31 de març de 2018

Vida i misèria amb un pingüí deprimit

[Ara, 30 de març de 2018]

Jordi Garrigós


'Muerte con pingüino' d'Andrei Kurkov. Blackie Books. Traducció de Mario Grande i Mercedes Fernández. 288 pàg. / 21 €

Andrei Kurkov sabia de què parlava quan va escriure Muerte con pingüino, la seva novel·la de més èxit, escrita fa vint anys i ara publicada per Blackie Books. Com va comentar en la seva última visita a Barcelona, amb motiu de la BCNegra, l’autor, com el protagonista del llibre, va estar molts anys sense publicar. I igual que ell, va sentir-se profundament frustrat en l’època que treballava de funcionari de presó quan el que volia era ser escriptor.

Només algú que ha conegut de ben a prop la decepció i la melancolia pot construir un personatge com aquest, que pren el màxim grau de simbolisme en la figura del seu company d’aventures, el pingüí Misha. Recollit per Viktor del zoo municipal, en un surrealista repartiment d’animals que seran abandonats pel progressiu abandonament de la instal·lació -en una altra visita, li ofereixen d’endur-se una serp-, l’animaló antàrtic és la representació més palpable de la soledat, el clau roent al qual Viktor s’agafa per no sentir-se tan refotudament confinat. En aquell pis sòrdid del Kíev postsoviètic tothom està trist: l’humà perquè, a banda de l’aïllament, treballa a casa fent obituaris per a un diari de gent que encara no ha traspassat -n’arriba a escriure dos centenars abans que mori el primer- i l’ocell, que directament està clínicament deprimit i de constant mala llet.

És en aquest ambient d’aparent penombra on sobresurt una novel·la plena d’humor negre i on els rajos de sol acaben reflectint-se en la incessant neu ucraïnesa. Andrei Kurkov juga molt intel·ligentment amb el pessimisme per construir una trama plena d’imatges absurdes i hilarants: algú que comparteix la vida amb un pingüí melangiós pot ser un drama, però si fas que el Misha mengi patates fregides mentre engega a pastar el seu amo la cosa canvia i es torna delirant. L’autor sap valer-se de la tendresa de la situació inicial (“L’amistat? Era una cosa que ell mai havia conegut”, diu el narrador sobre Viktor) per anar construint una sèrie de personatges que apareixen al seu cercle i que canvien la vida del protagonista a mesura que avança la novel·la. A partir de l’aparició de tot aquest nou món la tristor es transforma en optimisme negre: malgrat trobar-se enmig d’un embolic criminal i polític de primer ordre, el protagonista comença a tenir coses al seu voltant per les quals val la pena viure.

A banda de la psicologia d’aquest escriptor frustrat, Muerte con pingüinoposa el dit a la nafra de la Ucraïna independent. Els qui vam descobrir de quin peu calça la política d’aquell país després de la Revolució Taronja de principis de segle, ja no ens sorprenem amb l’embolic que es troba el Viktor, que veu com van caient, com fitxes de dòmino, els protagonistes dels seus escrits. Els obituaris els hi demana el director del diari on treballa i són militars, empresaris, enemics polítics del govern, tots ells amb data prevista de mort i necrològica escrita. Una novel·la negra intel·ligent, divertida i plena de tendresa entre la foscor.








0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 
Google Analytics Alternative