ser altra cosa que els moviments ridículs d'un jove que intenta imitar la majestuositat d'una estàtua grega. Per poder comprendre la condició de l'home nou que no pot aspirar a la glòria antiga cal observar els moviments rígids i no naturals dels ninots.

La novel·la de gènere, especialment la producció relacionada amb la criminalitat, és part d'aquest teatre de titelles. No hi trobem herois singulars, sinó l'home de la pila, un entre tants, un protagonista sense aura. Els patrons rígids del gènere funcionen com un vel imprescindible per poder mirar la veritat a la cara. És perfectament plausible que un nou Musil --el seu Törless va atrapar el 1906 l'atmosfera angoixant del col·legi de St. Pölten on s'educava la nata de la societat austrohongaresa-- descrivís amb minuciositat la corrupció i l'opressió a Sicília, per exemple. Però aquesta imatge seria insuportablement crua. es faria difícil viure amb la idea que la societat està corcada per dins. El comissari Montalbano d'Andrea Camilleri permet veure la realitat tal com és, però sense perdre l'alè. Els patrons literaris no són mer adorn i encara menys una convenció sobrera, sinó que permeten acostar-se a uns fets que són massa dolorosos per ser dits o pensats. Les novel·les criminals més llegides són alhora els relats que aconsegueixen retratar la situació i els problemes més enquistats d'una realitat concreta. Gràcies a les convencions de gènere que funcionen com un sistema d'amortització, la novel·la policíaca s'ha convertit en un gènere capaç de tractar els assumptes incòmodes de la realitat actual com el terrorisme, el tràfic d'armes i de persones o el crim organitzat.

Agatha Christie, tan odiada per tot els seleccionadors de la novel·la policíaca autèntica, ofereix en canvi sobretot l'evasió. Però els seus protagonistes que fan els creuers pel Nil i viatgen en l'Orient Exprés només els podem comprendre si pensem que aquesta placidesa és una manera de tapar la devastació del continent en les dues guerres, i de la qual aleshores tothom n'era perfectament conscient. Christie, que com Rodoreda no va tenir mai cap formació convencional, va construir un món inexorablement extingit. Georges Simenon, no ho oblidéssim pas, també és un autor que va atrapar l'angoixa del continent europeu d'aquells anys. En una coneguda entrevista argumentava que l'home ja no pot ser vist com el centre de la creació. Hi ha lectors que segur que voldrien novel·les més glorioses, novel·les que els oferirien una visió reconfortant de la humanitat. Però això ja no és possible. En l'Edat sense Déu que comença amb la primera novel·la sobre la violència, Crim i càstig de Dostoievski, l'home és ja només una deixalla mísera sense dignitat. Simenon crea una atmosfera on l'aire es fa gairebé palpable i gira constantment al voltant de la incomunicació fins i tot entre els éssers més pròxims. No és estrany que els seus llibres atraguessin els catalans que havien perdut l'accés fàcil a la pàtria i la llengua. La connexió catalana, com bé ha demostrat Xavier Pla, comença amb el curiós personatge de la diàspora republicana, Ferran Canyameres, però Simenon també era l'autor predilecte de Pedrolo. L'escriptor belga mostrava no només allò que es diu, sinó sobretot el que no es diu i que hom ja no fa cap esforç de recordar.

La novel·la negra americana ha esbotzat la porta d'aquest univers de silencis i al·lusions. Abans de Philip Marlowe, els relats policíacs s'assemblaven molt a un principi d'acció heretat de les gestes dels cavallers medievals: hi ha un "camp clos", deia Joanot Martorell, on els nobles lluiten. A Anglaterra, Tirant provoca ferides espantoses als seus contrincants dins el tancat i ell també rep moltes nafres que l'honoren, però un cop la lluita ha acabat, tot torna al seu lloc. A Amèrica no, el camp clos és ara tota la ciutat, és la vida mateixa, la més estricta quotidianitat. No és pas sense importància que aquesta societat nova, capaç de mirar de fit a fit els seus fonaments fràgils i malmesos, hagi provocat un gran impacte en una Europa sorgida de dues guerres. Els europeus aprenien, gràcies a la valentia americana, a desenredar cabdells embullats i a connectar les causes ocultes en una cadena d'explicacions coherents. Calia mirar als ulls del passat recent. Heus aquí Friedrich Dürrenmatt, que va fer una fugissera aparició a La Cua de Palla gràcies al traductor Artur Quintana. La promesa és una anàlisi de la repressió dels instints, consubstancial a la societat suïssa, que mostra les causes d'un macabre crim sexual --que per mer atzar no s'esdevé, però que hauria pogut passar. El mateix autor, però, ja s'havia atrevit el 1951 a furgar en una novel·la, La sospita, a la ferida del nazisme. El comissari Bärlach perd tot el control de la situació en una clínica privada on el metge executa les tortures que havia desenvolupat amb els presoners del camp de Stutthof. L'any 1951 és molt, molt d'hora per fixar aquestes experiències amb la narrativa destinada a un públic ampli.

A Catalunya, l'efecte de les traduccions de novel·les de lladres i serenos supera fins i tot el que ja apunten els autors de Retrat en groc i negre. És cert que es va crear un llenguatge nou i viu, però aquesta sèrie d'obres no és una baula d'alguna cadena secundària, sinó un pas imprescindible per reconstruir el corrent principal de la literatura catalana. És impossible superar el precipici que separa La pell de brau (1960) de Salvador Espriu i Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980) de Quim Monzó si no incorporem en la mateixa línia també el treball dels mitjancers com Pedrolo, Fuster i Coma. Amb el seu programa de traduccions sistemàtiques podem explicar que els lectors en un punt determinat estaven disposats a canviar un model de pensament crític --Espriu amb una combinació de l'herencia més culta de la cultura europea i d'un compromís explícit i militant-- per l'anàlisi crítica de la quotidianitat que instaura Monzó, gràcies, no cal dir-ho, també a la seva pròpia familiaritat amb els models anglosaxons.

La conclusió a què arriba el tàndem de Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín Escribà és que un cop el projecte d'incorporació de la narrativa puntera a la cultura catalana havia perdut els seus promotors, la Cua ja no es podia ressuscitar. El món editorial català ha caigut en un desgovern on res del que hem vist que creixia i enriquia la nostra cultura ja no sembla possible. Aquest, però, no és un cul de sac particular, sinó part d'un moviment, mai millor dit, global. Com tantes altres institucions, la direcció de la gran editorial que estudien els autors acaba sent una hidra de set caps, un drac mitològic amb testes que van creixent a mesura que les vas tallant, impossible de vèncer, impossible de comunicar-s'hi.

El perill que suposa abandonar el pensament coherent --aquest és el nucli dur de tota la narrativa lligada a la investigació criminal-- el podem veure en el cas de El codi da Vinci (2003) de Dan Brown. No és una novel·la com les que comentem aquí, direu, precisament. L'èxit dels seus vuitanta milions de còpies venudes rau en el fet que a cap país, ni el més petit, amb el qual està establerta la circulació internacional de productes editorials no hi pot haver ja cap Pedrolo ni Fuster ni Coma que poguessin barrar el pas a aquest thriller --el llibre era un èxit abans de començar el viatge perquè les campanyes de promoció es negocien corporativament i els traductors tenen en aquest procés menys importància que la negociació de les condicions amb les distribuïdores de quants exemplars es veuran en una llibreria.

El problema, però, no és el do de la seva ubiqüitat, sinó allò que deixem entrar a casa gràcies al segell d'un innocu producte de masses. La protagonista, Sophie Neveu, és salvada de petita d'un accident de trànsit perquè el seu cos representa el Sant Grial vivent. Ella mateixa és el recipient que conté el secret de la vida eterna. A ella, la societat secreta de Sió la salva, però al seu germà de sang i els seus pares autèntics no: per què? Els altres membres de la mateixa família no són part d'aquest llinatge que cal conservar a tot preu? Hauria de fer estremir a qualsevol amb una mínima cultura històrica que la societat secreta que protegeix els descendents de Crist s'anomeni la germandat de Sió. El llibre apòcrif de Els protocols dels savis de Sió va servir per gestar els arguments de la destrucció dels jueus europeus tant a la Rússia tsarista com també durant el nazisme --i encara cueja en el món àrab i entre els negacionistes.

Es tracta, efectivament d'això. Dan Brown torna a introduir a una Europa les idees racistes per la porta falsa. Només cal que busqueu les fotografies de Himmler a Montserrat a la recerca del Grial pels monestirs amb aires de misteri per comprendre que això no és cap joc. No es tracta tampoc d'un text destinat a una audiència global, sinó a l'inrevés: en un món cada cop més obert i més divers, Brown retorna amb una trama que només té sentit per al món cristià. El seu relat és excloent i té sentit només per aquells que estiguin disposats a reconèixer l'absoluta centralitat de l'univers vaticà --un centre que llavors ell vol suplantar amb una història més autèntica gràcies a les seves veritats "secretes".

El corporativisme que només reconeix la importància d'arguments econòmics ens vol forçar a pensar de forma inconnexa, incongruent, saltant d'una reminiscència a l'altra, sense permetre mai ni a esbossar els arguments racionals. Dan Brown ensenya a recuperar pors infundades i tots aquells odis somorts i atàvics. Fins i tot a Sherlock Holmes amb la seva elegància aristocràtica i la necessitat de controlar els mecanismes que els altres mortals no entenen, mai no li passaria pel cap fer aquesta estafa. La incongruència és només una altra forma de pensament màgic que deixa tots els recursos sota el control dels escollits.

En canvi, el Marlowe a La gran dormida (1939) de Raymond Chandler, etziba a la bella Vivian Sternwood, que no s'esperava que el detectiu hauria aconseguit desvelar tots els seus secrets: "Tinc tant el deliri de diner que per vint-i-cinc dòlars al dia i les despeses, majorment gasolina i whisky, penso pel meu compte; arrisco tot el meu futur". La novel·la en groc i negre amb la seva violència i traïció, passions menyspreables, febleses i por és una incitació a atrevir-se a pensar, a pensar autònomament, amb l'obstinació d'un detectiu. És clar que la independència de criteri obliga a sobreviure amb cinc-cents dòlars al mes i no aspirar a convertir-se en un peix gros amb "casa pròpia, un cotxe nou i quatre armaris de roba."

Jordi Canal i Artigas / Àlex Martín Escribà

La Cua de Palla: retrat en groc i negre

Barcelona: Alrevés, 2011, 432 pp., 28 €

Club de Lectura de Novel·la Negra

2011-12-12T10:00:00.000+01:00

De lladres i serenos

2011-12-11T11:04:00.001+01:00

[Presència, 2076, del 9 al 15 de desembre de 2011]

Jaume Ferrer

Estudi sobre la millor col·lecció de novel·la negra en català de tots els temps

L'obra La Cua de Palla: retrat en groc i negre de Jordi Canal i Àlex Martín, analitza el paper de la col·lecció literària La Cua de Palla (1963-1970) en el context històric i cultural dels anys seixanta, però també la influència que tindria durant els anys setanta, vuitanta i noranta, per escatir les causes de la seva desaparició. Els 71 volums de la col·lecció es van convertir en la punta de llança per aconseguir un públic lector fidel en català, a través de posar a l'abast traduccions de títols internacionals de referència que havien tingut una acollida incontestable arreu del món. La col·lecció va fer seva la tradició francesa (Simenon, Japrisot o Véry) i americana (Hammett, Cain, Chandler o Highsmith) amb traduccions solvents (Pedrolo, Tasis, Capmany, Folch i Camarasa o Vallverdú) que van haver de superar els entrebancs de la censura franquista i la manca de referents i d'un llenguatge específic, però també les conseqüències del franquisme en la cultura catalana. L'artífex de la bona tria del catàleg va ser Manuel de Pedrolo, atent a les novetats del gènere, mentre que Jordi Fornas va convertir en icòniques les cobertes en groc i negre. El volum, que també s'endinsa en aspectes sociològics com per què a Catalunya va triomfar més Simenon que Christie, es completa amb un interessant apèndix que reuneix la cronologia de les edicions originals de les novel·les amb la filmografia de les adaptacions. El present volum, juntament amb l'assaig Catalana i criminal: la novel·la detectivesca del segle XX (2006), també d'Àlex Martín, mira de revalorar un gènere clau per aconseguir una literatura popular i de masses en català.

La Cua de Palla: retrat en groc i negre

Autor: Jordi Canal i Àlex Martín

Editorial: Alrevés Pàgines: 431 Preu: 28 €

Els autors ressegueixen la història dels 71 volums de la primera col·lecció de novel·la negra en català

Nou anys no són res, o si

2011-12-08T19:27:00.001+01:00

[El Mundo/Tendències, 8 de desembre de 2011]

Rafael Vallbona

Quan van obrir els escèptics habituals van dir que no durarien ni un any. Estaven lluny del centre i s’especialitzaven en un gènere que, si bé tenia seguidors a Barcelona, tampoc no era el més lluït ni de la narrativa ni de la indústria. Només van encertar en aquest detall; efectivament, la majoria d’editorials del país no tenien un bon catàleg de novel·la policíaca. Amb més d’un directiu prosèlit de la tradició ‘psuquera’, que deia que llegir novel·les policíaques era alienant, i malgrat la potència de les novel·les del detectiu Pepe Carvalho, de Vázquez Montalbán, des de les èpoques glorioses de la Cua de Palla les editorials catalanes no tractaven bé el gènere. És clar que, tret de casos excel·lents com l’Andreu Martin, des de Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster els autors locals no mostraven gaire afició pels crims.

Diumenge va fer nou anys que el Paco i la Montse van obrir ‘Negra y criminal’ a la Barceloneta, una llibreria amb aire d’oficina d’investigador privat, i van començar a dinamitzar el gènere negre al costat d’iniciatives com la biblioteca la Bòbila de l’Hospitalet. Poc a poc van aparèixer lectors, jornades, llibres, autors, col·leccions, clubs de lectura, premis literaris, bandes de crim organitzat, inspectors dels Mossos i tota la parafernàlia habitual.

A la Catalunya d’avui, una societat malalta de retallades, crisi i ignorància, ves per on la novel·la negre és el gènere que te millor salut. La crisi afecta tothom, també a la llibreria; ara tothom ven aquelles novel·les que abans creia alienants (hi ha força llibreters ex ‘psuqueros’), i sobreviure amb aquest panorama no és fàcil. Però ells segueixen allà oferint vi i musclos als amics. De més negres les han vist.

Marco Tulio Aguilera Garramuño presenta novelas en España

2011-12-05T14:24:00.000+01:00

[Diario de Xalapa, 5 de diciembre de 2011]

Xalapa, Veracruz.-La prensa de España y Europa destacó la presencia en Madrid y Barcelona de Marco Tulio Aguilera Garramuño, escritor mexicolombiano residente en Xalapa. El académico de la Universidad Veracruzana y finalista en los premios Alfaguara España y Planeta México presentó la tercera edición de su novela Mujeres amadas (publicada por la Editorial de la Universidad Veracruzana) y la primera edición de una obra mayor, novela de 515 páginas, titulada Historia de todas las cosas.

La reciente estancia del escritor Marco Tulio Aguilera Garramuño en tierras españolas ratificó el ascendente camino que lleva su carrera, el aprecio que se tiene por sus libros en varios países y la atención que la prensa especializada presta a éstos y a su personalidad. En Madrid el director de Trama Editorial, coeditor de la más reciente obra del autor, Historia de todas las cosas, recibió al autor, junto con el editor mexicano Ricardo Moreno Botello y el director de la Librería de la Benemérita Universidad de Puebla, Armando Mena. Las tres autoridades programaron un encuentro de Aguilera Garramuño con escritores y medios culturales de la capital española. Los tres le presentaron a Aguilera Garramuño el primer ejemplar de la novela Historia de todas las cosas, una obra voluminosa en presentación de lujo que, según la contraportada, fue comparada en su primera edición con Cien años de soledad.

A continuación el autor viajó a Barcelona, donde en el Ámbito Cultural de la Puerta del Sol, fue presentada la novela Historia de todas las cosas por el escritor uruguayo Héctor D'Alessandro, quien auguró que la obra muy pronto sería considerada como un clásico de la literatura en la lengua castellana, además aseguró que ésta no le debía nada a Cien años de soledad y que tenía varias ventajas sobre la magna obra de García Márquez: el uso de un lenguaje innovador, una gran libertad inventiva y un mensaje esperanzador sobre el destino de la humanidad. Otro presentador, el periodista colombiano Ales Gutierrez, destacó la riqueza casi golosa del lenguaje del autor.

El tercer presentador, Ricardo Moreno Botello, auguró grandes cosas para Marco Tulio Aguilera, de quien ha publicado en su editorial Educación y Cultura varios libros.

Una segunda actividad que llevó a cabo Aguilera Garramuño en Barcelona fue una conferencia en la Biblioteca Bóbila de L'Hospitalet de Llobregat. Allí habló sobre su novela Mujeres amadas. Ante un público de conocedores de su obra el autor habló con su habitual estilo libre, algo desaforado y sincero (así lo calificó el director de la Biblioteca Bóbila, Jordi Canal, coordinador de la más grande colección de novela negra de lengua castellana).

De regreso a Madrid Marco Tulio tuvo un nuevo encuentro con editores, escritores, críticos y lectores, en una comida que le fue ofrecida por el editor español de Trama Editorial, Manuel Ortuño, quien a partir de la cena formalizó su relación con Aguilera Garramuño, de quien será representante.

El creciente prestigio del autor lo ha llevado a ser dos veces orador inaugural del Congreso de Literaturas Hispánicas en Pensylvania, invitado a las Ferias de Bogotá, Monterrey y Guadalajara, a la Universidad de Indiana y Pittsburg, a la Universidad de Costa Rica, a varias universidades de Colombia y otros países y a ser becario del Banff Centre en Canadá. Pronto su novela Historia de todas las cosas circulará en México y en un futuro próximo se anuncia la edición 14 de Cuentos para después de hacer el amor en editorial JUS.

Alfaguara, por su parte, ha adquirido los derechos de varias obras de Aguilera Garramuño para libros electrónicos e books.

Aguilera Garramuño dijo en entrevista que no le agrada mucho que lo comparen con el premio Nobel Gabriel García Márquez. Tal comparación ha sido una constante en la vida del autor desde la publicación de su primera novela en Buenos Aires en 1975.

Por otra parte, Aguilera Garramuño cultiva una obsesión por su compatriota que llega a ser molesta, según algunos críticos. Al respecto ha publicado un libro, Poéticas y obsesiones, en la misma editorial de la Universidad Veracruzana donde trabaja. En este libro reproduce varias entrevistas reales con Gabo y una entrevista imaginaria.

Cuando el escritor mexicolombiano vio publicada su primera novela (tenía 24 años de edad) hubo diversas reacciones críticas, algunas excesivamente elogiosas y otras, pocas, colocándolo a la sombra de García Márquez, debido a que su primera creación tenía cierta relación con Cien años de soledad, no sólo por la semejanza en cuanto a las técnicas literarias, sino por un pueblo imaginativo de que habla la novela, que podría recordar a Macondo.

Aguilera Garramuño se presentó en la biblioteca Bobila de L'Hospitalet de Llobregat, ciudad periférica de Barcelona, y dictó una conferencia sobre El libro de la vida, una pentalogía del tamaño de En busca del tiempo perdido, de la que tiene publicados los cuatro primeros libros (Mujeres amadas, Las noches de Ventura, La pequeña maestra de violín y La hermosa vida). La quinta novela de la serie se llama El sentido de la melancolía y permanece inédita.

Entre los próximos planes del autor están presentar Historia de todas las cosas en el local del Fondo de Cultura Económica en el DF y también presentarla en Puebla. En Xalapa la llevará a cabo en la próxima Feria del Libro Universitario, evento en el que piensa dar a conocer también la edición 14 de su libro Cuentos para después de hacer el amor.

Biblioteca la Bòbila: desembre de 2011

2011-12-02T19:00:00.000+01:00

[L'Agenda cultural i d'activitats d'Esplugues, 43, desembre de 2011]

El director de La Bòbila publica un estudi sobre la col·leció La Cua de Palla

2011-12-02T13:00:00.000+01:00

[El Pont d'Esplugues, 198, novembre-desembre de 2011]

El director de la Biblioteca La Bòbila, Jordi Canal, ha publicat recentment un estudi sobre la col·lecció catalana de novel·la negra La Cua de Palla. Escrit en col·laboració amb el professor de la Universitat de Salamanca Àlex Martín, La Cua de Palla: retrat en groc i negre examina les diferents èpoques d’aquesta col·lecció, d’Edicions 62, repassant especialment les etapes en què va estar dirigida per Manuel de Pedrolo (fundador de La Cua de Palla, l’any 1963) i Xavier Coma. L’assaig, que fa un recorregut per la trajectòria del gènere negre i policíac a Catalunya i Espanya, va ser presentat a La Bòbila el passat 11 de novembre.

La Cua de Palla: retrat en groc i negre

2011-12-02T09:00:00.000+01:00

[Club TR3SC, 2 de desembre de 2011]

El personaje del mes: Cristina Fallarás

2011-12-01T18:00:00.000+01:00

[Que Leer, 171, diciembre de 2011]

Amarillo significa crimen

2011-12-01T09:00:00.000+01:00

[Toni Vall. Que Leer, 171, diciembre de 2011]

La mítica editorial La cua de palla, especializada en el género negro, tiene ya volumen biográfico. Se trata de La cua de palla: retrat en groc i negre, escrita por Jordi Canal y Àlex Martín, y editada por Alrevés. El libro transita por la historia del sello desde sus inicios bajo la dirección de Manuel de Pedrolo, sus años de esplendor en los 1970 y 1980, su decadencia y reediciones sucesivas.

También, claro está, se recuerdan todos los títulos editados y los autores más habituales, así como se realiza una reflexión crítica sobre los pros y contras de la iniciativa. Al final se incluye un muy interesante capítulo sobre las versiones cinematográficas de los libros de esta editorial siempre vinculada al amarillo y el negro.

Ginger Cayenna ha guanyat el premi de la crítica del concurs de micro-relats negres del Centre Cultural La Bóbila !!!

2011-11-30T15:24:00.000+01:00

[Serret Bloc, 30 de novembre de 2011]

Ginger Cayenna ha guanyat el premi de la crítica del concurs de micro-relats negres del Centre Cultural La Bóbila de L'Hospitalet de Llobregat amb el nik de twitter siragom.

El micro-relat és este:

9mm., 8 trets, 7 ferides, 6 gemecs, 5 llàgrimes, 4 disculpes, 3 amants, 2 excuses, 1 sospir, cap remordiment.

Untitled from Laura Rodríguez on Vimeo.

Hernán Sabaté, la voz de James Ellroy en español

2011-11-28T23:30:00.000+01:00

[El País, 28 de novembre de 2011]

El martes 22 de noviembre iba a ser un día muy especial para Hernán Sabaté (Barcelona, 1953): junto con Montserrat Gurguí, su compañera de viaje en la aventura de dar voz en castellano a escritores en lengua inglesa, iba a recibir en Barcelona el VI Premio Esther Benítez por su traducción de la novela de James Ellroy Sangre vagabunda. A Hernán, que con los años había llegado a convertirse en amigo personal del escritor estadounidense, este premio le hacía especial ilusión porque quienes se lo otorgaban eran sus propios colegas de profesión, cuyo respeto y admiración se había ganado a golpes de profesionalidad, talento, pasión y audacia. Hay que ser muy audaz -y un gran profesional- para atreverse a hincarle el diente a un autor tan difícil como Ellroy. Y Hernán se atrevió no una o dos veces, sino 12. Un tormento y un goce que solo quienes han hecho de los libros su pasión y de la traducción su oficio pueden llegar a comprender.

Hernán era uno de los pocos traductores literarios que conozco que vivía exclusivamente de la traducción. Empezó a traducir libros en 1976. "Me gustaba leer y se me daba bien el inglés, así que me pareció buena idea", explicó en una entrevista. Una decisión acertada de la que nos hemos beneficiado los miles de lectores que a lo largo de 35 años hemos podido disfrutar de sus magníficas traducciones de autores tan populares como Stephen King, Anne Rice, Arthur C. Clarke, Nadine Gordimer, Ken Follet, Patricia Cornwell o John Connolly, por citar solo algunos nombres. En 1996, tras dos décadas traduciendo en solitario, Hernán decidió dar un ligero cambio de rumbo en su carrera y le propuso a Montserrat Gurguí traducir un libro a cuatro manos. La experiencia de poder compartir dudas y soluciones de traducción les resultó a ambos tan estimulante que desde entonces decidieron trabajar al alimón.

A Hernán le encantaba escuchar música, viajar y descubrir nuevos paisajes. También le encantaba la ciudad que lo vio nacer y de la que solo escapaba para poder regresar. En ella se apagó su vida el pasado día 15 a los 58 años, poco antes de que sus colegas de ACE Traductores pudiéramos entregarle el merecido galardón. No importa: Hernán sabía que contaba con nuestra admiración y cariño. Hacía años que luchaba contra el cáncer con la misma valentía, buen humor y serenidad con los que acometía su trabajo. De su generosidad y su pasión por la vida hemos sido testigos sus colegas, sus amigos, su familia, sus sobrinos, su esposa Pilar. Y lo han sido y lo seguirán siendo sus lectores, porque la voz de Hernán Sabaté, en las miles y miles de páginas de los cerca de 200 libros que tradujo a lo largo de su carrera, no se ha apagado.

Teresa Solana, escritora y traductora, fue directora de la Casa del Traductor.

Guanyadors del II Concurs de Microrelats Negres de la Bòbila

2011-11-28T19:30:00.000+01:00

Untitled from Laura Rodríguez on Vimeo.

Anatomía del Crimen, de Mariano Sánchez Soler (Reino de Cordelia)

2011-11-26T09:00:00.000+01:00

Mariano Sánchez Soler. Anatomía del Crimen: Guía de la novela y el cine negros. Madrid: Reino de Cordelia, 2011 (Reino de Cordelia; 12). ISBN: 978-84-938913-8-1

Escritor de novela negra y al mismo tiempo teórico del género, Mariano Sánchez Soler ha diseccionado la narrativa criminal, sus orígenes, el salto a la literatura española y su relación con el cine nacional e internacional. Subjetivo, apasionado y visceral, su visión compone una guía completa de este tipo de novelas y películas. Desde los orígenes, marcados por el interés por el enigma que siempre entraña la resolución de un crimen, hasta la crítica social que alumbró el nacimiento de la serie negra. Ilustrado con cubiertas y carteles de los mejores ejemplos del género, Anatomía del Crimen recomienda una amplia lista de títulos para leer y para ver.

"La novela negra es también la opción de quienes apostamos por el realismo, convencidos de que nuestra sociedad es mucho más dura que cuanto conocemos de ella; que la verdad se nos escapa entre los dedos como agua de alcantarilla".

L'H Confidencial # 85. Blues & novel·la negra

2011-11-25T09:00:00.000+01:00

[L'H Confidencial, 85. L'Hospitalet: Biblioteca la Bòbila, novembre 2011]

Amb motiu del Cicle Blues & Boogie de L'Hospitalet, aquest número de L'H Confidencial està dedicat a la relació del blues amb la novel·la negra, o millor dit, al rastreig que Manuel López Poy ha fet del blues dins la novel·la negra. Una bona manera d'acostar-se a la bona novel·la negra: posar un disc de blues, servir-se un bourbon... i llegir els títols que us proposa.

Consulta'l des de la pàgina oficial de L'H Confidencial

La Cua de Palla: retrat en groc i negre a "Qwerty" de BTV

2011-11-24T23:30:00.000+01:00

[BTV, Qwerty, 24 de novembre de 2011]

La marca de sangre, de Johan Theorin (Mondadori)

2011-11-24T08:00:00.000+01:00

Johan Theorin. La marca de sangre. Traducción de Carlos del Valle. Barcelona: MOndadori, 2011 (Literatura Mondadori; 479). ISBN: 978-84-397-2364-6

Es primavera en la isla de Öland y, coincidiendo con el regreso de las aves migratorias, Per Morner se instala en su vieja casa dispuesto a disfrutar de la compañía de sus hijos en un lugar tranquilo. Per atraviesa un momento difícil, que se complica aún más cuando recibe la llamada desesperada de su padre, Jerry, pidiendo ayuda. Cuando llega a verle, el estudio está en llamas, y Jerry, aterrorizado, delira. Per lo salva, pero dentro de la casa son hallados dos cadáveres calcinados y con las manos atadas.

A partir de ese momento, Per tendrá que enfrentarse a oscuros secretos que vuelven a apoderarse de los habitantes de la isla: entre ellos están el viejo y sabio Gerlof, marinero jubilado y conocedor de las leyendas y supersticiones de Öland, y Vendela Larsson, esposa de un escritor de éxito y espíritu sensible que arrastra un pasado tan infernal como los misterios que acechan la isla.

El premi de gènere negre torna a batre el rècord de participació

2011-11-23T23:30:00.000+01:00

[L'Hospitalet, 258, 23 de novembre de 2011]

El certamen que convoquen l'Ajuntament, la Biblioteca la Bòbila i Roca Editorial ha rebut 119 originals per a la pròxima edició, xifra que supera la participació de l'any passat. S'han rebut obres d'Espanya i Amèrica Llatina, a més d'Israel i Hongria.

Ha mort el traductor Hernán Sabaté

2011-11-23T17:04:00.001+01:00

II Concurs de Microrelats Negres de la Bòbila a "Informatiu L'Hospitalet" de Ràdio L'H

2011-11-22T22:39:00.000+01:00

[Ràdio L'H, "Informatiu L'Hospitalet (vespre)", 22 de novembre de 2011]

La Cua de Palla: retrat en groc i negre, a "Via Llibre" del C33

2011-11-22T22:18:00.001+01:00

[C33, "Via Llibre", 22 de novembre de 2011]

La Cua de Palla: retrat en groc i negre (Alrevés)

2011-11-21T07:30:00.000+01:00

Jordi Canal i Artigas, Àlex Martín Escribà. La Cua de Palla: retrat en groc i negre. Barcelona: Alrevés, 2011. ISBN: 978-84-15098-31-7

Parlar de La Cua de Palla és traçar una història de gairebé cinquanta anys, atzarosa, plena d’alts i baixos, de grocs i negres, que ha portat i encara porta molta «cua». A les vostres mans teniu un llibre que pretén ―sense pistola en mà― convertir-se en un assaig de referència del que ha estat la història de la col·lecció de novel·la criminal més important de Catalunya. Bona part d’aquests raonaments ens han dut a compilar, analitzar, explicar i il·lustrar la gran repercussió que La Cua de Palla ha tingut i encara té en el nostre imaginari col·lectiu. Vista la seva transcendència i importància calia fer-ne una anàlisi completa que englobés tota la seva trajectòria.

20-N

2011-11-20T16:16:00.000+01:00