Aquest mes de març de 2018, Crims.cat presenta dins de la seva col.lecció de novel.la negra, una narració de caire negre i polític escrita per Manuel de Pedrolo, titulada ‘Algú que no havia de ser’. Aquesta novetat editorial coincideix amb la celebració de l’Any Pedrolo, commemorant el centenari del seu naixement.
‘Algú que no hi havia de ser’ és, aparentment, la història d’un robatori en una petita sucursal bancària. Aquella porta folrada de la sucursal d’un banc del barri de Sant Andreu es convertiria per a l’Ernest —narrador i artífex de tot plegat— i els seus còmplices en una solució de facilitat. Però aquesta vegada l’aventura està protagonitzada per elements inhabituals que la capgiren —seguiments inesperats, persecucions frenètiques i enganys— i que arrenca l’home del seu statu quo per fer-lo passar a l’altra banda de la llei amb la finalitat de crear un ordre de convivència justa.
Una novel·la negra de caire polític, de plena actualitat, que suposa el primer néo-polar del gènere negre a Catalunya.
En l’epíleg publicat dins d’aquesta edició de Crims.cat de la novel.la de Manuel de Pedrolo, els autors Jordi Canal i Àlex Martín Escribà, en expliquen en detall que: «’Algú que no hi havia de ser’ pertany a un subgènere ben poc freqüentat a casa nostra, potser per desconeixement, potser per abús de novel·la procedimental. Ens referim a la crook-story, o millor dit, aquelles històries enfocades des de l’òptica del delinqüent. Teniu a les mans una novel·la ben realista, un vulgar robatori a un banc, premeditat i estudiat, però també ben fatalista, on un cop més el lector no en pot sortir il·lès.»
L’AUTOR
Manuel de Pedrolo, l’Aranyó (1918-1990). Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Ha conreat diversos gèneres literaris, especialment el novel·lístic. Prolífic com cap altre, va publicar més de cent llibres i va ser reconegut amb guardons com el Premi Joanot Martorell (1954), el Premi Víctor Català (1956), entre d’altres. Atret per la novel·la negra i policíaca, va dirigir «La Cua de Palla» (1963-1970) i es va convertir en el màxim exponent del gènere amb títols com Es vessa una sang fàcil (1954), L’inspector fa tard (1960), Joc brut (1965) i Mossegar-se la cua (1960), entre d’altres.
Font/enllaç: Crims.cat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada